Xavi Hernández: "Posaré totes les meves forces a aconseguir ser entrenador del Barça"

Tot i que no hem après res d'aerodinèmica amb el primer capítol de "Per què volen els avions?", hem pogut veure el Xavi Hernández més personal. L'Eloi és més de natació, fins i tot ha guanyat medalles als Special Olympics, però també és aficionat al futbol i és conscient que aquest esport mou passions, però no acaba d'entendre per quins motius. Així que ha anat a veure a l'exjugador del Barça Xavi Hernández, el seu gran ídol d'adolescència, i li ha preguntat sobre la passió que provoca el futbol. Xavi Hernández rep l'Eloi a casa seva Xavi Hernández: M'agradava tant el futbol que la meva mare em donava diners per anar a comprar el pa, em parava a la plaça del Progrés a jugar i, a les dues del migdia... patapam! El forn tancat! I dic, ostres "m'acasundena", i mirava cap allà al fons i dic "ja m'han tancat una altra vegada, i a casa sense pa" Eloi Collell: I no s'enfadaven els teus pares? Xavi: Home, sí. S'enfadaven,es clar. Tu, imagina't no podien fer ni un entrepà, ni sucar pa, res... En canvi tu, fas pinta de responsable. Eloi: Sí. Era delegat de la classe. Ser delegat de l'escola i ser capità és el mateix? Xavi: Més o menys. Tens una responsabilitat amb el grup, has de controlar aquells que se t'estan anant, les normes les has d'exigir... Una mica predicar amb l'exemple. El capità és una mica la mà dreta, l'enllaç de l'entrenador. Per això és tan important. Eloi: Quan eres capità hi havia algun gamberro? Xavi: Bua! N'hi havia 'varios'. Mira, els joves són els que més gamberros són Al final els futbolistes som com nens petits que juguem a futbol. I home, de gamberrades n'han fet uns quants, eh! Per exemple... mira, al Piqué li agrada molt la broma, el Leo Messi sembla molt serio i és molt bromista, també. Però hi ha un punt que hi ha la broma i després hi ha els que fan gamberrades. Llavors ja els hi has de dir: "Ei!" N'hi ha uns quants que Déu-n'hi-do. Però hi ha bon ambient en general, al vestidor del Barça hi ha un ambient espectacular. Eloi: Jo, la meva primera vegada en un campionat no estava concentrat. Només mirava el públic i em distreu molt. I tu, com et sents la primera vegada jugant al Camp Nou? Xavi: Va ser difícil perquè estava nerviós. Clar. D'alguna manera, imagina't, t'hi estàs jugant molt. Tothom espera molt de tu, tens aquella sensació que estàs... estàs com un flam. Estàs cagat. Estàs cagat perdut. Tot és agafar confiança, saps? I l'experiència és un grau, evidentment. Jo tenia 18 anys quan vaig debutar al Camp Nou. Uf, va ser complicat. L'Eloi explica algunes tècniques de natació al Xavi a la piscina de casa seva Considerat un dels millors migcampistes de la història, en Xavi va penjar les botes i ara, amb el títol d'entrenador sota el braç, s'ha estrenat amb l'Al-Sadd de Doha. Eloi: Sé que vas deixar el futbol. Et sents molt trist? Xavi: Des de que tinc consciència vaig xutant la pilota, és la il·lusió de quan era nen i ara al deixar-ho de fer m'he posat trist, però com que també tinc un objectiu, que és ser entrenador, també estic content. Eloi: M'agradaria que fossis entrenador del Barça. Xavi: Sí, eh! Home, és un objectiu, sí, però a llarg termini. Em faria molta il·lusió tornar al Barça i tornar-hi d'entrenador. Ho intentaré, hi posaré totes les meves forces per aconseguir-ho. No ho sé, eh, si se'm donarà bé, però com a mínim ho intentaré. Eloi: Sé una cosa de tu, també. Que surts com a col·lega amb el Guardiola i amb el Puyol. Xavi: Sí, hi tinc bona relació. Tant amb l'un com amb l'altre. El Pep per a mi és el millor entrenador del món, en aquests moments, i el Puyol ha estat el millor defensa del món i de la història, per mi, i el considero molt amic. Crec que els dos podrien tornar al Barça perfectament. Haurien de tornar al Barça, tant un com l'altre. Aviam si tenim sort, no? Eloi: I ells volen tornar o no? Xavi: Jo crec que sí. Els dos són culers. El Puyol jo crec que podria fer com de director esportiu o secretari tècnic, no? El que vulgui. I el Pep podria tornar del que volgués. Els hem d'anar recuperant, aquesta gent que tenen talent. Xavi Hernández i Eloi Collell juguen a futbol al programa "Per què volen els avions?" Eloi: Aviam, una cosa. És que tinc ganes de fer-te una pregunta. Quan miro els partits del Barça, a vegades hi ha violència, hi ha coces, hi ha empentes, hi ha algú que tira alguna escopinada... Això no és maco. Heu de donar bona imatge per als nens. Xavi: Totalment d'acord. Al final hem de ser exemple, perquè hi ha molta gent que ens mira, i sobretot nens. No podem tenir una conducta dolenta, ni ser agressius, pegar o escopir, com tu dius. Això no es pot permetre. Ja s'estan canviant les normes al futbol. I els àrbitres? Als àrbitres els insulten, els hi diuen de tot i ho passen malament. Al final, nosaltres també estem treballant. Nosaltres hem de ser exemple, però també la gent que ens mira. Ho hem de ser tots. Eloi: Xavi, per què el futbol mou tantes passions? Xavi: Doncs mira, crec que perquè és l'únic esport o, una mica el rugbi, però que es juga amb els peus, llavors fa que sigui més difícil. En un no sé, a un 60%-70% de la societat, 80%, no ho sé, Espanya, Europa, al món els agrada el futbol i quan hi ha un Mundial de futbol pràcticament es paralitza el món perquè la gent està mirant el futbol. Bé, doncs als que ens agrada el futbol hem tingut la sort que a molta gent els agrada i han pogut viure i guanyar-se molt bé la vida amb aquest esport, no? Eloi: Val, Xavi, et faré una pregunta molt difícil. Per què volen els avions? Xavi: Per què volen els avions? "Aupa", ostres. Veus? Bona pregunta! No sé perquè, no sé... Què tenen: turbines? Què tenen? No ho sé. Tu ho saps això? Sí que és difícil aquesta pregunta, sí. Pensava que me'n diries alguna de futbol. Aquesta m'ha sorprès, eh! Moltes sorpreses, avui. Eloi: Moltes. Xavi: Molt bé, campió. Una abraçada tio, va. Moltes gràcies per venir a casa. M'ho he passat molt bé. Eloi: Jo també. El Xavi Hernández ha respost totes aquestes preguntes al capítol "Per què el futbol mou tantes passions?", però l'Eloi també hi ha parlat amb el periodista esportiu Joan Maria Pou, les jugadores de l'Espanyol, Dulce Giménez, Cristina Baudet i Elba Vergès i els jugadors del Barça a l'eFootball.Pro League, Pau Lara i Àlex Alguacil. També ha buscat respostes més acadèmiques amb la doctora en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Dolors Ribalta, i el doctor en Economia i autor del llibre "Pan y fútbol", Francesc Trillas. A cadascú li ha fet preguntes d'aquelles que la gent dona per sabudes i que acaben aconseguint respostes que potser no esperàvem.

Xavi Hernández: "Posaré totes les meves forces a aconseguir ser entrenador del Barça"

L'Eloi fa preguntes que la gent dona per sabudes i aconsegueix respostes que no esperàvem, com quan l'exjugador del Barça Xavi Hernández ens parla de la seva infància i dels seus somnis de futur