Quan ja portàvem uns quants mesos d'emissió, ens vam començar a plantejar quina havia de ser l'última biografia amb la qual tancaríem la primera temporada, la traca final. Com que les renovacions, els contractes i les firmes acostumen a fer-se a correcuita i mai és del tot segur, era millor plantejar-ne alguna de sonada, no fos cas que tinguéssim un disgust i perdéssim l'oportunitat de lluir-nos. El més fàcil era fer un altre passatger del Titanic, així tancaríem el cercle i ens quedaria una temporada ben rodoneta. Però també era el més previsible, i ens molestava no poder sorprendre els oients.   "Qui deu ser el desgraciat històric més gran de tots? La persona que ha sofert més penúries? El més ridiculitzat i famós?"   La resposta va venir per inspiració divina: Jesucrist Nostre Senyor. Era una biografia com Déu mana per acabar a dalt de tot, amb moltes possibilitats de fer-ne broma i amb certa perillositat d'ofendre, que això sempre agrada i dona una mica més d'emoció. Coi, aquesta ha estat la biografia més reproduïda, llegida i representada de tot el món sencer! Era tan evident que gairebé se'ns escapa fer-li un búnquer! Això sí, comprimir-ho en 20 minuts clavats seria tot un repte.  I una altra cosa que cal tenir en compte és que en aquesta biografia hi havia tota una part miraculosa i de misteri que poc o molt havíem de narrar. Ens vèiem obligats a barrejar realitat i una mica de fantasia (deixeu-nos-ho dir així). D'aquest capítol surten efectes de so tan nostrats com el "sfx miracle 1", que és com un so de pluja suau, de purpurina, i el "sfx miracle 2", un so més contundent, que l'utilitzem per il·lustrar les aparicions divines i els miracles de més entitat. Al #BúnquerCatRàdio sabem de la importància dels efectes de so. Poden ser miraculosos!https://t.co/rvqp9SXw0K pic.twitter.com/4nHWiSD6bb Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 31, 2024 En Jair va ser l'encarregat d'escriure aquest guió, un home racional i pràctic que no va dubtar a fotre tisorada a la narració. També heu de saber que algunes de les músiques utilitzades van ser de la banda sonora de "La passió de Crist", de Mel Gibson, però moltes eren massa èpiques per tenir-les sonant de fons i es van descartar.  Aquesta va ser una biografia en la qual ens va costar trobar-hi les músiques adequades. En canvi, la primera cançó que havia de sonar, la que va just després de l'any i el lloc, la teníem molt clara: "Wehe Khorazin", del grup alemany Popol Vuh. Les seves veus sectàries i els seus timbals indicarien als oients que la cosa anava de veres. Si una biografia comença així, no hi ha dubte de qui estem parlant. L'últim capítol de la primera temporada del #BúnquerCatRàdio, el vam dedicar a la mirada més pura i brillant de toteshttps://t.co/9mRT7FO5je pic.twitter.com/cDbH9s8gxa Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 31, 2024