Concentració davant l'oficina d'Endesa a la Gran Via de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) per demanar contractes de llum a…

Espanya, un dels últims països europeus a oferir una renda mínima als seus ciutadans

La prestació de 877 euros és inferior a la que atorguen països com França, el Regne Unit o Alemanya, on ronda els 1.000 euros

Actualitzat

Pràcticament tots els països europeus compten amb un sistema de renda mínima. Espanya era, fins avui, una excepció. Té, a més, un sistema per cada comunitat autònoma, amb nivells de cobertura i quanties molt dispars.

A partir d'ara una família amb dos adults i dos fills rebrà de l'Estat 877 euros. Tenint en compte el poder adquisitiu, és una quantitat molt superior a la que atorguen a països com Romania, Grècia o Portugal, si bé és lleugerament inferior a la que donen a França, Regne Unit, Alemanya o Finlàndia, que ronda els 1.000 euros mensuals. I a distància de la renda danesa, molt superior amb 2.676 euros al mes.

Concentració davant l'oficina d'Endesa a la Gran Via de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) per demanar contractes de llum a 17-5-17 (Horitzontal)
 

Prestació de les CCAA

Les comunitats autònomes podran a partir d'aquí complementar aquesta quantitat. En opinió de José Antonio Noguera, professor de Sociologia de la UAB, caldrà fer un esforç en aquest sentit.

"Tothom es fixa en la quantia, però el greuge comparatiu més gran que tenim en aquest país és la cobertura, ja que la prestació no arriba a molta gent que l'hauria de rebre. Al País Basc és del 70%, però hi ha comunitats autònomes on no arriba ni al 5%."

Arribar a més gent, aquest és l'altre repte de l'ingrés mínim vital. Segons Carlos Susías, president de l'European Anti Poverty Network( EAPN) a Europa això és un objectiu assequible.

"Primer, perquè són més recursos, i per tant, amb més recursos es pot incrementar la cobertura, i, en segon lloc, perquè les condicions que establirà l'IMV són una mica més laxes que les que estableixen molts programes de rendes mínimes d'inserció autonòmiques."

 

Compatible amb tenir feina

Un altre punt polèmic que enfrontava els ministeris era la vinculació de la renda a un itinerari laboral, que finalment serà d'inclusió social, arran de les dificultats d'alguns col·lectius.

"El decret sí que recollirà nominalment algun tipus de compromís d'inserció, però aquest compromís serà molt difícil de substanciar. Dubto molt que això es pugui fer de forma centralitzada des de la Seguretat Social."

A més, es copia de les rendes europees la compatibilitat de la prestació amb un sou, per evitar l'anomenada "trampa de la pobresa". Per José Antonio Noguera l'objectiu és que la gent amb pocs recursos busqui altres ingressos a més de la prestació.

"Evita que la gent es quedi ancorada al sistema de rendes mínimes per por de perdre la prestació enmig d'un mercat laboral que ofereix poca estabilitat i contractes de curta durada."

Un canvi necessari davant un fenomen recent, el de la pobresa laboral, que afecta ja el 14% dels treballadors.

ARXIVAT A:
Pobresa
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut