Xavier Sala-i-Martín: "Anem fent 'mesuretes' i una crisi que hauria de durar 3 mesos durarà 5 anys"

La crisi del coronavirus afecta sectors troncals com són la sanitat i l'economia. Cada dia hi ha el balanç de nous casos confirmats i de les persones que no poden superar la malaltia. A nivell econòmic, aquest dijous s'ha fet pública una de les dades més esperades com a termòmetre de la situació: el nombre d'aturats. Les empreses espanyoles van acomiadar al març 302.000 treballadors. La xifra supera de llarg el rècord del gener del 2009, quan 199.000 persones es van quedar sense feina. Per l'economista, Xavier-Sala-i-Martín, això era del tot previsible. La qüestió és fins quan: "El que no ens pot dir la ministra ni ningú és quant durarà això. Dependrà si el doctor Mitjà i els altres investigadors troben la solució. Si la cosa pertorba l'activitat durant mesos i mesos, les mesures temporals deixaran de ser temporals i les empreses tancaran. Hi haurà una crisi catastròfica." La recepta que proposa el professor de la Universitat Colúmbia és posar l'economia al congelador, però el govern no està prenent les mesures que toquen: "El govern està dient a les empreses busqueu-vos la vida i demaneu crèdit'. Els hi requereix que paguin impostos com si treballessin, també als autònoms. Tot això va matant l'economia a poc a poc. Com més bars, restaurants i botiges tanquin, més difícil serà recuperar-se." "Espanya no té un duro" En una situació de força major com la que estem vivint, amb empreses i emprenedors obligats a suspendre la seva activitat, com es justifica que es continuï demanant el pagament de contribucions a la Seguretat Social? Segons Xavier Sala-i-Martín, això només s'explica perquè la caixa està buida. El govern espanyol exigeix els tributs als autònoms i els hi diu que vagin al banc a endeutar-se amb l'aval de l'Estat per poder pagar les contribucions que l'Estat exigeix. "No seria més fàcil perdonar-los els impostos? No caldria tanta burocràcia. Sembla que estiguin treballant per als bancs! I és que al final acabaran pagant ells als bancs perquè la gent no podrà pagar." La solució, afirma, és que els diners vinguin d'Europa perquè "ara mateix Espanya no té ni un duro. S'han rebentat la borsa de la Seguretat Social i han de demanar prestat. Si demanen massa, pujarà la prima de risc i tornarem a ser tots experts en primes de risc amb interessos inabastables i no solucionarem el problema". Els mateixos errors que a la crisi del 2008 Però el que realment alarma l'economista és que sembla que s'està repetint el patró de la crisi del 2008. Després de la caiguda del banc d'inversió Lehman Brothers, els americans van aprovar la impressió de diners. El Govern Federal i la Reserva Federal van imprimir 700.000 milions de dòlars per impulsar l'economia. Aquí la reacció va ser lenta. "A Europa cadascú va per la seva banda i cadascú ha de demanar prestat. Vam estar 5 anys parlant de la prima de risc i del que li costava a Espanya endeutar-se en relació amb Alemanya, perquè Europa no feia res." El 2013 tot va canviar, quan Mario Draghi va dir la ja famosa frase "farem el que faci falta per salvar l'euro". El BCE va començar a imprimir diners per comprar deute públic i, un any després, Europa va sortir de la crisi. "Vam trigar 5 anys a reaccionar i 6 anys a sortir de la crisi. Els americans van fer-ho el primer dia i, al cap d'un any ja no tenien crisi. Ara està passant el mateix." Terrorisme i Covid-19: Qüestió de prioritats? Xavier Sala-i-Martín no entén per què costa tant emprendre mesures econòmiques contundents quan hi ha tantes vides en joc. L'exemple paradigmàtic és el terrorisme i la quantitat de diners que s'han invertit per aturar-lo: "Calculeu la quantitat de morts per terrorisme. No vull minimitzar-ho, però als atemptats de Madrid van morir 191 persones. Ahir a l'Estat n'hi van morir 950 per coronavirus. És com si hi hagués hagut 4 atemptats d'Atocha." Els governs d'Europa i els Estats Units s'han gastat milers de milions per lluitar contra terroristes, però davant d'un problema global com el coronavirus -molt més mortífer- no hi ha hagut previsió. "Una de les coses per les quals serveixen les institucions globals és per fer front als riscos globals. Han fracassat d'una manera estrepitosa perquè han estat concentrades a solucionar altres tipus de problemes." Una renda bàsica universal Demòcrates i Republicans, als Estats Units, han aprovat un paquet de 2 bilions de dòlars per ajudar ciutadans i empreses. La Reserva Federal imprimeix diners i el govern els reparteix entre la població. La Casa Blanca dona un xec de 1.250 dòlars per adult i de 500 dòlars per nen perquè la gent es pugui quedar tranquil·la a casa. I és que el govern té l'obligació d'ajudar les famílies: "És imperatiu que a la gent li arribin els diners de la manera que sigui. Qualsevol altra cosa són excuses que l'únic que faran serà destruir famílies i negocis." Europa i l'eterna discussió nord-sud Diversos països del sud demanaven la creació dels anomenats "coronabons", uns bons europeus similars als estatals però avalats per tots els països europeus. Els països del nord, entre ells Alemanya, s'hi van negar. Les reticències per ajudar, segons Sala-i-Martín, són comprensibles si es tenen en compte els incompliments de països com Espanya després de la crisi del 2008. El deute havia de baixar per sota del 60%, però el deute espanyol està en el 100%. El mateix amb el dèficit. Espanya hauria de tenir superàvit, però a finals del 2019 va registrar un dèficit del 2,7% del PIB. "Dit això, no és el moment de fotre el dit a la nafra, sinó de solucionar el problema. Després ja trobarem mecanismes per fer que Espanya i els països irresponsables facin els deures."

Xavier Sala-i-Martín: "Anem fent 'mesuretes' i una crisi que hauria de durar 3 mesos durarà 5 anys"

L'economista creu que la Unió Europea corre el risc de repetir els errors del 2008, prenent massa tard decisions que són urgents per protegir els ciutadans i l'economia