50 anys de l'accident aeri del Montseny, el més greu que hi ha hagut a Catalunya

Aquest 3 de juliol del 2020 fa cinquanta anys que 112 turistes britànics van morir quan l'avió que els portava de vacances a Catalunya es va estavellar contra la muntanya del Montseny, a prop d'Arbúcies.

Va ser l'accident aeri més greu d'aquell any a escala mundial i el més greu que hi ha hagut a Catalunya. Què va passar? Per què va caure l'avió? Encara avui els testimonis recorden aquell sinistre amb els ulls humits.  

L'avió accidentat era un Havillant Comet 4 de la companyia Dan Air que feia un vol xàrter amb 105 passatgers i 7 tripulants a bord. El 3 de juliol del 1970 havia sortit de Manchester a les quatre de la tarda i, dues hores més tard, se'l va donar per desaparegut.

Avui fa 50 anys d'un dels fets més trists de la història del Montseny: l'accident d'un avió Comet 4 anglès a Arbúcies. Amb aquesta imatge del monòlit que es va posar al lloc de l'accident, volem homenatjar la memòria de les 112 víctimes mortals.📸Arxiu @museumontseny pic.twitter.com/jE2sg7AZ5i

— RB Montseny (@montseny) July 3, 2020

Josep Farrerons, tècnic de la torre de control de l'aeroport de Girona i veí d'Arbúcies, estava de servei aquell dia. Es va assabentar que hi havia un avió que s'havia perdut que no el trobaven enlloc, i que possiblement era al mar, davant les costes de Mataró.

"Realment és allà on fa la trencada per orientar-se a la pista de l'aeroport de Barcelona, perquè era un avió de la companyia Dan Air que concretament anava a l'aeroport de Barcelona."

Àngel Rabat, veí de Viladrau, va veure passar l'avió minuts abans de l'accident. El va veure passar que sortia pel costat de Sant Segimon i va dir: "On va aquest, si per aquí no hi passa mai cap avió? Aviam si no passa per aquí per les pelades." "No vam sentir res més, cap terrabastall, ni res de res."

Un conjunt de circumstàncies van ocasionar el sinistre. La boira que impedia la visibilitat, l'error de situació del pilot --que es va informar a la torre que sobrevolava Sabadell-- i la confirmació errònia de la torre de Sabadell que hi havia un aparell que s'aproximava per aterrar a Barcelona.

Pau Marí, controlador aeri, creu que en realitat el pilot s'havia confós i no estava sobrevolant l'espai aeri de Sabadell, com va dir, sinó que era 28 milles al nord d'aquest punt.

Què va passar? Que quan va començar el descens a 2.800 peus, tal com se li havia ordenat, es va estavellar contra el terreny perquè en aquell moment sobrevolava el Montseny.

L'endemà van avisar Àngel Rabat, per participar en un operatiu de recerca per terra i, orientat pel trajecte que havia vist fer a l'aparell el dia abans, va ser el primer a trobar les restes de l'accident.

"I si el trobeu, la Guàrdia Civil li diu que faci un tret a l'aire. I a en Pepet, un treballador meu, li dic: "Crideu si el trobeu." Què va! Al cap de 10 minuts ja el tenia amb les rodes a baix.  Pujo més amunt... allò va ser... un desastre tan gros, que mai en ma vida ho havia vist. Morts pertot arreu."

Va estar vint minuts allà, i només va trobar una noia, que devia tenir 13 o 14 anys, sencera. Unes imatges que els testimonis qualifiquen de dantesques.

Josep Farrerons explica que era un espectacle desastrós, molts metres quadrats amb els arbres cremats, cossos, alguns penjats a dalt dels arbres, per descomptat molta roba, maletes obertes, diners o tabac.

Si bé n'hi ha que no hi han tornat més, encara hi ha veïns d'Arbúcies que visiten la zona del sinistre, com el Josep, que diu que ha anat a dur-hi companys que havia tingut de l'aeroport, algun controlador amic seu, que li demanen que volen veure el lloc del sinistre.

Diu que és un lloc molt accessible per a ells, hi han passat moltes vegades. Encara hi ha records d'aquell accident, com la creu.

Ara no passaria un accident així

Pau Marí creu que amb els avenços tecnològics actuals l'accident no hauria passat. Creu que un accident com aquest avui és impossible que es torni a produir.

Bàsicament perquè la tecnologia ha evolucionat moltíssim i tant els controladors aeris com els pilots tenen un seguit d'eines que els ajuden a evitar aquest tipus de situacions.

Tot i que inicialment els 112 cossos es volien repatriar, finalment, i d'acord amb les famílies, es va optar per enterrar-los en una fossa comuna al cementiri d'Arbúcies, un espai que es coneix com "La tomba dels anglesos".

L'Ajuntament d'Arbúcies ha organitzat un petit acte d'homenatge a les víctimes al mateix cementiri del municipi. La pandèmia ha impedit fer un homenatge multitudinari en el cinquantenari del sinistre.