capítols

34 min

L'aproximació a aquesta comunitat es fa a partir d'una de les manifestacions festives més grans de Colòmbia, el Carnaval de Barranquilla. Els colombians que provenen 2. Qui va ser el primer mort de "La Riera"?ella ciutat costanera s'han acabat afegint a la rua del Carnaval de Barcelona.

35 min

En César és originari de l'altiplà andí. Ensenyarà com fan els tamales, un plat que es troba, amb algunes diferències, a molts països llatinoamericans.

35 min

Coneix amb aquest vídeo la gastronomia polonesa de la mà de la comunitat d'aquest país que viu a Catalunya. Descobriràs què és el kluski, el knedle o la zupa ogórkowa, entre d'altres.

34 min

En aquest capítol de "Karakia" coneixem alguns dels turcs que viuen a Catalunya i conformen una petita comunitat. Els turcs van saber barrejar plats hitites, perses, àrabs, bizantins i romans, i van crear una cuina pròpia que és la mare de moltes altres cuines.

34 min

En aquest segon capítol dedicat als ciutadans catalans d'origen turc, continuarem resseguint els camins d'anada i tornada que han unit els dos països.

34 min

"Karakia" dedica aquest capítol a la comunitat centreafricana que viu a Catalunya, "Mama Afrika" ("Mare Àfrica").

35 min

La gent s'adapta al lloc on viu. Aprèn altres idiomes si cal o acomoda el seu a la parla local. També els xilens, que en aquest capítol ens acosten a la seva cultura, s'han amarat aquí de paraules noves, costums i paisatges.

34 min

Aquest segon capítol, dedicat a la cultura i a la gastronomia xilenes, també el comencem amb l'Andrés, lingüista i representant a Catalunya del koyaktu, el parlament del poble maputxe.

34 min

Hi ha una certa tendència a confondre la cultura alemanya i l'austríaca. L'Ursula i el Hans ens ensenyaran les diferències i farem un dels pastissos més populars d'Àustria, el nussstrudel.

34 min

Les persones originàries de Bangla Desh que viuen a Catalunya formen una comunitat molt present al Raval de Barcelona, la zona de la ciutat on més es deixa notar la seva activitat, eminentment comercial.

34 min

"Céad míle fáilte-1" (comunitat irlandesa) Després de dècades a la cua de l'economia europea, els irlandesos en lideren ara les taxes de creixement. Una població jove i emprenedora que no per això ha oblidat la fam i l'èxode que el país va patir durant molts anys. Si ara surten de l'illa, els irlandesos ho fan per raons ben diferents, potser com a turistes, com ara els que s'acosten a Catalunya per passar el dia de Sant Patrici, la festa nacional d'Éire. Barcelona és, any rere any, una mica més irlandesa, amb desenes de pubs on regna la cervesa i la música. Tan sols ens falta conèixer, una mica més, la seva gastronomia. Ho fem amb l'Ella, ballarina de céili. A Barcelona ha muntat una companyia d'aquesta dansa tradicional i també de stepdance, una mena de claqué que s'ha fet famós pel seu ritme trepidant i contagiós. L'Ella ens farà de guia durant la festa de Sant Patrici i ens ensenyarà a preparar un estofat amb cervesa negra. Durant el seu recorregut coneixerem diferents grups de música irlandesa instal·lats a la ciutat, com Los Stompers, els Jolly Beggars o Nights Around the Table, exponents aquests de les típiques seisiúns als pubs. En Brian i en Séamus faran l'autèntic bagún, el pernil al forn emparentat amb el lacón dels gallecs i ens donaran a conéixer un ús dolç del ruibarbre. Però no tot serà música i menjar. També aprendrem algunes paraules en gaèlic i sabrem com es juga el gaa, l'esport nacional d'Irlanda.

35 min

Presentem el segon dels dos capítols que "Karakia" dedica a la comunitat irlandesa que viu a Catalunya, "Céad míle fáilte-2" (Cent mil benvingudes-2) .

35 min

L'Oyuna és de Buriàtia, la república russa fronterera amb Mongòlia que s'estén al llarg del llac Baikal i que conserva amb gran zel les tradicions de la seva herència mongol. Actualment viu a Terrassa, des d'on intenta transmetre la seva cultura a través de la música i el folklore buriats.

34 min

Tot i que el budisme tibetà també és la religió de la Degui i l'Ogui, dues germanes de Mongòlia que viuen a Badalona, l'herència xamànica de la seva cultura és molt present encara en nombrosos rituals quotidians o en el joc endevinatori del "shagai", que forma part dels costums i celebracions del Tsagaan Sar, el Cap d'Any mongol.