És possible entrenar-se per ser més resilient?

Per què hi ha persones que han patit adversitats, cops durs durant la pandèmia, i no s'han donat per vençudes? Per què hi ha persones que s'enfonsen i altres que tiren endavant? Què ho fa que hi hagi persones més resilients que d'altres? L'últim programa especial de "L'ofici de viure" dedicat a la crisi del coronavirus ha comptat amb les reflexions dels psicòlegs Xavier Guix i Tomàs Navarro i de la pedagoga Anna Forés. Llegint les seves paraules podem obtenir algunes claus per treballar la fortalesa emocional que necessitem per superar una adversitat. Xavier Guix: "El victimisme s'ha de treballar perquè no et porta enlloc" Xavier Guix era artista i, després d'una crisi, es va reinvertar i es va convertir en psicòleg. Gaspar Hernández va conversar amb ell en un programa anterior dedicat a reinventar-se professionalment i ara l'ha buscat per a aquest programa sobre la resiliència. "Un ha de deixar de veure l'enemic a fora i ha de trobar l'amic a dintre", diu Xavier Guix "Jo crec que es tracta de l'entusiasme, de la passió que un sent per certes activitats. Malgrat la dificultat, malgrat el patiment, malgrat la duresa de certs moments, perquè són moments molt durs, hi ha aquell entusiasme interior que et dona una confiança i una força que et fa aixecar cada dia." "Si tu ets una persona que el que ha après és a frustrar-se i a caure contínuament en el sofriment i en el 'no puc', aleshores estàs aprenent al revés. I d'això se'n diu 'la indefensió apresa'. En canvi, l'entusiasme el que fa és preparar-te i fer múscul perquè tiris endavant, malgrat la frustració, malgrat la incertesa i malgrat la dificultat." "És important no centrar-se en el resultat, sinó en el procés. Si la gent se centra en el resultat, cada dia s'estarà amargant la vida. Perquè cada dia estàs dient: 'Un dia més que he sortit i un dia més que no ho he aconseguit. Un dia més que m'han tancat la porta i que em diuen que no'. Si poses l'atenció només en el resultat, probablement t'amargaràs molt. En canvi, si poses l'atenció en el procés, probablement aniràs aprenent". "L'entorn és una altra de les causes del patiment, d'un patiment no productiu, d'un patiment inútil. Si tu escoltes l'entorn contínuament acabaràs enfonsat. És molt important que tu diguis: 'Malgrat l'entorn, jo m'he d'escoltar a mi. I he de trobar els recursos i, sobretot, he de focalitzar-me en el que en diem la zona d'influència on jo puc influir o on puc trobar influència perquè m'ajudin'. Moltes vegades els entorns, amb la millor intenció, ens fan sentir víctimes. Víctimes de la Covid, víctimes de les circumstàncies, víctimes de la crisi econòmica, 'pobre de mi, em sento així'". "El victimisme s'ha de treballar perquè no et porta enlloc. Hi ha un moment en què un ha de deixar de queixar-se, ha de deixar de culpar i ha de deixar veure l'enemic a fora. Ha de trobar l'amic a dintre i focalitzar-se en allò que realment pot. Perquè l'entorn també et limita quan tu no vols dir-li a la gent que ho estàs passant malament. I no vols que la teva família pateixi ni que els teus amics sàpiguen que ho estàs passant malament". "Hi ha gent que segueix un programa terrible que és el programa de l'espera. Esperem, esperem perquè segur que això canviarà, segur que vindrà un cop de sort, segur que ens vindrà allò que estem esperant que passi. I no acaba d'arribar mai. Per tant, no pots esperar. Quan estàs davant d'una situació d'aquest tipus has d'actuar. Hi ha d'haver acció. L'acció és la que determina el nivell d'engany que puguis tenir. Ja està bé que te'n vagis al futur de forma positiva i entusiasta, però aquest futur l'has de portar en el present i actuar. I és la clau per anar sortint de tota aquesta història". Xavier Guix, psicòleg Anna Forés: "Una de les premises de la resiliència és saber-se ferit, però no vençut" Anna Forés, és doctora en filosofia i ciències de l'educació i és experta en resiliència. A la conversa amb Gaspar Hernández afirma, per exemple, que al setembre les escoles hauran de treballar molt la resiliència amb l'alumnat. "Val la pena lluitar perquè hi ha un demà" diu la pedagoga Anna Forés "Una de les premises de la resiliència és saber-se ferit però no vençut. Significa acceptar la situació malgrat que no ens agradi, perquè ningú vol estar en aquesta situació, però ens ha vingut. I ara, amb això què faig? Per tant, el que és més important és prendre jo la decisió de què faig amb aquesta circumstància. I aquesta projecció de futur és bàsica per ser resilient". "Quan tens més necessitats has d'experimentar, buscar sortides. Si tu amb els teus fills has treballat la creativitat, és més fàcil també que se'n puguin sortir. Les escoles, al setembre, una de les coses que hauran de treballar més serà justament la resiliència. De fer, de l'ordinari, extraordinari. Per treure tot el potencial dels nostres nois i noies". "Per treballar la resiliència hem de treballar la flexibilitat, hem de ser àgils. Els escenaris estan canviant. Estem dient que estem en un context de màxima incertesa, amb la qual cosa hem de veure què necessitem. Poder moure'ns al més ràpidament possible i adaptar-nos a aquest canvi. Per tant, hem de veure com treballem aquesta flexibilitat i aquesta agilitat d'escenaris. I això no només els nens, sinó els mestres, els pares i tota la comunitat". "Un dels factors més importants de la resiliència és la confiança. Confiar que aquests nois i noies se'n sortiran. Confiar que com a societat tot anirà bé. És l'eslògan de la Covid: Tot anirà bé. Sense ser ingenus, perquè potser no tot sortirà bé. Però estem projectant aquest futur de dir que hi ha esperança i que hi ha un demà. Val la pena lluitar perquè hi ha un demà". "Amb la Covid hem hagut de fer estratègia d'emergència, d'intentar salvar. Ara podem seure i fer un moment d'introspecció i prendre unes bones decisions. Ens convidem a aquesta mirada interior i preguntar-nos 'Com a família, com a societat, cap on anem?'. Hem de passar d'aquesta cultura més 'ego' a una cultura més 'eco'. Perquè o ho fem entre tots o no ens salvem. Potser també la pandèmia ens ha fet veure què és allò realment important". "Hem fet dos estudis de resiliència, un a mestres, un altre a famílies, i el que es veia claríssimament és aquest prioritzar les coses que tenen sentit a la vida i tornar-los a donar el valor que tenien". "Hem d'entendre que la vida és així i que ens venen tongades, que potser estàvem molt acostumats a una cosa més lleugera, i justament això forma part de la vida. Per tant, agafem energia per sortir-nos-en el millor possible i tan aviat com puguem". "La família és la nostra xarxa primera, si la tenim, però la comunitat és la gran xarxa. De vegades creiem que no tenim prou força per sortir-nos-en, però si comptem amb tota la gent que forma part de la nostra xarxa és molt més fàcil reeixir. Per tant, com més forta sigui aquesta xarxa... L'escola ha de tenir xarxa amb la comunitat, les famílies han de tenir xarxa amb l'escola i amb la comunitat. Com més forta sigui, serà més fàcil que ens en sortim tots plegats". Anna Forés, pedagoga Tomàs Navarro: "La nostra generació no està entrenada per ser resilient" Tomàs Navarro és psicòleg i autor de "Eres más fuerte de lo que crees". Ell parla de la relació entre la societat actual i la resiliència i també de com cadascú de nosaltres pot treballar per ser més fort emocionalment. "No esperis a tocar fons per agafar les regnes de la teva vida", diu Tomàs Navarro "La nostra generació no està entrenada per ser resilient. Sí que hem tingut dificultats amb aquesta pandèmia, sens dubte, però no hem hagut de marxar a un altre país a viure, no hem hagut d'afrontar una guerra, no hem hagut d'enviar el nostre fill a lluitar... Altres generacions han estat entrenades i hi han fet front. I, precisament, com que han patit molt, s'han preocupat que la nostra generació no hagués de patir tant. Però sense saber-ho ens han fumut una miqueta". "La resiliència la tenim tots i s'ha de treballar abans de tenir el problema, amb la calma. L'hem de poder desenvolupar. Si no ho fem, no tenim perspectiva d'autoconfiança. I l'expectativa que tenim és que no ens en podem sortir. Davant d'aquesta expectativa no tenim motivació per connectar amb habilitats que tenim tots per superar l'adversitat, com ara la creativitat, la capacitat d'anàlisi o la capacitat per prendre decisions". "No podem controlar-ho tot davant d'una situació nova, però això no vol dir que no puguem controlar algunes coses. De vegades ens enfoquem en controlar el que no podem controlar ("que no em pugin la hipoteca") , i no ens enfoquem en el que podem controlar, que és fer estalvi o vendre'm el cotxe". "De vegades no trobem el sentit per tirar endavant per nosaltres, però el trobem pels fills o per la parella. 'Si no ho vols fer per tu, no passa res; fes-ho pels teus fills, per la gent que tens al voltant'. Sempre dic: 'La mirada lluny, però l'energia en el curt termini'. Si et poses en una empresa a llarg termini això és dramàtic, no tens energia. Pas curt i mirada alta". "Jo l'hi dic a molta gent: 'No esperis a tocar fons per agafar les regnes de la teva vida i decidir com vols viure'. La pandèmia ha fet parar i tocar fons a molta gent i des del fons només queda sortir cap a dalt. S'hi han vist obligats i benvingut en aquest sentit perquè han fet aquest canvi. Ens l'hauríem pogut evitar? Doncs sí, però n'han tret una cosa positiva, que ja és això la resiliència: aquest canvi de vida, aquesta manera de fer nova". "Si et pares a analitzar la història de la humanitat, ha estat història de reinvenció, sempre. De fet, la crisi en si té lliçons i cadascú aprèn el que pot. Per això és tan important que a l'esccola es treballi. La vida no és una bassa d'oli. De vegades hi ha problemes i estem preparats per solucionar-los. De fet, gràcies a això, per exemple, s'ha incorporat el teletreball, a l'escola tindrem altres maneres de treballar, com en altres països, també hem descobert altres maneres de comunicar-nos En podem treure una part positiva!". Tomàs Navarro, psicòleg i autor del llibre "Ets més fort del que et penses"

És possible entrenar-se per ser més resilient?

Per què hi ha persones que s'enfonsen i d'altres tiren endavant? Tots podem ser resilients? "L'ofici de (sobre)viure" ha dedicat l'últim programa especial sobre la crisi del coronavirus a parlar de les eines que poden ajudar a treballar la fortalesa emocional després d'una adversitat