El Congrés aprova la sisena i última pròrroga de l'estat d'alarma amb els vots de Cs i PNB

Amb 177 vots a favor, 155 en contra i 18 abstencions, la cambra baixa ha autoritzat mantenir l'estat d'alarma fins al 21 de juny

Actualitzat

El Congrés dels Diputats ha aprovat la sisena i, si no hi ha sorpreses, l'última pròrroga de l'estat d'alarma decretat per combatre la pandèmia del coronavirus. L'hemicicle ha donat llum verda a la mesura, que s'allargarà fins al 21 de juny, amb el suport de Ciutadans i el PNB i l'abstenció d'ERC.

Amb 177 vots a favor, 155 en contra i 18 abstencions, la cambra baixa ha aprovat la pròrroga, que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que seria l'última.

A més dels dos grups que formen part del govern, també han votat a favor de la pròrroga Ciutadans, PNB, Més País, Coalició Canària, el Partit Regionalista de Cantàbria i Terol Existeix. Esquerra, que en les dues últimes pròrrogues havia votat en contra, s'ha abstingut, igual com Bildu i el BNG. Per la seva banda, PP, Vox, JxCat, Compromís, CUP, UPN i Fòrum Astúries hi han votat en contra.

El ple ha rebutjat totes les propostes per modificar les condicions de l'estat d'alarma incloses en aquesta sisena pròrroga, presentades pels grups parlamentaris de Ciutadans, Fòrum Astúries i Més País.

 

Més suport que en les dues últimes pròrrogues

La sisena pròrroga de l'estat d'alarma ha arribat al Congrés sense els nervis de les anteriors. En els darrers dies, el govern espanyol s'havia assegurat el vot a favor de PNB i Ciutadans i l'abstenció d'Esquerra Republicana. D'aquesta manera, la sisena pròrroga ha tirat endavant amb una mica més de marge que l'última.

El 25 de març, en la primera pròrroga de l'estat d'alarma, no hi va haver cap vot en contra: la mesura es va aprovar amb 321 vots a favor i 28 abstencions. La segona pròrroga es va validar al Congrés el 9 d'abril amb 270 vots a favor, 54 en contra i 25 abstencions. El 22 d'abril, la tercera pròrroga va tirar endavant amb 269 vots a favor, 60 en contra i 16 abstencions.

El 6 de maig, la cambra baixa va donar el vistiplau a la quarta pròrroga amb 178 vots a favor, 75 en contra i 97 abstencions. Fa quinze dies, la cinquena pròrroga es va aprovar amb el marge més estret de tots, amb 177 vots a favor, 162 en contra i 11 abstencions.

 

Minut de silenci per les víctimes del coronavirus a l'inici de la sessió al Congrés
Minut de silenci per les víctimes del coronavirus a l'inici de la sessió al Congrés (EFE / J.J. Guillén)

 

Mesures per a la "nova normalitat"

Amb la sisena pròrroga aprovada, La Moncloa s'assegura que les restriccions de mobilitat continuaran a tot l'Estat fins al pròxim 21 de juny, tot i que, a partir de la fase 3, les autonomies podran permetre moviments entre províncies o regions sanitàries, tal com va assegurar dilluns el ministre de Sanitat, Salvador Illa.

De tota manera, a la fase 3, quan les comunitats autònomes recuperin les competències que, des que es va declarar l'estat d'alarma, el 14 de març, ha centralitzat el govern espanyol, es podria plantejar la comunicació entre autonomies que es trobin en el mateix estadi.

 

El president de l'executiu, Pedro Sánchez, ha anunciat que el Consell de Ministres aprovarà la setmana que ve un decret per regular l'anomenada "nova normalitat" en el qual desembocarà l'estat d'alarma. Aquest decret inclourà les mesures sanitàries que caldrà aplicar a partir del 21 de juny, que s'abordaran amb els governs autonòmics en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

Sánchez ha fet una crida a la unitat per encarar la situació, però el debat polític ha evidenciat que, a hores d'ara, els partits estan lluny d'aquesta petició.

 

Marlaska, en el punt de mira

La sessió ha estat marcada per la pressió dels grups de l'oposició, especialment PP i Vox, sobre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, després que es fes públic un document que posava en qüestió la versió que havia donat sobre el cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos.

L'endemà que Interior reconegués que el ministre va destituir el coronel de la Guàrdia Civil per l'informe sobre la manifestació del 8M, Sánchez ha defensat Grande-Marlaska i ha afirmat que els partits de dreta l'ataquen perquè "està destapant la policia patriòtica" que ha dit que va muntar el govern del PP.

 

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, aquest dimecres al Congrés dels Diputats
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, aquest dimecres al Congrés dels Diputats (EFE / Kiko Huesca)

 

ARXIVAT A:
Estat d'alarmaCoronavirus PSOEPPERCCsJxCatPedro Sánchez
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut