Marxem a la Catalunya Nord per trobar-nos amb en Joan-Lluís Lluís, que ens rep al jardí de casa seva. Ens parla de "Junil a les terres dels bàrbars" (Club Editor), la seva darrera novel·la, una aventura apassionant situada a l'època romana. En aquesta mena de faula, seguim el periple cap a la llibertat de la Junil i dels seus companys, esclaus. Cap a la llibertat i cap a Ovidi, el poeta, i és que en aquest llibre hi ressonen la passió per la poesia, les paraules i la literatura de Joan-Lluís Lluís. En parlem amb ell, i també de com escriu, de la seva relació amb els personatges o de la situació actual de la llengua.
Vam descobrir l'escriptura de Carlota Gurt quan va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb "Cavalcarem tota la nit", un recull de contes. "Sola" és la seva primera novel·la, en què ens parla d'una dona que marxa a viure a una casa aïllada, a la natura, per intentar escriure. La soledat, i algunes notícies inesperades, faran que la seva experiència sigui diferent del que segurament s'esperava. Parlem amb Gurt de la seva protagonista i de la seva escriptura: d'on surt? També de l'exigència, de si es pot aprendre a escriure de traduir, de lectures. I de molt més.
La Pilarín Bayés arriba als 80 anys amb un altre motiu de gran celebració: el seu llibre número 1.000. La Galera, l'editorial amb qui va publicar el primer, li va proposar que fes un llibre especial per commemorar-ho, que és "1.000 motius per viure". La visitem a casa seva per parlar-ne. A la conversa hi apareixen els seus inicis, l'estil, la importància del dibuix per a ella, la família... fins i tot unes Creus de Sant Jordi que, de tant en tant, es perden!
Al Miquel Desclot no li agradaria que diguéssim d'ell que és poeta, escriptor i traductor, perquè considera que un traductor sempre és un escriptor. Aquest és un dels temes que abordem en aquesta conversa sobre traduir teatre i poesia. Som al Teatre Lliure, i comencem per Molière. N'acaba de traduir vuit peces, i ens explica que el vam conèixer abans que Shakespeare, però que ara sembla que el tenim una mica oblidat. Seguim amb poesia, amb les versions que ha fet de poetes anglesos i de Wilhelm Müller, que el porten a parlar de la seva manera d'escriure. En definitiva, parlem de literatura i del que, ens diu Desclot, busca: l'emoció.
Vam descobrir Eva Baltasar amb "Permagel", la seva primera novel·la, que es va convertir en un tríptic. Després, va arribar "Boulder", i per fi tenim a les mans el volum que el tanca, "Mamut". Hi tornem a trobar una protagonista forta, que no acaba d'encaixar on és, i que té la pulsió de donar vida. Marxarà de la ciutat al camp, s'instal·larà en una casa que només cobreix les necessitats més bàsiques, i pràcticament només es relacionarà amb un pastor veí. Eva Baltasar ens parla d'aquesta protagonista misantropa i de moltes altres coses: de com escriu, de què significa tancar el tríptic, de la importància de la poesia en la seva escriptura... De fet, també comentem "Nus Schiele", una edició molt limitada que ha publicat de poemes inspirats en els cossos de dones del pintor Egon Schiele. Podrien ser, ben bé, els de les protagonistes de les seves novel·les: com si es fessin carn.
Qui era, l'escriptor Joaquim Soler i Ferret? Al Priorat hi ha el Centre Quim Soler, dedicat a ell, però si anem a una llibreria ens costarà trobar-ne algun llibre. L'escriptor de la Sénia Joan Todó només n'havia llegit una novel·la quan li van fer un encàrrec: escriure'n la biografia. El resultat és "La verda és porta", que té aquest títol en referència a una frase de Josep Pla, que Soler va subvertir, d'alguna manera. Per ell, les coses no havien de ser d'una manera determinada, fixada i tancada, i això és el que va practicar en la seva literatura, plena de fantasia i de mons alternatius, però molt conscient del moment que vivia. La biografia, de fet, el connecta contínuament amb el seu context, i se'ns explica el panorama literari català dels anys 70 i 80. Soler, per exemple, va formar part d'Ofèlia Dracs. A l'inici, una sorpresa: Joan Todó escriu una novel·la "a la manera" de Soler, per situar-nos al seu univers. Parlarem amb ell de com ha fet aquesta biografia, de com s'escriu sobre una persona "normal" i, sobretot, entendrem qui era Joaquim Soler i Ferret. LA VERDA ÉS PORTA Joan Todó Ed. Godall LA TRIA DEL PROGRAMA 6 L'HOME DE LA MULTITUD Edgar Allan Poe Trad. Dolors Udina Ed. Flâneur PETITS CONTES MISÒGINS Patricia Highsmith Trad. Alfred Sargatal Plana/Maribel de Juan Ed. L'Avenç/Anagrama COMPTES PENDENTS Vivian Gornick Trad. Martí Sales/Julia Osuna Ed. L'Altra/Sexto Piso
El pintor i poeta Narcís Comadira, Premi Nacional de Cultura el 2021, acaba de fer 80 anys. La seva editorial ho celebra reeditant la traducció que ell mateix va fer de "Cants", de Leopardi (Proa), però el visitem per parlar, sobretot, del seu nou llibre de poemes, "Els moviments humans". El llibre s'obre amb un record a un gran amic, desaparegut fa poc, l'editor Xavier Folch. De fet, el llibre és ple d'absències i de reflexions sobre la mort i la vellesa, però també de bellesa, natura o moments bonics viscuts. Comadira ens parla en aquesta conversa dels seus inicis com a poeta, de la seva escriptura, de perfecció, del que ha estat la seva recerca de la bellesa i de com viu el fet de fer-se gran, amb l'ombra de la mort a prop.
Viatgem fins a Mallorca per parlar amb Biel Mesquida, l'últim Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en Català. A més, va publicar fa uns mesos un poemari, "Carpe momentum" (Eumo), i acaba de treure "Encarnacions" (Labreu), on ha fet una mena de tapís literari amb articles seus publicats a la premsa. El trobem exultant, i parlem amb ell del que ha significat el reconeixement de La Setmana, de la situació de la llengua, del que és la poesia per ell , del que significa viure o de com escriu. CARPE MOMENTUM Biel Mesquida Ed. Eumo ENCARNACIONS Biel Mesquida Ed. Labreu LA TRIA DEL PROGRAMA 8 LA TAULETA DELS DESTINS Roberto Calasso Trad. Carme Arenas Noguera Ed. Quid Pro Quo TOTS ELS FOCS, TOTES LES PISTOLES Jordi Benavente Ed. Lleonard Muntaner SUNAKAY Meritxell Martí i Xavier Salomó Ed. Flamboyant
El programa busca la neu per situar-se en l'atmosfera de Kimberly Clark Weymouth, la ciutat on passa "La señora Potter no es exactamente Santa Claus", l'última novel·la de Laura Fernández. Hi tenen cabuda més de cent personatges, que giren al voltant d'aquesta ciutat, lloc de pelegrinatge turístic perquè és l'escenari d'un conte infantil molt famós, i tothom vol posar-hi els peus i comprar alguna cosa a la botiga de records. Però el fill de la senyora Potter, la responsable d'aquesta botiga, ja n'està fart i la vol tancar. Aquest és el punt de partida de la novel·la i de la conversa amb Fernández, amb qui es parla de barreja de gèneres, d'influències, d'identitat, de la maternitat i del fet de ser fills, de la importància de l'escriptura per a ella i, finalment, de la visibilitat que li ha donat aquesta novel·la tan premiada.
L'escriptor Ponç Puigdevall també és un dels crítics més reconeguts de la premsa escrita. Al seu darrer llibre, "Jardins secrets", recupera precisament 99 ressenyes literàries triades entres les que ha escrit des del 1991. Són 99 llibres que creu que val la pena rellegir, amb autors com Jordi Puntí, Llucia Ramis, Miquel Pairolí, Quim Monzó, Adrià Pujol, Imma Monsó o Josep Palàcios, un dels seus preferits. Parlem amb ell de la feina del crític, de què diferencia la seva mirada de la de la resta de lectors, de saber escriure ressenyes o del que fa que alguns llibres "aguantin" una relectura. JARDINS SECRETS Ponç Puigdevall Ed. La Magrana LA TRIA DEL PROGRAMA 14 SOTA LA PLUJA Anna Murià Ed. Comanegra EL MÉS PETIT DE TOTS Lola Anglada Ed. Libros del Zorro Rojo EL LIBRO DE ANA MARÍA MATUTE Edició de Jorge de Cascante Ed. Blackie Books
El premi Nobel turc Orhan Pamuk, va visitar Barcelona per presentar la seva última novel·la, "Nits de pesta"(Més Llibres/Litereatura Random House). Situada l'any 1901, en ple imperi otomà, l'acció passa a l'illa inventada de Minguer, on el sultà envia primer un químic, i després un metge, per intentar frenar un brot de pesta que acabarà en epidèmia. El confinament, les mesures del govern, els interessos econòmics, tot ens ressona després de la COVID, que va esclatar quan Pamuk ja portava tres anys i mig escrivint la novel·la. Parlem d'aquesta mena de premonició, de com el va afectar, de llibertat i de política (una mica, només: no és la seva prioritat), de la seva escriptura i del que parla la literatura. NITS DE PESTA Orhan Pamuk Trad. Xavier Gaillard i Pla/Miguel Ángel Romero Junquera Ed. Més Llibres/Literatura Random House LA TRIA DEL PROGRAMA 15 PRIMAVERA FOSCA Unica Zürn Trad. Núria Molines Galarza Ed. Wunderkammer CALÍGULA Suetoni Trad. Ignasi Xavier Adiego i Alejandra de Riquer Ed. Adesiara LLUNY Bernat Cormand i Martí Cormand Ed. A Buen Paso