A Euskadi ja estan de campanya electoral. El coronavirus condicionarà les propostes dels candidats, centrats en la reconstrucció social i econòmica postpandèmia. La política basca, però, sempre té un ull posat a Catalunya. I malgrat els llaços històrics d'amistat i solidaritat, avui entre els uns i els altres hi ha diferències significatives. 1. Rebuig a la via unilateral Iñigo Urkullu, a qui totes les enquestes donen com a vencedor, descarta la via unilateral per convertir Euskal Herria en un estat independent. Defensa un model confederal amb "garanties recíproques de bilateralitat efectiva". Al PNB estan molt pendents dels debats interns a Junts per Catalunya i del naixement del nou Partit Nacionalista de Catalunya, formació amb clares simpaties pel PNB. 2. Majoria sobiranista... sense acord Després de les eleccions del 12 de juliol, el Parlament basc pot tenir una amplíssima majoria sobiranista. No obstant això, el PNB aposta per reeditar el govern amb els socialistes. A diferència de Catalunya, però, els partits nacionalistes i independentistes no es posen d'acord per governar plegats.   3. Bona sintonia amb Madrid A diferència del PSC, el PSE afronta la campanya com a partit de govern, no només a Madrid, sinó també a Euskadi, un fet que ha aplanat les relacions entre tots dos governs. Això, i el fet que el PNB s'ha erigit com un soci determinant per aprovar iniciatives al Congrés dels Diputats. 4. Ciutadans i PP, junts Tot i la bona relació actual entre el PSOE i Ciutadans a Madrid, aquesta vegada el partit d'Inés Arrimadas es presenta conjuntament amb el PP per intentar tenir representació al Parlament basc. A Euskadi, com a tot l'Estat, Ciutadans ha estat molt crític amb la quota basca, la quantitat que els bascos paguen per les competències no transferides. 5. L'espai de Podem, dividit Els ecologistes d'Equo no sumen aquesta vegada amb Podem i Esquerra Unida a Euskadi. La formació verda denuncia que Pablo Iglesias els va vetar, després que van donar suport a la plataforma electoral d'Íñigo Errejón. Podem Euskadi ha viscut una forta crisi els últims mesos, amb la dimissió del seu secretari general, Lander Martínez.