Que els aplaudiments es converteixin en drets. Aquest és el lema amb què el personal d'infermeria ha reivindicat avui, que és el Dia Mundial de la Infermeria, el reconeixement de la seva tasca i una millora en les condicions laborals. Més que un lema, és un clam, un prec. Hi ha prop de 46.400 infermers a Catalunya. La ràtio respecte a la població és de les més baixes d'Europa: 5,7 infermers per cada mil habitants. I tenen un sou base de 1.500 euros com a molt. Ara reclamen coses tan de sentit comú com més equips de protecció individual (els famosos EPI), més tests de diagnòstic de Covid-19, més seguretat en els seus llocs de treball, i millores laborals com la jornada de 35 hores. No són peticions de l'altre món. I menys venint d'un col·lectiu que porta dos mesos en primera línia: evitant que la sanitat pública es desbordi. Unes peticions que no poden caure en l'oblit i que no es poden ventilar amb excuses pressupostàries. Ells no han fallat. El govern hi ha de respondre. Com a societat, no els podem fallar. El personal sanitari necessita sous, horaris i contractes millors. S'han de revertir les retallades i s'ha d'enfortir el sistema sanitari en prevenció de nous rebrots o nous virus. Un país que inverteix en salut pública és un país que s'estima i que té cura dels seus. Per cert, les infermeres demanen encara una cosa més: que no se'ls valori com a heroïnes, sinó com a professionals. Professionals al límit, que es mereixen més.