Creix l'interès per empadronar-se a segones residències arran del confinament

El confinament pel coronavirus i les restriccions de mobilitat han fet créixer l'interès per empadronar-se en municipis més petits, on hi ha segones residències.

És el cas de Castell-Platja d'Aro, Torredembarra, el Vendrell, Bolvir o l'Ametlla de Mar. Segons dades facilitades per aquests municipis, es tracta de veïns que ja hi tenien segones residències o que ja vivien en aquests municipis sense estar-hi empadronats. El fenomen, però, no es produeix per igual a tots els municipis.

Per exemple, a Salou o Vila-seca hi ha hagut menys empadronaments que fa un any, mentre que l'augment que es detecta a la Cerdanya no es dona a les comarques dels Pallars, l'Alt Urgell o l'Alta Ribagorça.

Més veïns a la Costa Brava

Desaquen les localitats de la Costa Brava on s'ha detectat aquest fenomen, com Calella de Palafrugell o Castell-Platja d'Aro, al Baix Empordà, o Cadaqués o el Port de la Selva, a l'Alt Empordà.

A Castell-Platja d'Aro, els últims dos mesos han registrat més de 250 nous empadronaments. La gran majoria són veïns que tenen la segona residència a la localitat i que treballen a Barcelona o a la seva àrea metropolitana.

L'alcalde d'aquesta localitat, Maurici Jiménez, diu que està sorprès pel fenomen però es felicita que hagi servit per incentivar el teletreball que han adoptat molts propietaris de segones residències que hi van anar a passar el confinament en declarar-se l'estat d'alarma.
Al Port de la Selva han registrar més de 40 nous veïns les darreres setmanes, sobretot ciutadans francesos que ja fa temps que viuen al poble.

En canvi a Palafrugell -que inclou les localitats de Llafranc, Calella i Tamariu, on hi ha moltes segones residències-, l'Oficina d'Atenció al Ciutadà ha rebut més de 200 trucades en dos mesos de persones que es volien empadronar telemàticament, però l'Ajuntament no permet aquest tràmit si no es fa de manera presencial. Una allau tan "sobtada" l'atribueixen al fet que moltes persones "no s'han atrevit" a anar-hi pels controls policials.

En pobles petits d'interior com Monells, al Baix Empordà, on també hi ha segones residències - i que comparteix municipi amb Cruïlles i Sant Sadurní de les Heures-, han superat els 1.300 empadronats per primera vegada, amb una trentena de noves peticions, segons el seu alcalde, Dani Encinas.
 

Menys empadronaments als nuclis turístics

A Torredembarra, al Tarragonès, els empadronaments han crescut un 30%, amb 97 altes durant el mes de maig, des que es van obrir les oficines municipals en la fase 1. Sobretot, segons l'alcalde, Eduard Rovira, són persones que ja vivien al municipi.

"Hi ha una regularització de molta gent que no se n'havia preocupat fins ara i que ara ha vist la necessitat de fer-ho per qüestions relacionades amb la mobilitat i pels ajuts a què puguin acollir-se a posteriori per la Covid-19."

"La gent ha vist la importància d'estar empadronat allà on es fa vida."

Per contra a Cambrils, al Baix Camp, els empadronaments han baixat dels 249 que es van fer al febrer a les 52 altes que hi ha hagut des del 13 de març fins a principi de juny, algunes de les quals han estat per naixements.

Una tendència similar a Vila-seca, al Tarragonès - que inclou el nucli costaner de la Pineda-, on entre març i juny han fet 174 altes al padró mentre que l'any passat en van fer 542. De tota manera, un dels motius és que fins al mes de juny només s'han atès altes urgents per naixements o per obtenir ajudes, targetes sanitàries o certificats de residència al municipi.

Caos similars són els de Mont-roig del Camp, al Baix Camp, que malgrat tenir 24 urbanitzacions i el nucli turístic de Miami Platja ha registrat menys altes al padró que l'any anterior.

Regularització i serveis

A la costa del Penedès durant l'últim mes el Vendrell ha constatat un increment del 10% en els empadronaments als nuclis de la platja -Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs-. El maig de l'any passat els nous empadronaments a la zona de platges van representar un 30% del total de registres, mentre que ara hi ha hagut 52 altes, que suposen el 40%. El regidor del Padró d'Habitants del Vendrell, Baltasar Santos, explica que són veïns que, cada cop més, en els últims anys, viuen al Vendrell i treballen a Barcelona, o jubilats que han convertit la segona residència en vivenda habitual i nega casos de picaresca.

"Hi ha molta gent que viu aquí i treballa a Barcelona, i han hagut de regularitzat la situació per poder moure's lliurement per motius de feina."
"Es jubilen i venen a viure al Vendrell però continuen empadronats a Barcelona per mantenir l'hospital de referència allà."
"Totes aquestes situacions s'han anat donant durant els últims anys, però ara el confinament ha fet que hi hagi més casos."

Santos celebra el fet, ja que tenir més massa de població ajuda a l'hora de reclamar recursos a les administracions superiors.

A Cubelles, al Garraf, han detectat també un lleuger augment d'altes de famílies ja residents que haurien regularitzat la situació.

Mentre que, ben a prop, als municipis de Calafell o Cunit, segons els seus ajuntaments aquest fenomen no l'han notat.

Més al sud, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp, hi ha hagut altes de persones provinents d'altres municipis com Tarragona, Mont-roig o Móra d'Ebre, però segons l'Ajuntament no serien segones residències sinó canvis de domicili.

Terres de l'Ebre

A l'Ametlla de Mar, un poble de 6.800 habitants del Baix Ebre, s'hi han empadronat 45 persones en el poc temps que fa que van reobrir les oficines municipals. La majoria són de Barcelona i l'àrea metropolitana, però també n'hi ha algun d'estranger. És a les Terres de l'Ebre, uns dels primers territoris que van poder passar a la fase 1 de la desescalada, a partir de l'11 de maig. Només ho va fer un 11% de la població de Catalunya.

La possibilitat de teletreballar ha estat, en molts casos, una empenta definitiva per animar-se a convertir en domicili habitual la casa on passen els caps de setmana i moltes temporades i que constava com a segona residència.

L'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, anima els veïns que hi viuen la major part de l'any a empadronar-s'hi.

"Amb el confinament s'ha fet tot el que ha calgut per controlar que no hi hagués desplaçaments injustificats i molta d'aquesta gent ha tingut dificultats perquè no podien demostrar que són gent que viuen aquí."

Beneficis per al municipi

Empadronar-s'hi pot tenir beneficis individuals i també col·lectius, perquè implica més recursos de les administracions i facilita la planificació de serveis per donar cobertura a la població real que té el municipi, com diu Jordi Gaseni:

"A nosaltres ens interessa perquè donem serveis a tots els que viuen aquí, siguin empadronats o no, i rebem més recursos quan hi ha més empadronats, o sigui que a qualsevol ajuntament li interessa."

Altres municipis de la costa de l'Ebre també han notat més interès per empadronar-s'hi, però alguns no hi han posat facilitats.

A Sant Carles de la Ràpita, per exemple, han tingut una quinzena de sol·licituds i només se n'ha acceptat una. La resta s'ha rebutjat, per considerar que el domicili que es feia constar era una segona residència.

L'alcalde de l'Ametlla està convençut que aquest confinament significarà un "canvi de mentalitat" i que molta gent farà el possible per "mirar de viure en un entorn rural".

La Cerdanya guanya veïns; els Pallars, no

L'alcalde de Bolvir, a la Cerdanya, Isidre Chia, diu que el municipi ha guanyat més d'una vintena d'habitants i s'aproximen als 400. És un dels municipis de l'Alt Pirineu que ha censat més nous habitants que la majoria hi tenien segona residència o s'han traslladat a viure-hi. El confinament ha posat en valor la qualitat de vida, la possibilitat del teletreball i reduir els desplaçaments a Barcelona i la seva àrea a dos cops per setmana, diu Chia.

A Guils de Cerdanya, amb poc més de mig miler d'habitants, el cens ha crescut en gairebé una desena de persones, però l'alcalde, Josep Mendo, no n'ha constatat els motius.

D'altra banda, els alcaldes del Pallars Sobirà, com el d'Esterri d'Àneu, Pere Ticó, o el de Llavorsí, Josep Vidal, expressen la seva "enveja", l'un perquè diu que "això voldria dir que es repobla el Pirineu" i l'altre afegeix que "ho veu difícil" fins que no es millorin "qüestions cabdals" com les comunicacions o l'accés a internet.

Estan igual al Pallars Jussà, on l'alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, assegura que tampoc hi ha hagut cap increment en el cens i ha explicat que "molts dels segons residents dels pobles de la Vall Fosca ja estan empadronats al municipi".
En el cas de Josa i Tuixén, a l'Alt Urgell, l'alcaldessa, Marta Poch, diu que "tant de bo" hi hagués interès a venir a viure a la zona i reconeix que, de vegades, pot ser complicat fer aquest pas si no tens una feina. Finalment, l'alcaldessa de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, Sònia Bruguera, també afirma que no s'han detectat moviments en el cens municipal.