No cal que et passis vint minuts remenant el catàleg de quatre plataformes diferents per trobar una sèrie que et deixi bon gust de boca. T'ho posem fàcil! 1. Coupling (BBC) Si ja has revisionat "Friends" cinquanta vegades i vols canviar d'aires, et recomano que descobreixis aquesta família britànica formada per sis amics que busquen l'amor (i el sexe) amb un sentit de l'humor molt similar al clàssic de l'NBC. Havent-la seguida fa més d'una dècada no puc posar la mà al foc que hagi envellit bé, i tenint en compte que es va estrenar fa vint anys és probable que pequi de sexista en alguns punts, però recordo perfectament que prendre'n una dosi al final del dia era ideal per anar a dormir havent rigut i amb la ment serena. Darrere el guió, Steven Moffat, cocreador de "Sherlock" i "Dracula", entre moltes altres.     2. Parks and Recreation (NBC) Rodada com un fals documental seguint l'estela de la gran "The office", amb què comparteix guionistes, tot i la seva brillantor i títol de comèdia de culte, "Parks" sempre ha estat de difícil accés i lamentablement aquí no es pot trobar a cap plataforma. Amy Poheler, còmica molt activa en la causa feminista, es converteix en Leslie Knope, una funcionària pública que té com a ídol Hillary Clinton però que es dedica a la política a petita escala, al Departament de Parcs i Oci d'una localitat fictícia. Perd el cul per les medalles i el reconeixement? Sí. Té la voluntat real d'ajudar els ciutadans? També. Coneixe-la a ella i a la colla d'incompetents carismàtics que l'envolten et farà la vida més fàcil.     3. The Good Place (Netflix) I de manera natural he anat a parar a una altra de les sèries firmades per Michael Schur, cocreador de "Parks" i "Brooklyn Nine-Nine" i guionista d'un dels capítols de "Black Mirror" més comentats, el d'una societat basada en puntuacions. A "The good place" ens porta a conèixer el paradís que espera amb les portes obertes ciutadans exemplars dedicats a ajudar la humanitat altruistament fins al dia de la seva mort. D'entrada, sembla que tots mereixen viure una eternitat de color de rosa excepte la protagonista, interpretada per Kristen Bell, que acaba al cel, pel que sembla, per un error tècnic. Insensible i amb l'ADN carregat d'egoisme, ha de lluitar perquè no la desemmascarin i esquivar l'infern. I compte, que darrere d'una posada en escena de comèdia lleugera, la sèrie va creixent i proposa dilemes morals i filosòfics molt estimulants, a banda de girs argumentals inesperats que trenquen l'espectador i la presència inestimable de Ted Danson, el dissenyador del paradís.     4. Paquita Salas (Netflix) Que el folklore i les interioritats de l'"star system" espanyol no et motiven especialment? No pateixis, a mi tampoc i no tinc cap dubte a l'hora de recomanar-la. Amb un gran domini del metallenguatge, Los Javis aconsegueixen plasmar-hi una gran fusió de realitat i ficció amb molta ànima, explotant l'esperit crític al voltant de la indústria audiovisual (i més enllà), sense perdre l'ocasió de farcir-la amb cameos mítics de l'imaginari castís. Petarda i sensible a parts iguals i amb un càsting encertadíssim liderat per Brays Efe, que dona vida a una mànager d'actors amb massa escrúpols per triomfar.     5. Raising Hope (Fox) I per anar a dormir amb un riure tonto, res millor que una comèdia optimista encapçalada per una família amb pocs recursos econòmics però milionària en recursos afectius. Tot comença sobtadament quan el fill de 23 anys s'ha de fer càrrec de la seva filla de només 6 mesos, després que condemnin a mort la mare i l'executin. Com a punt de partida no sembla gaire lluminós, però el drama queda enrere de seguida i ens endinsem en una reestructuració familiar realment entranyable. El seu creador, també responsable de "Me llamo Earl", és un crac a l'hora de dibuixar personatges de classe baixa carregats de valors i amb un gran sentit de la comunitat. Només per això i pel càsting, ja valdria la pena.