"Aquesta guerra és dura, no és com la de Txetxènia o d'altres per l'estil. Fem servir més del doble de munició que a la batalla de Stalingrad. El pitjor pecat és la deserció. Ningú pot fer-se enrere. Només volem els que tinguin clar que lluitaran. Els que els agrada lluitar i necessiten fer-ho. L'uniforme els ho permetrà".

Ievgueni Prigojin s'adreça, el 14 de setembre passat, als presos d'una colònia penal russa. Ha vingut a reclutar soldats per al seu exèrcit mercenari, Wagner. En pocs mesos n'ha contractat uns 40.000, més o menys un quart de les forces armades russes als fronts ucraïnesos. Estan molt més ben pagats que els soldats de l'exèrcit regular, i se'ls promet la llibertat i la glòria... si continuen vius sis mesos després. Són delinqüents, homes durs que fan por només de veure'ls. Al propietari d'aquest exèrcit ja li està bé, perquè una de les seves funcions és escampar el terror entre l'enemic. La seva fama els precedeix: als homes d'aquesta companyia militar privada se'ls ha acusat nombroses vegades de matances, tortures, violacions i pillatge. A diferència dels soldats regulars, mobilitzats per obligació, desmotivats i sovint considerats apàtics, els mercenaris lluiten amb ferocitat. "Per lluitar no cal ser un Superman. Només cal que estiguis en forma i, sobretot, que tinguis collons", els anima Prigojin.

Ievgueni Prigojin, el delinqüent convertit en multimilionari a l'ombra de Putin ("Wagner: per Rússia o contra Rússia)

És l'avantatge d'un exèrcit mercenari, sense insígnies: no està sotmès a les lleis ni les normes internacionals, ni a les nacionals. Ningú ha de rendir comptes pel que fan. Si es cometen crims de guerra, no hi ha responsables. I, d'altra banda, si els seus milicians moren, ningú els comptarà entre les baixes del bàndol rus. Un gran avantatge per a qui els lloga, en aquest cas el govern de Putin, que no sumarà els morts de Wagner al seu recompte de pèrdues humanes. I n'hi ha molts, més de 30.000 morts o ferits des del principi de la guerra. Una autèntica carnisseria, perquè als mercenaris de Prigojin se'ls envia a primera línia, als combats més durs i els punts més calents. Tenen prohibit rendir-se, retirar-se i abandonar, un crim castigat amb la mort, sovint precedida d'escarni i tortura.

Marat Gabidoullin, un dels mercenaris que ha abandonat les files de la Wagner i n'ha denunciat la impunitat ("Wagner: per Rússia o contra Rússia")

Però no són només carn de canó: durant els últims 14 mesos, els que dura fins ara la guerra d'Ucraïna, els mercenaris de Wagner han aconseguit la majoria dels èxits militars de Rússia. S'han fet indispensables per a Putin, fins al punt que al seu propietari, Ievgueni Prigojin, se li ha permès durant mesos criticar l'exèrcit rus, acusar-lo d'errors i fins i tot insultar públicament el ministre de Defensa, Serguei Xoigú. El seu exhibicionisme al front, uniformat i armat fins a les dents, el seu discurs provocador i el seu llenguatge groller han fet Prigojin popular a Rússia, un self-made man sense escrúpols que ha passat de petit delinqüent a propietari d'un imperi no només militar. El seu grup té des de càterings i tota mena de contractes públics a Rússia fins a una granja de bots, que lloga per manipular l'opinió pública des de les xarxes -ho va fer per a Trump, per exemple- i a més dels mercenaris escampats pel món, controla tota mena de negocis a l'Àfrica i el Pròxim Orient: petroli, or i diamants.

El Grup Wagner no ha sortit a plena llum fins a la guerra d'Ucraïna, però ja feia anys que prestava els seus serveis -generosament retribuïts- al govern de Putin. Des del 2015 era present a Síria, i els seus tentacles s'han estès sobretot per Àfrica: Líbia, el Sudan, Mali, la República Centreafricana. A l'Àfrica, treballant per als interessos russos, però també per als dictadors locals i sobretot per als propis, els mercenaris de Wagner han comès terribles crims contra la població civil.

Com explica aquest reportatge, tot va començar el 2014, també a Ucraïna, a l'est, a la regió del Donbass. Els serveis d'intel·ligència militar russos van organitzar, entrenar i armar els grups de voluntaris nacionalistes arribats per combatre amb els separatistes antiucraïnesos. A la base militar de Molkin, a la regió russa de Krasnodar, es van formar els primers mercenaris de Wagner, atrets per patriotisme, pels diners o per la possibilitat de lluitar. El seu primer cap va ser el llegendari Dmitri Utkin, un delinqüent d'ideologia nazi, ultranacionalista, amb el malnom d'"El carnisser". A la guerra de Síria, on Putin va desplegar tropes en suport del dictador Bashar al-Assad, s'hi van estrenar més de 1.500 mercenaris, sense insígnies a l'uniforme però sota el comandament del Ministeri de Defensa.

"Wagner: per Rússia o contra Rússia" recull el testimoni de tres exmercenaris del grup, així com de nombrosos experts que desvelen la història, el funcionament i l'estratègia del terror de l'exèrcit privat de Ievgueni Prigojin al servei -fins ara, si més no- del neotsarisme imperialista de Vladímir Putin. Vulguin o no, els seus destins estan lligats.

"Wagner": arma letal o carn de canó