← Tots els episodis El jutge que hi havia a Tremp el juliol de 1995 era el mateix que havia firmat la sentència del mes de febrer que convertia Sansa en amo únic de la muntanya de Tor. Qui l'havia fet amo havia d'instruir, ara, el sumari per buscar-ne l'assassí. El dia que es va fer pública la sentència de Tremp, tothom va pensar en Palanca. El poble sencer sabia que no acceptaria de cap manera la sentència judicial i s'esperaven que un dia o altre explotés. Però no era l'únic amb rancúnies cap a Sansa. Francesc Sarroca, "Cerdà", el tercer cacic de Tor, tenia més motius que no pas Palanca per odiar la víctima: Sansa i ell havien començat junts un plet contra Palanca i, al final, el jutge ho havia donat tot a Sansa. La decisió del jutjat de Tremp no va agradar ningú i totes les parts perjudicades van recórrer la sentència. L'Audiència de Lleida va resoldre el gener del 1997, coincidint amb l'alliberament de Josep Mont i Marli Pinto, els dos principals acusats de matar Sansa. Declarava la finca "monte vecinal en mano común"; és a dir: tots els veïns de Tor, històrics o no, descendents o no dels fundadors de la Sociedad de Codueños, n'eren els propietaris. Allò incloïa el bisbat, que hi tenia l'església i algunes finques, i fins i tot els hippies que hi vivien. Així va explicar el "Telenotícies" la decisió de l'Audiència de Lleida: Les parts van tornar a apel·lar. El Tribunal Suprem no resoldria el cas abans de quatre o cinc anys, i mentrestant la mort de Sansa continuava sense culpables.