T'atreveixes a ser tu?

"L'ofici de viure" ha dedicat el programa a l'autoconeixement i a aprendre a viure des de l'autenticitat. Gaspar Hernàndez ha conversat amb la pedagoga Eva Bach, amb el conferenciant Borja Vilaseca i amb Joan Antoni Melé, banquer i impulsor de la banca ètica. I, al final, les reflexions d'una persona que sempre ha estat més interessada en el coneixement dels altres que no pas d'ell mateix, Josep Maria Espinàs. Eva Bach: "Quan som petits estem connectats amb totes les emocions i tenim el cor obert" Fins a quin punt durant la infantesa som més nosaltres mateixos? És una de les preguntes que Gaspar Hernández trasllada a la pedagoga Eva Bach. "Normalment quan som petits estem connectats amb totes les emocions i tenim el cor obert. I a mesura que anem creixent anem desprenent-nos d'emocions que pensem que són d'infants o d'adolescents i que els adults ja no les hem de tenir, les anem deixant pel camí. I llavors ens convertim en adults rígids, freds, amb el cor tancat i amb una insatisfacció terrible." "L'adult realment integrat, la persona adulta integrada, és aquella que està connectada amb totes les meravelles de totes les etapes del viure." "Per esbrinar la connexió amb allò que som o amb allò que volem, sempre sempre necessitem els altres. Ningú pot créixer sol. Necessitem mags o fades que amb la seva vareta màgica ens toquin i ens diguin: Tu vals molt per a això, tu t'has adonat que ets una meravella?'. Necessitem sempre aquesta mà amiga que ens ajuda, que ens acompanya, que ens il·lumina per dins; que amb la seva llum dona llum a la nostra llum." "Hi ha pares i mares que, a vegades, el que fem és dissenyar la vida dels nostres fills i dissenyar, gairebé, el fill o la filla que volem. Hi projectem, allà, tots els nostres somnis, les nostres mancances, les nostres ferides... Hem d'anar molt amb compte amb això. Hem de mirar que realment si volem encomanar alguna cosa als nostres fills, sigui alguna cosa que el faci bé, que els faci brillar." "La nostra vida ha de parlar per nosaltres. Sempre estem molt preocupats per què fem amb els nostres fills i filles, i ens hem de preocupar més per què fem amb nosaltres. Tu vols que s'il·lusionin? No els facis un discurs sobre la il·lusió. Que la teva vida mostri com és de bonic estar il·lusionat." "Per mi, l'art d'estimar seria l'assignatura més important. Perquè estimar és el verb dels verbs. A la vida i a l'educació. És el més important, sense dubte. Aquest art d'estimar, no hauria de ser una assignatura, hauria de ser transversal a totes les assignatures. I qui més hauria de mostrar aquest art d'estimar és la persona que educa. La persona que educa, si estima la vida, si estima l'educació, si estima sobretot els nens i nenes, el tresor de la humanitat que són els nens i nenes i estima les persones i les relacions humanes, transmetrà aquest art d'estimar". Borja Vilaseca: "Cal tenir la valentia de mirar-te a tu mateix i entendre que el canvi depèn de tu" En Borja Vilaseca és conferenciant, emprenedor, director del Màster en Desenvolupament Personal i Lideratge i fundador de l'Akademia. Va tenir una adolescència difícil fins que als 24 anys va començar a atrevir-se a ser ell mateix. "La buidor existencial que jo sentia amb 19 anys, per conflictes interns que jo tenia, relacionats amb la història familiar, relacionats amb el tipus de condicionament que vaig rebre, relacionats amb la meva incapacitat per adaptar-me a aquesta societat. No hi veia cap sentit, a la proposta laboral, mercantil, materialista que em feia la societat." "Em vaig convertir en un jove totalment inconscient i amb conductes molt autodestructives. Perquè en algun moment vaig tenir, fins i tot, pensaments suïcides, perquè estava fatal amb mi mateix. I clar, què em recomanaven els adults? Anar al psicòleg o prendre medicació. I em vaig negar a seguir tots els camins perquè veia que els adults que m'ho proposaven estaven igual o més perduts que jo, des del meu punt de vista adolescent. Només em quedava la tercera alternativa, que per mi és la revolucionària. Que és començar aquesta recerca, aquest viatge cap a l'interior." "Vaig començar a llegir filòsofs occidentals (Nietzche, Sartre o Camús), però t'he de dir que no m'apropava a la felicitat, continuava patint molt, continuava amb molt de conflicte intern. Finalment, el mestre arriba quan l'alumne està preparat. A mi em va arribar amb 24 anys amb l'eina de l'eneagrama. Això va ser un abans i un després per a mi. Va ser un despertar." "L'eneagrama és una eina d'autoconeixement que bàsicament descriu nou tipus de personalitats, nou tipus de models mentals. És com un mirall on pots veure reflectida la teva part fosca, que t'incomoda i que sempre tapes i negues." "Jo el que proposo és que miris la teva vida. Para un moment. Com et sents, normalment? Hi ha més tristesa o alegria? Hi ha més por o confiança? Hi ha més ira o serenor? Hi ha més patiment o serenitat? Com són les teves relacions? Hi ha més conflicte o harmonia? Com estàs d'energia vital? T'agrada la teva feina? T'aixeques al matí amb agraïment, amb passió, amb il·lusió? És simplement tenir l'honestedat i la valentia de mirar-te a tu mateix i entendre que el canvi depèn de tu." Joan Antoni Melé: "No podem ser qui podríem ser per la por" En Joan Antoni Melé era un banquer de tota la vida, fins que als 57 anys, l'època en què teòricament havia de pensar en la jubilació, es va atrevir a ser ell. Va arrencar projectes relacionats amb la banca ètica i avui s'ocupa d'establir vincles entre els diners i la consciència. "L'amor a la idea és el que t'ha de moure a ser tu mateix. Jo vaig veure clar que allò era necessari, que era important, i que era viable, i podia semblar una bogeria en aquell moment per a algú: 'Aquest està boig de deixar una cosa estable per una cosa incerta...' En aquell moment deies 'banca ètica' i la gent se't posava a riure." "No podem ser qui podríem ser per la por. Jo sempre parlo dels tres dracs. El drac més potent en aquests moments és la por. També hi ha la mentida i també hi ha l'odi i les ànsies de poder. Però la por ens converteix en una caricatura del que podríem ser realment, del potencial humà que tenim tots a dins." "Si no hi ha compromís amb el món, per mi l'autoconeixement no és autèntic. Això sí, pots engreixar l'ego. Però el veritable coneixement, trobar-te amb el que alguns en diuen el jo superior', la part espiritual, si no hi ha aquest doble pas (cap endins i cap enfora), per mi és fals. He vist els comportaments més egoistes, més superbs i més dèspotes en gent que es creu molt espiritual però que s'ha oblidat dels altres." "Convertir el treball en un servei a la humanitat, més enllà de si m'agrada o no m'agrada, o em paguen poc o em paguen molt, per mi és la gran oportunitat de transformar-se un mateix, créixer i transformar el món. I quan ho fas, a més, et comencen a venir altres oportunitats." Josep Maria Espinàs: "A mi m'interessa molt més interessar-me per altres persones" El programa s'acomiada amb Josep Maria Espinàs, que ara que té 92 anys confessa que no li interessa gens coneixe's a ell mateix. A ell, el que li agrada realment és conèixer la gent. "He arribat als 92 anys ara. He de dir-ho per creure-m'ho. Ho sé, que és així. Però no tinc la impressió que els anys m'hagin afectat en certa manera. Ni per por ni per ràbia perquè t'has fet vell, llàstima, ni tampoc per dir ara tinc la impunitat que de jove no tenia'. Perquè els vellets, pobrets no. Per mi, la vellesa em passa amb bastanta indiferència. Em sembla. Ho sé, ho sé. I no m'agrada. M'agradaria tenir 30 anys. Però en fi, els fets són els fets." "Coneixe't a tu mateix s'ha presentat històricament com un valor, com una necessitat. I segurament si que convé coneixe's a un mateix després que hagis fet tres o quatre disbarats. Però això que és una persona normal, coneixe's a mi mateix, és que no m'interessa gens. A mi m'agrada molt més, no ho sé, interessar-me per altres persones. Això sí, m'interessa molt la gent. Però jo de què m'haig d'interessar? La meva obligació és ser, fer, treballar i ja està, i no pensar en mi."

T'atreveixes a ser tu?

"L'ofici de viure" ha fet un viatge cap a l'interior, un viatge d'autoconeixement. S'ha preguntat com som realment i, si no ho sabem, com podem descobrir-ho. I sobretot, com tenir el coratge de mostrar-ho al món. T'atreveixes a ser tu?