La Conferència Episcopal Espanyola acaba de confessar que té fitxats 728 religiosos abusadors. Més de la meitat ja són morts. Les víctimes són més de 900. La majoria de les agressions es van cometre entre els anys 60 i 80 en escoles religioses, en parròquies i espais de lleure. I l'Església demana perdó. Després d'anys d'inacció, el mínim que es podia esperar de la cúpula eclesiàstica espanyola era aquest gest de reconeixement i de penediment. Però és un gest encara insuficient. S'equivoca -i molt- qui cregui que recollint el testimoni de les víctimes i fent una llista de capellans abusadors el tema quedarà tancat. S'han de publicar encara els resultats de la investigació del defensor del poble i de l'auditoria encarregada per l'Església. I queda per resoldre encara la impunitat, la impunitat dels religiosos davant de tant de patiment com han causat. El dret canònic no pot servir d'escut davant d'uns delictes que la societat rebutja i que el dret ordinari castiga amb presó. No n'hi ha prou d'oferir "proximitat" a les víctimes de la pederàstia, com ha fet el papa Francesc. Hi ha tantes veus religioses que continuen considerant que no n'hi ha per a tant... i fins i tot veus que encara culpabilitzen les víctimes i els hi retreuen que facin soroll i en parlin públicament... Va quedar clar a la comissió del Parlament encarregada d'investigar els abusos a menors. Els Maristes "ho sabien i ho encobrien" i "n'han sortit impunes", denunciava Josep Roqueta, víctima d'una violació quan era menor.  Fa anys que l'Església va deixar de tenir el monopoli de l'estructuració moral de la societat. Ja no té la capacitat ni l'aval per adoctrinar com ho feia abans. Tampoc no sembla tenir el mateix poder, però sí que té la mateixa impunitat. Una impunitat que com a societat no ens podem permetre, ja vingui d'una persona amb sotana o amb texans.