Una vergonya de política

De gent insensible al dolor dels altres n'hi ha a tot arreu. A la política, per descomptat, també. Últimament sembla que 'en especial', també. I per molt que ho haguessin mostrat altres vegades, per altres causes, l'exhibició d'antipatia que alguns polítics estan fent ara és un insult a la ciutadania. Fa uns dies, el PP feia contorsionisme dialèctic per barrejar ETA amb la crisi del coronavirus. Després va arribar Álvarez de Toledo i ho va empastifar tot acusant el vicepresident Pablo Iglesias de ser fill d'un terrorista. Ara, el PP i Vox hi afegeixen el 8M pel boc gros. I Vox ho acaba d'enfangar amb un discurs guerracivilista. A l'altre cantó: res de tallafocs. Al contrari, el PSOE i Unides Podem pugen al carro i parlen de cops d'estat, de Franco i de Mussolini. I la bandera, que no falti, ara cap aquí... ara cap allà. Uns i altres, incapaços de connectar amb les preocupacions de la gent: que ja eren moltes, però ara en són més, i són greus. I més que n'hi haurà a partir de demà, que els jutjats tornaran a posar en marxa els desnonaments. O a finals de mes, si milers de treballadors tornen a quedar-se sense cobrar l'ERTO. O avui mateix, a casa de qualsevol empleat de Nissan. Per no parlar del dolor dels familiars de les 27.000 persones (no perdem de vista les proporcions d'aquesta xifra) 27.000 persones que han mort en menys de tres mesos per culpa d'un virus. Ras i curt. Una vergonya de política.

Una vergonya de política

De l'exhibició d'antipatia cap a la ciutadania al contorsionisme dialèctic per atacar