Tot un món

La Nit de les Religions

Name: Tot un món - La Nit de les Religions
Uploaded: 2016-10-06T11:52:30+02:00
Duration: 6 min 13 s

6 min

13/12/2018

Subtítols en: català

La Veronica Sartore és filla de pare italià i mare alemanya, i es va criar amb la idea que es pot ser totes dues coses alhora. El mateix pensa sobre les creences religioses: Déu és tan absolut i gran que ho abasta tot. Fa 5 anys va venir a fer unes pràctiques sobre la natura en les religions a la Universitat de Barcelona i es va quedar. A Berlín va descobrir que cada any es fa una jornada de portes obertes als centres de culte, per difondre el coneixement de les diferents religions, i va proposar als companys del grup de joves d'AUDIR, l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, del qual forma part, fer-ho també a Barcelona.

Capítols

Drets sense fronteres i "The Sey Sisters"

Drets sense fronteres i "The Sey Sisters"

14 min

Yasser Saadoune s'ha reescobert a Girona. Estudiant de ciències al Marroc, s'adona aquí que el que realment li interessa és el món social, la gent. És el president del comitè d'empresa per Comissions Obreres de l'empresa on treballa. És un dels membres de l'associació ECCIT, que organitza intercanvis de professors marroquins i catalans. I és un dels bastoners de la Fal·lera Gironina. El ball de bastons l'ha ajudat a fer el salt, conèixer molta gent i estimar encara més Girona i la cultura catalana. L'Edna, la Khaty i Yolanda Sey han mamat la música, com qui diu. Fa deu anys van decidir convertir-ho en professió i van crear un grup The Sey Sisters. Fa dos anys que han tret el primer disc i això ha representat un gran salt en les seves vides. L'Edna va venir des de Ghana, amb els pares, quan era molt petita, i les altres dues germanes ja van néixer a Osona, on han viscut bona part de la seva vida. Fa dos anys van ser escollides Osonenques de l'Any, però creuen que encara queda molt camí perquè la discriminació i el racisme desapareguin. La seva música encomana optimisme i empenta per lluitar per un món millor.

Camins i "Una escola pel futur"

14 min

Meera Zaroor no volia marxar de Síria, però tot i així fa tres anys la guerra la va obligar a emprendre el camí cap a Barcelona. Començar aquí una nova vida no ha estat fàcil, no s'ha sentit ben acollida, i no sent que hi hagi trobat una segona casa. Tot i així, ha tingut força per alçar la veu, participant al concert i a la manifestació "Volem acollir". Fa 1r de Batxillerat amb la idea d'estudiar Medicina, però no descarta anar-se'n a algun altre país, ja que dubta que aquí rebi les ajudes que necessita com a refugiada. Fa 11 anys que Mot Sarr, el "Pape" va arribar en una patera des del Senegal. Des que és aquí, ha viscut set anys sense papers, fent feines precàries fins que l'empresa per la qual treballa va arreglar la seva situació. El 2012 va tornar al seu país per casar-se i un fet casual el va fer emprendre el projecte de construir una escola al seu poble, que ja acull més de 100 nens i nenes.

Patir-ne les conseqüències i "Unim cultures"

13 min

El març passat, a Santa Coloma de Farners, van detenir un home acusat de finançar Estat Islàmic, i des del primer moment la comunitat musulmana es va desvincular de qualsevol tipus de violència. La Iman Dahman, traductora i mare de quatre fills, impulsa l'Associació Iqrae, que treballa per acompanyar els fills i per la convivència veïnal. La Iman explica les conseqüències que té per a ells que se'ls faci responsables d'uns actes que sempre han rebutjat. Que hi ha alumnes d'origen estranger a les universitats, que les persones immigrades també formen part de la societat i que cal lluitar contra els prejudicis són les idees principals que van fer néixer l'associació Unim Cultures. En Si Mohammed Sahel i l'Alina Estrada són dos dels joves universitaris de Lleida que van fundar aquesta entitat per fer sentir la seva veu.

Aconseguint reptes i "Vull per demà"

12 min

La Badia Boukta està fent pràctiques per treure's el títol de monitora de lleure. L'interès li va néixer després del pas pel centre Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts, on anava a les tardes des que als 12 anys va arribar del Marroc. Per ella aquest centre ha estat la seva segona casa. Una experiència a la qual ha sumat les vivències de les colònies socials de la Fundació Pere Tarrés. La por i la inseguretat sempre han acompanyat la Badia en els passos que anava fent, però ha trobat eines per superar-les i lluitar per aconseguir els seus reptes. La Virginia Mata va venir a Barcelona amb la motivació de dedicar-se a la comunicació científica, que és el que va estudiar a Veneçuela, i per aprendre el català. Des que va arribar, la Virginia ha treballat en feines vinculades a la immigració. Va treballar a l'agència EFE per al públic llatinoamericà i a la Secretaria d'Immigració. Després de 10 anys ha aconseguit dedicar-se a la comunicació científica a Ecoserveis, una associació que treballa amb les energies renovables i lluita per combatre la pobresa energètica.

Enmedio, entre l'activisme i l'art i "Rareses àudiovisuals"

14 min

L'Anja Steidinger des que va començar a estudiar Belles Arts a Hamburg que es va interessar per l'art i la seva influència social. A Barcelona, l'Anja ha unit l'art amb l'activisme social participant en col·lectius de denúncia com ara V de Vivienda, la PAH o Yomango, i forma part del col·lectiu d'Enmedio, un conjunt de professionals de la imatge que se situen entre l'art i l'acció política, i que són autors de l'exposició Món-tanca. En Behdad Rezazadeh ha estrenat el seu primer llargmetratge, "Omníricum", una pel·lícula surrealista i experimental, que pretén oferir una experiència audiovisual a l'espectador. Amb les seves creacions, en Behdad condueix les persones pel seu univers propi, que ell defineix com a multicultural, perquè en les seves produccions barreja elements de diferents països i, sobretot, del seu país d'origen, l'Iran.

Coneixe's per entendre's i "Entrenant el carrer"

13 min

La Cristina Zhang Yu sempre s'ha sentit molt catalana, i, després d'haver estudiat Psicologia i d'especialitzar-se en l'àmbit de l'educació intercultural, es troba en una situació en què sent la necessitat de conèixer la cultura xinesa en l'àmbit sociocultural, per poder identificar-se amb la seva part més xinesa. També té al cap la creació d'una novel·la gràfica sobre la història migratòria de la seva família, que serveixi com a xarxa de connexió entre les persones que han viscut aquestes vivències. L'Idrissa Camara va venir de Gàmbia sense saber com li aniria, però el que sí que tenia clar és que, fos com fos, la seva vida havia d'estar lligada al futbol. Aquí, l'Idrissa ha creat equips de nens que juguen al carrer, per ajudar-los a ser futbolistes, però, sobretot, per allunyar-los de conflictes, ja que per a l'Idrissa, el futbol pot ser una manera d'unir i fer millors les persones.

Nascuda per a pintar i "Redescobrir la identitat"

12 min

La Montserrat Anguiano va començar pintant dones sense donar importància al color de pell, però a poc a poc va tenir la necessitat de conèixer els seus orígens i el seu punt d'interès es va anar centrant en la representació de la dona negra. La Montserrat és negra, nascuda aquí i adoptada per una família blanca. Quan va connectar amb si mateixa i amb la seva negritud va sentir la necessitat de pintar la dona negra per tal de representar els referents que de petita va trobar a faltar. No va ser fins que va venir a Catalunya que la Francieli va començar a interesar-se per la cultura guaraní. Va ser aquí quan va aprendre a parlar aquesta llengua i va començar a ballar els balls folklòrics del Paraguai. La Francieli critica que en el seu país no defensen la llengua ni les tradicions i, és per això, que aquí fomenta la seva cultura amb el restaurant familiar on treballa, Rincón Guaraní, i com a ballarina a l'Asociación de Arte y Cultura Guaraní.

Diferent de qui? i "Emplatant somnis"

13 min

La Cheima El Jebary té l'habilitat d'adaptar-se als diferents espais i de conviure amb dues cultures: la marroquina, de creença musulmana, i la catalana. La Cheima mai no ha sentit cap diferenciació entre ella i el seu entorn, i defensa que per a ella dur el vel no és cap obstacle, sinó que els obstacles que té són els mateixos que la resta de joves, fer front a les taxes universitàries o trobar-se davant un món laboral incert. El futur del Víctor Córdova era una mica incert quan, en acabar els estudis, va decidir dedicar-se a la química, una professió a la qual va renunciar en no trobar feina i descobrir que la seva veritable vocació era la cuina. La passió per la cuina del Víctor l'ha portat a ser premiat dues vegades, uns premis que li han obert moltes portes, com la beca per poder estudiar a l'escola d'Hostaleria del CETT de Barcelona. Ara el Víctor treballa al restaurant Mas Romeu, on és ajudant del primer de cuina, i on ha après a treballar de manera més ràpida i eficient.

Tots