Trencar el silenci de la mort perinatal: "No hi ha batec"

A l'estat espanyol moren 2.500 nadons l'any en el període perinatal, de la setmana 22 de gestació fins als primers dies de vida; i el 20% de les dones embarassades tindran una pèrdua perinatal abans de la setmana 12. Mai penses que el nadó pot morir durant l'embaràs, però passa; Elisenda Pascual, psicòloga perinatal, s'hi ha trobat tres vegades: "Entrar a la consulta i sentir aquestes paraules "No hi ha batec" és un xoc. Haver acompanyat el dol perinatal de famílies i disposar d'eines em va ajudar a fer la conducta expectant: esperar que el cos pareixi aquesta vida que no ha de créixer." Hi ha 3 opcions per expulsar l'embrió: legrat (raspat), prostaglandines (pastilles per accelerar les contraccions) i la conducta expectant, que va triar l'Elisenda. Ningú t'acompanya en un avortament a casa es lamenta la psicòloga: "Hi ha pressa quan no hi ha batec per treure l'embrió del cos i això pot generar un trauma en les dones; necessites temps per acomiadar-te físicament d'aquest fill que has visualitzat, li has posat nom i ja ha canviat la teva família." Entrar a la consulta i sentir aquestes paraules "No hi ha batec" és un xoc que requereix d'acompanyament (canva) La "mares invisibles" també hem viscut la matricència: la transformació profunda que viu una dona embarassada per acollir un infant, reivindica la psicòloga: "Que arribi la mort quan esperes la vida és molt poc esmentat, i el que no esmentem, no existeix." La mort perinatal, el fill-a que sí que ha existit Un fill no és només una realitat biològica, apunta la doctora en Psicologia Maria Teresa Pi-Sunyer, amb 25 anys d'experiència acompanyant pèrdues perinatals a la Vall d'Hebron, autora del llibre "Morir cuando la vida empieza": "El fill comença a existir molt abans de néixer com una suma d'il·lusions i un projecte de vida imaginat, i quan s'estronca queda un buit insubstituïble." "Encara que una vida hagi estat dins teu poc temps... no té menys valor", assegura la psicòloga Elisenda Pascual, i caldrà suport per transitar-ho. Però un 85% dels que han patit una pèrdua gestacional ens han dit al Telegram de l'"Ofici d'educar que no van rebre cap recurs per afrontar la pèrdua. Per la doctora en Psicologia Maria Teresa Pi-Sunyer: "És terrible: el que es necessita és un centre sanitari que acompanyi, com l'Hospital Vall d'Hebron, que dona espai a les famílies per tenir el fill. Després del part, plorar, que el dolor sigui reconegut i respectat per fer el comiat, tornar a casa amb un dol avançat i tenir informació d'on estan enterrats." Els professionals que atenen les pèrdues perinatals han d'haver fet un treball per reconèixer les pèrdues i el patiment propi, trencant tabús sobre la mort, assegura la doctora en Psicologia i fundadora de "Petits amb llum", una entitat que acompanya famílies. Les famílies deixen anar globus en record dels seus fills el dia del dol perinatal ("Petits amb llum") Jan Garrido, del grup Xiula i terapeuta Gestalt, explica que sentien que no podien tirar endavant l'embaràs, i van fer una interrupció voluntària a la setmana cinc i van sentir un dolor immens: "Sembla que quan és voluntari no hi ha d'haver tanta pena, i així ens ho van transmetre al centre sanitari on vam anar, però sentíem molt dolor i culpa per haver dit que no a una vida. Vam passar dies plorant i ens va ajudar la teràpia per validar el que sentíem i fer un lloc al fill." Després de l'experiència en primera persona, a Garrido li han arribat famílies amb pèrdues gestacionals: "Buscant una solució o recepta per sortir del dolor, però el que cal és donar espai i temps per transitar el dolor i les emocions, no se soluciona, es queda al cos com una tristesa, i s'aprèn a portar, a esmentar, a cantar i fer algun tipus de ritual." Tornar a casa amb postpart i sense fill Tornar a casa sense el fill ni a la panxa ni al costat és el segon moment més difícil, després de la notícia de la mort perinatal, segons la doctora en Psicologia Maria Teresa Pi-Sunyer: "Mai girar pàgina, com si no hagués passat res. No treure les coses del nadó abans que arribin els pares, que puguin estar sols a casa, i fer el procés al seu ritme perquè forma part del comiat." Tornar a casa sense el fill ni a la panxa ni al costat és el segon moment més difícil, després de la notícia de la mort perinatal (canva) Tenir present que el nadó ha format part del cos de la mare, hi ha hagut una implicació física i íntima irreemplaçable que la pot fer sentir molt sola, alerta la doctora en Psicologia. D'aquí la importància que la parella acompanyi també el dol perinatal adaptant-se a les necessitats de la dona. Per Jan Garrido: "La vida perduda és al centre, la dona és en un cercle al voltant, i l'home som al cercle de fora, al servei de la vida, sostenint i cuidant, però també expressant les nostres emocions." El terapeuta Gestalt suggereix que el dol el timonegin els adults a l'hora d'explicar la mort perinatal d'un germà: "Esmentant i fent visibles les emocions amb l'infant, adaptat a cada edat, i afegint informació a mesura que creixen, donant a entendre que la pena es pot viure i sostenir-la i regular-la per part dels adults." El que més mal fa és el silenci, assegura la doctora en psicologia: no s'ha de tenir por que l'infant plori o pateixi, i sovint la seva expressió emocional també ajudarà els adults. Explicar la mort perinatal d'un germà donant a entendre que la pena es pot viure i sostenir-la per part dels adults (canva) Mai s'ha de banalitzar la pèrdua, concorden les expertes amb frases com "ja en tindreu un altre", "no l'havíeu conegut" o "estaves de poques setmanes" que fan molt mal. I si cal acompanyar la pena, la mort i escoltar el malestar de la família que ha sofert la pèrdua. Trencar el silenci del dol perinatal En el sistema familiar hi ha pèrdues que s'han silenciat, i aquests han causat traumes als que han nascut després: s'ha d'incorporar aquestes criatures a l'arbre generacional, segons la doctora en Psicologia Maria Teresa Pi-Sunyer. Per Jan Garrido, "S'ha de fer un lloc dins el sistema familiar per acollir el fill o filla morts per enfocar-nos de nou en la vida." Transitar i treballar el dol és imprescindible sobretot per buscar un nou embaràs, assegura la psicòloga Elisenda Pascual, i no tapar el dolor del fill mort amb un altre fill. Per Maria Teresa Pi-Sunyer, el dol perinatal no s'acaba mai, s'incorpora i s'ha de seguir vivint amb ell i l'art hi pot ajudar. Elisenda Pascual ha transmutat el dolor en el llibre-poemari "Maternitat invisible", i el Jan Garrido l'ha transformat en la cançó dels Xiula "Et faig un lloc" i en el conte amb la Joana Díaz "Ja no tindré un germanet" per fer presents tots aquests infants no nascuts que són al cor dels seus pares i mares. La psicòloga Elisenda Pascual dona veu al dol perinatal al llibre "Maternitat invisible" (il·lustració d'Alba Falgarona (llibre Mater) Necessitem que es trenqui el tabú social que envolta la mort perinatal, reclama Noelia Sánchez, a la qual la mort del seu nadó la va impulsar a crear el projecte "Cor a cor" que sensibilitza professionals i famílies.

Trencar el silenci de la mort perinatal: "No hi ha batec"

Un de cada quatre embarassos acaba en mort perinatal, en molts casos invisibilitzada, no acompanyada, entesa, reconeguda ni elaborada