Sempre es diu que una persona necessita beure entre un litre i mig i dos litres d'aigua al dia, és a dir, entre 6 i 8 gots. Som éssers d'aigua i a l'estiu en suar perdem més aigua. Especialment ha de vigilar la gent gran, les persones que fan esport o que estan molta estona al sol... El cos humà, que és una màquina molt completa i complexa, sempre està alerta perquè quan ens baixa el nivell d'aigua tinguem el desig de beure. Però tenim indicadors que ens falta hidratació, per exemple, si l'orina és fosca és que estem poc hidratats.   Alternatives a l'aigua L'aigua és la font d'hidratació més habitual, però la fruita i verdura també en porten. Així, doncs, la majoria de líquids estan compostos per aigua. Les infusions sense sucre són una bona manera d'hidratar-nos. També ho és l'aigua aromatitzada amb una mica de llimona, préssec o cogombre que sempre donen un punt  de diversió. Podem beure cafès, infusions sense sucre. A l'estiu, quan tens molta calor i estàs més relaxat, és un època propícia per prendre una cervesa o una copa de vinet de vi blanc fresquet. Però si tenim molta set s'ha de vigilar perquè beurem més del que ens convé. Recordem que l'alcohol és molt calòric i que el que farà serà pujar la temperatura del cos. Una de les begudes de moda és la "kombutxa", però és interessant saber que estem recuperant una cosa molt nostra, i que s'assembla molt, que és la  infusió de flor de saüc. Catalunya és un país de saüc! Podem fer infusió sola amb saüc, però també podem posar sucre a la infusió, es posa una gasa a sobre i es deixa a l'aire lliure, i així els microorganismes que es mengen el sucre i es farà xampany de saüc. Ara, a l'estiu, sempre hi ha l'eterna discussió sobre si les begudes han de ser fredes o calentes. A efectes pràctics, per hidratar-se és el mateix. Temps enrere, a l'estiu es prenien les coses calentes per seguretat alimentària, era la manera d'assegurar-se que no hi havia microbis que podien fer mal.     El gaspatxo, un regal d'estiu El gaspatxo és relativament recent que sigui part de l'alimentació quotidiana bàsicament, ja que el porten a Catalunya la gent d'Andalusia. Podem dir que  el gaspatxo és una amanida triturada. És molt sa. Aigua, vinagre i cogombre és una combinació que ve de molt lluny. El tomàquet i pebrot s'incorpora des d'Amèrica. El gaspatxo està conquerint el món per dret propi perquè gastronòmicament i nutricionalment és una delícia. El gaspatxo va començar sent un plat humil que prenia la gent que anava al camp. Després es va convertir en plat exòtic quan arriba a l'alta cuina francesa. Per finalment convertir-se en un plat que s'acaba socialitzant arreu. El seu cosí germà, el salmorejo el podríem definir com el pa amb tomàquet vegetal. A la Fundació Alicia sempre ens ha preocupat la gent gran i especialment els que tenen problemes per empassar i necessiten menjar coses triturades, per això el gaspatxo i el salmorejo són molt recomanables per l'aigua i les vitamines que porten.   Què hi ha al mercat? Si mirem al mar és una bona època de calamar, gamba vermella, bròtola, lluç, capellà, sardina, seitó, tonyina, escamarlà i maire. Per la fruita és temps de cireres, gerds, maduixetes, albercocs, prunes, préssecs, paraguaians, nectarines, síndria. I la verdura poden comprar bledes, enciams, endívia, espinacs, all, carabassó, cogombre, mongeta tendra, patata, pebrot i pastanaga.  I per acabar el Bernat des del Món Sant Benet ens recorda que, a l'horta, podem distingir la planta d'hivernacle que no ha patit l'excés d'aigua i, per tant, té les característiques habituals. Pel que fa a lhorta d'exterior, és un any molt bo per a la fulla: espinacs, enciam, bleda... i també, cogombre, mongeta tendra, carbassó, ja que el que valorem del seu gust o textura, la pluja ho afavoreix. És un any excel·lent per menjar ceba tendra, ja que la fresca i la humitat constant la fa dolça. En canvi, productes que pateixen especialment la humitat són els tomàquets (en alguns casos amb greus afectacions de malalties de fulles) i les meloneres.