Per Jaume Cela, Creu de Sant Jordi 2008, mestre referent, i autor de nombrosos llibres infantils i de pedagogia, 57 anys a l'escola:

"Fer de mestre és estimar les criatures o joves de qui ets responsable i, si no et surt, fer-ho veure. Saber-los escoltar. No humiliar-los mai. Ensenyar-los de manera diferent, tots són diferents, i que n'aprenguin, esclar."

1. Potenciar "el bon mestre"

Per Susanna Soler Sabanés, 38 anys de professora, les qualitats d'un docent són l'empatia, la flexibilitat, l'empenta, la constància, la paciència, el rigor i, sobretot, no defallir. Per Coral Regí, biòloga, 42 anys dedicada a la docència:

"És bàsic que no quedi cap infant enrere, i que els mestres creguem que tots els alumnes poden i tenen el dret d'aprendre."

Posar l'infant al centre i educar-los d'acord amb les seves singularitats (pexels-pixabay-)

Per Joan Maria Girona, 40 anys a les aules:

"El docent ha d'entendre's amb els alumnes, posar-los límits que els necessiten per madurar, i evitar els prejudicis davant de les diferències sexuals, ètniques i socials, i prioritzar la relació amb l'alumnat i la seva família."

Per Agnès Barba, 39 anys a l'aula, ser mestre consisteix a acompanyar l'alumnat sense ofegar, sent-hi, oferint eines, proposant reptes, oferint oportunitats d'aprenentatge i avaluant-les.

2. Desaccelerar l'escola

Venim d'una etapa tremendament accelerada amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, lamenta Jaume Cela:

"S'ha de frenar i recuperar la capacitat d'escoltar mestres, alumnes i família; i recuperar la tranquil·litat al món educatiu perquè l'escola està sobreaccelerada."

Sobretot mirar els nens als ulls, concorden els docents. I als docents desbordats que pensin en la seva actitud i el seu alumnat i no en els problemes artificials que els col·loca el Departament, defensa Joan Maria Girona.

3. L'escola "casa d'acollida"

Acollir és el primer deure de l'escola, assevera Jaume Cela:

"Les escoles hem d'acollir tots els alumnes, no només el que responen als nostres desitjos. N'hi ha que aviat et fan seu i d'altres que costen molt, però tots han de sentir que l'escola els estima."

L'art d'educar està a discernir quina és la distància que poses amb cada alumne en funció de les seves necessitats, coincideixen els docents.

Després de la pandèmia l'escola està sobreaccelerada i s'ha de parar i recuperar la calma (Nuria Ventura )

4. No oblidar que a l'escola s'hi va a aprendre

L'objectiu de l'escola és que els alumnes aprenguin unes determinades coses, assenyala Jaume Cela:

"A vegades es diu que 'l'objectiu és que l'alumne sigui feliç'; evidentment, ha de ser feliç per aprendre, perquè si està emocionalment malament, i el mestre no n'és conscient, no aprèn res."

L'escola ha d'atendre les emocions, però també els continguts, contextualitzats amb la realitat que ens envolta, proposa Coral Regí. I adaptats a les singularitats de cada infant, segons Jaume Cela:

"Hi ha qui diu que la innovació passa per suprimir els llibres de text, però no tots els nens aprenen sense un llibre de text."

5. Abaixar ràtios i posar l'alumne al centre

Un bon tutor per orientar cada criatura individualment requeriria en lloc de 30 alumnes tenir-ne 15 o 16, reivindica Joan Maria Girona. Per Coral Regí:

"Tot el sistema educatiu ha de tenir un criteri decisori clar: què és millor per a l'alumne? Per sobre de les lleis i les burocràcies, hi ha el bé de l'alumnat, contrastant els resultats, i mirant cada alumne des de la seva singularitat."

El dret d'un infant quan és a l'escola és créixer, aprendre i ser estimat, sentir-se com a casa, defensa la Coral.

No oblidar que a l'escola s'hi va aprendre, i que el benestar afavoreix l'aprenentatge (pexels-max-fischer-)

6. Treballar la pedagogia del dol i les pèrdues

Contemplar a l'escola la pedagogia dels dols petits i grans, proposa Jaume Cela, perquè és un dol poc treballat i poc present en la formació dels mestres:

"Per pèrdues tràgiques com la d'un alumne, però també pels infants que canvien d'etapa, els que els pares se separen o per petits dols com la pèrdua d'una joguina."

Ajudar a elaborar el dol de les famílies de les criatures nouvingudes, afegeix Joan Maria Girona, que deixen moltes coses enrere al seu país d'origen. I per Coral Regí, s'ha de cuidar el dol del pas de la primària a la secundària per evitar l'abandonament escolar.

7. Posar remei a la segregació

Tots els alumnes són diferents, però el que no es pot acceptar és que les diferències entre alumnes es converteixin en desigualtats, apunta Joan Maria Girona:

"Els docents als centres escolars hem d'entomar les diferències per caminar cap a la igualtat i evitar així la segregació escolar per centres; i també la segregació interna en funció dels nivells d'aprenentatges. No hi ha cap criatura inútil i l'aprenentatge sorgeix de la interacció entre tots."

L'escola és l'oportunitat de compensar les desigualtats que hi ha a casa, apunta Coral Regí. I també les "difcapacitats" de diferència, conclou Susanna Soler Sabanés, que sovint desborden els docents per falta de formació i mans.

Evitar qualsevol tipus de segregació, social, racial per nivells, perquè s'afavoreix l'aprenentatge conjunt (pexels-pavel-danilyuk)

8. Treballar en equip

Davant de "l'unanisme" amb el qual està organitzada sobretot la secundària: una classe, un mestre, una assignatura, una taula, un llibre de text, Susanna Soler Sabanés proposa:

"El món està interconnectat, es valora el treball en equip, la cooperació i la mediació, per què no aplicar-ho a l'aula? La mestra de Física necessita la de Mates: la de Geografia o Història pot necessitar la de Plàstica o de Música. Per què no trencar amb l'unanisme i fer 2, 3 o 4 professors junts amb noies i noies barrejats de diferents aules i obrir els referents?"

La dificultat per Joan Maria Girona és que el sistema actual de concurs de trasllats fa difícil mantenir un equip estable durant uns quants anys per fer-ho possible. L'educació és una tasca compartida entre família, societat i escola en un treball coordinat, defensa Coral Regí.

9. Cuidar els docents

Tant els centres educatius com l'administració educativa han de tractar amb estima, empatia i personalització també els docents, demana Susanna Soler Sabanés:

"Que la consellera pari i miri endins el mateix Departament d'Educació com està estructurat, i quines propostes llança, i escolti els docents."

Des de l'administració i els centres escolars cuidar els mestres amb empatia i escolta (pexels-max-fischer-)

10. L'escola, la institució més potent per als infants

"A l'escola ens toca atendre-ho tot perquè som una institució molt important" que educa entre iguals, assevera Jaume Cela, l'única amb caràcter obligatori:

"Recordo que li vaig preguntar una vegada al metge per què venien a posar les vacunes a l'escola, i em va dir que perquè els teníem tots recollidets."

I l'escola impulsa també actuacions fora del centre, com afavorir la comprensió lectora, apunta Coral Regí. Però l'escola no és l'única que educa: té una influència limitada, matisa Joan Maria Girona, també educa la família, l'entorn, l'esport, els llibres i el carrer, conclou el mestre, que també s'han de cuidar i acompanyar.

Què ha de tenir un bon mestre? Les deu claus per millorar l'educació a les aules

Cinc docents ara ja jubilats ens comparteixen la seva expertesa d'anys a les aules i les seves dèries per millorar l'educació