Confinat dos mesos a l'Hotel Vela: "Cada cinc dies obro les 1.400 aixetes de l'edifici"

El Daniel Ordóñez és el director d'Enginyeria de l'Hotel W Barcelona i fa dos mesos que hi viu revisant que tot estigui a punt per a quan tornin a obrir
Confinat dos mesos a l'Hotel Vela: "Cada cinc dies obro les 1.400 aixetes de l'edifici"

Confinat dos mesos a l'Hotel Vela: "Cada cinc dies obro les 1.400 aixetes de l'edifici"

El Daniel Ordóñez és el director d'Enginyeria de l'Hotel W Barcelona i fa dos mesos que hi viu revisant que tot estigui a punt per a quan tornin a obrir
Redacció Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

És una de les icones que tracen la silueta de Barcelona. L'Hotel Vela fa dos mesos que està tancat amb pany i clau, com tots els hotels de la ciutat. Sense rebre cap hoste i acumulant pols i petjades antigues. És un hotel buit, aturat en el temps, gairebé com un decorat. Però com en tots els espais fantasma, sempre hi ressonen passos misteriosos. En aquest cas són els del Daniel Ordóñez, que hi està confinat.
 

 


És el director d'Enginyeria de l'Hotel W Barcelona i fa dos mesos que hi viu revisant que tot estigui a punt per a quan tornin a obrir.

"Quan vaig veure com anava la cosa i veient que els hotels i els establiments tancarien, em vaig anar fent a la idea que si tancàvem jo hauria de ser aquí a l'hotel, esclar, al peu del canó, vigilant que tot estigui bé i quan l'hotel obri fer-ho el més ràpid possible."

 

 


Explica que quan l'hotel està obert sempre hi sona música i ara conviu amb el silenci.

"Habitualment aquest hotel és molt marxós...  Jo he vist aquesta part del dinamisme, de passar-ho bé. I ara contrasta amb això. Trobar-te l'hotel totalment buit i estar al lobby i escoltar la teva pròpia veu... Si parles o esternudes sembla com si estiguessis en una catedral."

 

La seva feina és supervisar que tota la complexa maquinària no s'atrofiï durant aquest temps d'hivernació. Circuits d'aigua, protecció antiincendis, la cloració de les piscines....

"Encara que l'hotel estigui tancat, totes les instal·lacions estan com en hivernació, totes les màquines que mouen l'aigua per l'hotel, la protecció contra incendis, tots els sistemes continuen en marxa. Per tant, si hi ha algun problema, jo no tindria temps material d'arribar de casa meva per solucionar-lo."

La feina més curiosa, i potser també la més ingrata: cada cinc dies ha d'obrir i tancar les 1.400 aixetes de l'hotel per evitar la legionel·la.
 

 


Comença per una planta i va obrint totes les aixetes, després baixa a la següent, fa 4 o 5 plantes a la vegada i quan acaba d'obrir-ho tot, torna al principi i ho torna a tancar. Evita, així, que quedi aigua estancada a les canonades.


Unes vistes privilegiades

Per a ell aquest hotel és com la seva segona casa i no se li fa gens estrany ser-hi. Explica que no s'ha sentit sol i que se sent acompanyat a través de les videotrucades amb la família i els companys de feina. Fins i tot el dia del seu aniversari -n'ha fet 37 sol a l'hotel- li van fer arribar un pastís i li van cantar el "Moltes felicitats" a través de la pantalla.
 

 


Es va endur una novel·la negra de Dashiell Hammett pensant que serien 15 dies però, esclar, ja l'ha llegida. Ara passa el temps llegint al mòbil o mirant pel·lícules.

Se sent un privilegiat i, tot i estar envoltat de luxe, té molt clar que hi està per treballar. Dorm en una habitació estàndard i per a ell les vistes ja són un luxe:

"Jo volia empatitzar amb la gent, no seria just estar en una habitació amb terrassa o amb jacuzzi, una habitació enorme... No era just, jo realment estic aquí treballant, és la meva funció i la meva responsabilitat, no volia una habitació luxosa."

Ara la gent ja pot sortir però ell ha de seguir a l'hotel fins que obri de nou als hostes:

"Sento una enveja sana per aquesta gent que surt a passejar, però també m'he sentit un privilegiat tot aquest temps estant a l'hotel i tenint 5.000 metres quadrats de terrasses per passejar quan tots ells, o la majoria, han estat a casa seva confinats. Jo he tingut també el luxe de tenir un hotel enorme on podia passejar, podia sortir a l'aire lliure sense estar al carrer."

 

El Daniel sent com un privilegi tenir l'hotel per a ell sol. I també la cuina, on habitualment hi treballen 40 o 50 cuiners i on ara ell esmorza, dina i sopa.

I quan ha de supervisar l'Extreme Wow Suite, una habitació que pot arribar a costar 13.000 euros la nit, aprofita per oxigenar-se.

"Estar en una d'aquestes habitacions amb aquestes terrasses i amb aquestes vistes és com si estiguessis a la part més alta d'un pal d'un veler...  Sents els ocells, el mar, el vent... és com estar a la coberta superior d'un vaixell enorme. Molt maco i molt relaxant."

 

 

 

Un cor per a l'esperança

I a la nit, un cor il·lumina la façana de l'hotel, una idea del personal del Vela que volia ser un gest amb la ciutat de Barcelona i amb els sanitaris.

"La nostra intenció era mostrar la nostra solidaritat amb la ciutat de Barcelona i dibuixar un cor com a símbol d'esperança i que estem tots en la mateixa situació."

 

 


Al darrere hi ha tota una tramoia d'enginyeria i càlcul de llums i cortines:

"El que vaig fer va ser entrar a 39 habitacions, on vaig encendre tots els llums, i a part jugar amb les cortines per fer la forma del contorn del cor."

 

 


El confinament del Daniel i la seva feina dins l'hotel posa en relleu la importància de feines que normalment queden en un segon pla però ara generen interès. Fins i tot The  New York Times li ha dedicat un article.

ARXIVAT A:
Coronavirus Turisme

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut