Llibres on dormien les vaques: l'esclat de les llibreries de muntanya

Al municipi d'Alins, al Pallars Sobirà, hi ha la muntanya més alta de Catalunya, la Pica d'Estats. Però també hi ha la llibreria més remota del país: Natura Llibres. Com que està envoltada de boscos i muntanyes, la seva propietària --Meritxell Àlvarez-- ha optat per una llibreria monogràfica i altament especialitzada: "Hi ha llibres de natura, món rural i medi ambient; però també novel·la, còmic o assaig. L'única condició és que tinguin algun vincle amb la natura." La llibreria respira natura i ruralitat per tot arreu. De fet, s'ubica als baixos de l'antiga borda familiar, a l'espai on abans dormien les vaques: "Com que estem envoltats de bosc, quan entris a la llibreria també hi trobaràs un bosc de llibres. Hi ha molta fusta i pedra natural, perquè ho hem integrat a l'arquitectura del Pallars." La fusta dels boscos pirinencs s'integra a la llibreria, ubicada als baixos d'una antiga borda pirinenca ara restaurada (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Una llibreria per tornar als orígens rurals La Meritxell va obrir la llibreria en plena pandèmia. Ella vivia a Madrid, però el confinament a la ciutat se li feia insuportable i va decidir tornar al poble de la seva família: "La meva àvia tenia aquesta antiga borda aquí a Alins, i la pandèmia em va fer decidir a pujar per instal·lar-m'hi definitivament. A mi m'agrada la muntanya, no la ciutat." Meritxell Àlvarez va obrir la llibreria en plena pandèmia, cansada del confinament a la ciutat (ACN / Marta Lluvich) Al principi, tenia dubtes sobre la viabilitat del negoci. A Alins només hi viuen 285 persones, i a tota la comarca són poc més de 7.000 habitants. Però, poc a poc, s'ha anat guanyant una parròquia de lectors fidels: "La gent del Pallars ha respost molt bé, i també passen molts visitants que pugen al Pirineu a fer turisme." La llibreria també té un espai dedicat als productes alimentaris de proximitat (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) A més, organitza clubs de lectura i presentacions literàries que han tingut un èxit inesperat: "Els escriptors s'animen a pujar fins aquí per presentar els seus llibres perquè els agrada que hi hagi una llibreria com aquesta enmig del Pirineu. I la gent ho agraeix molt." Llibreries que activen la vida cultural El cas de Natura Llibres evidencia com una petita llibreria de muntanya es pot convertir en motor d'activitat cultural en una zona rural. És el mateix que ha passat en una altra vall pirinenca, a la Seu d'Urgell, amb la llibreria El Refugi. La llibreria crítica El Refugi s'ubica al centre històric de la Seu d'Urgell (El Refugi) El cofundador d'aquesta llibreria cooperativa, Miquel Albero, explica que ells s'han especialitzat en un altre tipus de continguts: "Ens centrem en pensament crític, assaig o feminisme. Que una llibreria com aquesta estigui a l'alta muntanya és una oportunitat perquè fins ara no hi havia res així." La llibreria El Refugi també ha aconseguit dinamitzar l'activitat cultural de la seva zona, amb presentacions, col·loquis i recitals com explica l'altre soci de la cooperativa, Pol Maese: "L'entorn ha agraït que aparegui un element dinamitzador al territori. Penseu que aquí estem lluny de la capital, i costa que vingui gent a presentar llibres o fer concerts." Al Pirineu més oriental, a Ripoll, ja fa més d'una dècada que va tancar l'última llibreria del municipi. Ara, 15 anys després, dues joves hi han obert La Lluerna. View this post on Instagram A post shared by La Lluerna (@lluernallibreria) La Carla Escarrà i la Marta Barceló han impulsat aquesta llibreria, que ha revifat la vida cultural a la capital del Ripollès: "No som una llibreria especialitzada perquè ens adrecem a tots els públics, però com que som al Ripollès sí que oferim una mirada especial a la temàtica naturalista i a la pagesia. També tenim un espai per fer presentacions i xerrades dins la llibreria." En poc temps, aquestes petites llibreries rurals i de muntanya, liderades per gent jove, s'han convertit en petits agents culturals i dinamitzadors del seus respectius territoris. El Tinter, de la Pobla de Segur, és una altra de les petites llibreries de muntanya que han obert recentment al Pirineu (El Tinter) Una xarxa que connecta la cultura del Pirineu Fins ara, aquests petits agents culturals pirinencs vivien d'esquena els uns dels altres. En molts casos ni es coneixien. Ho diu així de clar l'artista de la Seu d'Urgell Maria Giró: "Al Pirineu les carreteres són molt difícils i això complica la comunicació entre territoris veïns. A vegades ens assabentem de coses que es fan a Barcelona, i en canvi no sabem què passa a la comarca del costat." Per això han creat La Traça Cultural, una plataforma en línia que geolocalitza creadors i equipaments culturals de tot el Pirineu: "La Traça Cultural és una pàgina web que recull totes les iniciatives culturals del Pirineu. Hem fet un mapatge amb tots els espais culturals i les entitats que produeixen cultura." Activem #LaTraçaCultural &#129392; Una eina del Pirineu i per al Pirineu, impulsada juntament amb la llibreria @LL_lluerna , i que compta ja amb 25 entitats culturals del territori que li donen suport. Ja podeu visitar https://t.co/e6iyyEYyQX &#128218;&#129392; pic.twitter.com/FNaeiOa4mZ El Refugi, Llibreria crítica (@ElRefugiCoop) May 28, 2023 Com diu la Carla Escarrà, de la Lluerna, La Traça Cultural vol ser una resposta al centralisme endèmic que arrossega el país: "A Catalunya es manté una gran desigualtat territorial per accedir a la cultura. Per tant, si podem fer alguna cosa per millorar-ho, provem de fer-ho juntes." La Traça Cultural neix per connectar i difondre la creació cultural pirinenca (La Traça) Amb La Traça Cultural volen visibilitzar el talent creatiu pirinenc i, alhora, facilitar l'accés a la cultura a un públic que, massa sovint, es veu penalitzat pel fet de viure lluny de les ciutats.

Llibres on dormien les vaques: l'esclat de les llibreries de muntanya

Una plataforma en línia connecta creadors i equipaments culturals del Pirineu