No sabem quan ni com s'acabarà la guerra a Ucraïna. Ara bé, les conseqüències dels bombardejos sobre la població civil seran llargues i doloroses, com explica Alma Taslidzan Al-Osta, directora de Desarmament i Protecció de Civils de l'organització Humanity and Inclusion: "La gent sovint perd les extremitats si no tenen atenció sanitària d'emergència. A més, les víctimes de bombardejos pateixen psicològicament, estan espantades, deprimides, tenen alts nivells d'angoixa. Perden l'esperança en la vida." Destrucció per un atac rus en un pis de Khàrkiv, la segona ciutat ucraïnesa (Reuters) Al llarg de la història de la humanitat, moltes guerres han buscat traumatitzar els civils. Respecte d'això, David Alegre Lorenz, professor d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, afirma el següent: "L'esclavització de les poblacions vençudes o la violació de les dones com a part del botí de guerra han existit sempre. Hi ha un moment de la història, però, en què es veu que atacar el teixit productiu i el suport social de l'enemic és la base de la seva derrota." Després de la Primera Guerra Mundial, amb l'aparició de l'aviació de guerra i d'un armament més destructiu, sorgeix un nou paradigma bèl·lic, la guerra total. Té tres característiques: tots els mitjans per guanyar-la són lícits, es mobilitzen tots els recursos dels països bel·ligerants i es pretén la rendició de l'enemic per imposar les condicions del guanyador. Des de llavors, les baixes civils han crescut als conflictes bèl·lics, com explica Alegre, coeditor també de la Revista Universitària d'Història Militar i autor del llibre "Colaboracionistas, Europa occidental y el nuevo orden nazi": "A la Primera Guerra Mundial un terç de les víctimes eren civils; a la Guerra Civil ja són 50-50, i a la Segona Guerra Mundial hi ha dos terços de civils per un terç de militars. En els darrers conflictes africans ja ens trobem 94 civils morts per sis militars. Són proporcions terribles." Matar civils a les guerres no és nou i Ucraïna no n'és l'excepció Les autoritats russes insisteixen que no tenen objectius civils a Ucraïna. Alma Taslidzan Al-Osta no hi ha està d'acord: "Potser per ells són objectius legítims, però per nosaltres no ho són. No són les armes adequades en aquestes circumstàncies perquè provoquen un efecte molt indiscriminat sobre la població civil." Míssil rus Iskander, que Rússia fa servir a Ucraïna (Reuters) A més, encara que la guerra d'Ucraïna acabés demà, les conseqüències s'allargaran en el temps pels míssils i bombes que no han arribat a explotar. Més de la meitat de països del món estan contaminats per explosius que no han detonat. De fet, aquí encara es recuperen artefactes de la Guerra Civil, o a Alemanya o al Regne Unit de la Segona Guerra Mundial: una situació que ajuda a entendre què passa a l'Iraq, el Iemen o Síria, on els conflictes són d'aquest segle. A Síria, segons algunes de les prediccions de l'ONU, caldran 50 anys per netejar el país de bombes que no han esclatat. Un socorrista intenta salvar un infant víctima d'un bombardeig a la guerra de Síria (Reuters) El TPI ja començat una investigació Els atacs contra hospitals i escoles no s'haurien de produir mai, segons Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia i mediador en conflictes internacionals. Ara l'equip del fiscal del TPI ja és a Ucraïna per investigar-los. "S'han comès crims de guerra però també crims contra la humanitat a Ucraïna, perquè parlem d'atacs sistemàtics contra la població civil indefensa." Els tribunals ucraïnesos també poden jutjar crims de guerra. De fet, un tribunal ucraïnès ja ha condemnat a cadena perpètua el sergent rus de 21 anys que va matar un civil desarmat el 28 de febrer. Palou-Loverdos explica a qui es pot perseguir: "Tan responsable és qui prem el botó del tanc que llança la bomba contra civils o militars que s'han rendit com el responsable militar del territori que ho ha ordenat, com el general que ha donat instruccions genèriques d'atacar, com també el més alt responsable polític, que és el president Putin." Cementiri a Butxa, als afores de Kíiv. Ucraïna denuncia que les tropes russes hi van cometre crims de guerra (Reuters)