El luxe d'educar sense tecnologia

El bressol de la tecnologia i la innovació occidental, Silicon Valley, està vivint una revolució cultural que, a grans trets, es resumeix en quinoa i kale, retirades sabàtiques de meditació i mindfulness, cafè i una educació per als nens i les nenes lluny de les pantalles. És molt cridaner descobrir que les persones que pensen, dissenyen, construeixen i distribueixen la tecnologia omnipresent que ens acompanya durant gran part del dia, des que ens llevem fins que ens posem dins el llit, s'esforcen per evitar que els seus fills passin massa hores utilitzant les seves pròpies creacions. Ens va començar a pujar la mosca el nas fa un temps amb Steve Jobs, fundador d'Apple. El geni que va portar Apple a la cúspide tecnològica mundial no permetia que els seus fills juguessin amb una de les seves creacions més magnífiques, l'iPad. Però de seguida vam poder comprovar que no estava sol. I cada cop en són més. Tim Cook, actual president d'Apple, no té fills, però no vol que el seu nebot utilitzi massa les xarxes socials i no creu que la tecnologia hagi de tenir un rol prominent en l'educació. El president de Microsoft, Satya Nadella, limita la quantitat de pel·lícules i videojocs que pot veure la seva descendència i reconeix que l'ús de la tecnologia a casa "és una negociació constant". Bill Gates també limitava l'ús de la tecnologia als seus fills, que no van poder tenir mòbil fins als 14 anys. El president de Google, Satya Nadella, no deixa tenir telèfon al seu fill d'onze anys i l'allunya de les pantalles. En català tenim la bonica expressió "a cal ferrer, ganivet de fusta" i, precisament, sembla que a la capital nord-americana de la tecnologia les escoles treballen cada cop amb més fusta, i menys pantalla. És el cas de la ja simbòlica escola privada Waldorf Peninsula, al bell mig de Palo Alto, entre les seus d'Apple, Google i centenars d'start-ups. Els seus responsables han decidit allunyar la tecnologia dels seus alumnes. Els i les estudiants de l'escola escriuen els seus propis llibres de text a mà, fan pa al forn, cusen, utilitzen la pissarra i calculen amb llapis i paper. Els treballadors de les empreses tecnològiques que rodegen l'escola hi porten els seus fills i filles encantats: paguen uns 20.000 euros l'any en concepte de matrícula. Encara no hi ha prou estudis per determinar si, efectivament, l'ús de les pantalles té un efecte perniciós en el desenvolupament dels infants a llarg termini. Sí que n'hi ha alguns que hi troben alguna correlació inquietant, però no tots els que s'han realitzat fins ara han tret conclusions incontestables ni definitives. En tot cas, analitzem el que sí que sabem. Com afecta la tecnologia els petits de la casa? Sabem que el correcte desenvolupament dels infants requereix molta exploració espacial, en què tots els seus sentits hi estiguin involucrats. Sabem que l'Organització Mundial de la Salut recomana que els menors d'un any no consumeixin res de pantalles, i fins als 5 anys cap infant hauria de passar més d'una hora consumint continguts en un dispositiu. Fins i tot afirma que seria preferible que hi passessin menys temps encara. Sabem que la tecnologia té un potencial addictiu i que experts neurocientífics dediquen tots els seus coneixements i esforços a fer dispositius i serveis que ens segrestin la major quantitat de temps possible. Sabem que YouTube reprodueix automàticament un vídeo que sap que t'agradarà més quan has acabat de consumir el que volies i que Tik Tok t'ofereix contingut de forma infinita. Sabem que a Silicon Valley, on coneixen la tecnologia de ben a prop i de manera profunda, fan escapades de "desconnexió digital", prohibeixen les pantalles als seus fills i demanen a les cangurs que, per contracte, no facin ús de cap dispositiu mentre estiguin amb els seus fills. Tot i això, quan encara estem parlant de la bretxa digital i dels infants catalans que no poden seguir educant-se durant el confinament perquè no disposen de les eines tecnològiques adequades, comencem a veure com l'autèntic luxe és educar sense cap tipus de tecnologia. Mentre uns privilegiats es poden permetre una educació que torna a les arrels més analògiques i un any sabàtic per "desintoxicar-se" de tanta tecnologia, a molts altres se'ls requereix estar constantment disponibles, pendents de telèfons, correus i zooms. De la conciliació familiar, amb els pares treballant, se n'encarrega una pantalla que manté els fills entretinguts, tranquils i quiets.