Il·lusió, un formatge solidari creat per evitar que es llenci llet de cabra

En dos dies, en Jaume, ramader d'una granja de Collsuspina, ha hagut llençar més de 1.000 litres de llet de vaca ecològica perquè no l'ha poguda col·locar, malgrat que n'hi han comprat particulars. És un dels efectes de la pandèmia del coronavirus.

Els productors de formatge no la volen perquè els restaurants no poden obrir amb normalitat. I la llet crua no es pot conservar i les vaques de Mas Bellver cada dia produeixen 250 litres de llet que al cap de cinc dies es fa malbé. Si la situació no millora, haurà de tancar l'explotació.

Justament per evitar malbarataments com aquest, quatre formatgers de diferents comarques -el Moianès, Osona, la Conca de Barberà i el Segrià- han aconseguit crear un producte que permet donar sortida a la llet de cabra. Són Formatges Montbrú, Mas El Garet, Sant Gil d'Albió i Cal Quitèria.
 

Habitualment, competeixen al mercat, però el coronavirus ha fet que s'unissin i ja hagin pogut portar als supermercats un nou formatge de cabra pensat per al consum diari. Tot plegat, en un temps rècord, com destaca Lluís Maurí, de la formatgeria Mas El Garet, de Tona, i president de Llet de cabres catalanes:

"Fer un producte així i entrar-lo en una gran superfície sol ser, com a mínim, mig any o un any en condicions normals. En les condicions que hem treballat, poder-ho fer en tres setmanes ha sigut increïble."

Oriol Antúnez, formatger de formatgeries Montbrú, de Moià, destaca que el producte manté l'essència del seu treball:

"No hi posem cap mena d'additiu, al producte, el treballem igual que qualsevol dels altres formatges, només que la recepta és més apta per a tots els gustos."

Els quatre productors formen part de l'associació de Llet de Cabres Catalanes, que agrupa el 70% dels ramaders. Els han volgut ajudar per absorbir tot l'excedent de llet quan el coronavirus va tancar de cop els canals de distribució habituals de les formatgeries artesanes, restauració i petit comerç. I potser per això han batejat el nou formatge amb el nom d'Il·lusió. Lluís Mauri remarca l'empenta que suposa per al sector:

"No podíem permetre que els ramaders, primer, deixessin de vendre la llet i, segona, s'abaixaven els preus de la llet. (...) Avui ja no hi ha ningú que estigui llençant llet."

L'esclat de la pandèmia va ser una bona patacada. Es calcula que els primers dies de la crisi del coronavirus es van arribar a malbaratar uns 100.000 litres de llet de cabra perquè els ramaders no la podien col·locar, perquè, un cop munyida la llet, si no es tracta, es fa malbé en uns 3 dies.

Salvador Serra, de la Caseta d'en Fermí de Moià, va poder vendre els 500 litres diaris que produeixen les seves 400 cabres, però amb penes i treballs, tement haver-se de trobar com companys seus que van haver de llençar directament la llet:

"Feia una mica la pell de gallina. No podia arribar aquí al matí i haver-ho de fer jo. I clar, són calés. Has de pagar el menjar i són animals, no són màquines, que les pots desendollar. Rebaixar la producció és donar-los més menjar a les cabres i fer patir l'animal."

Ara falta que el consumidor tanqui el cercle, com destaca Oriol Antúnez, de Formatges Montbrú:

"Els formatgers hem absorbit aquesta llet perquè no es llenci. L'estem pagant perquè el ramader pugui continuar subsistint, però ara necessitem poder vendre aquest producte per assegurar que aquesta roda continuï i no es pari."