"Permeteu-me que us informi: el tràfic de drogues repercuteix directament o indirectament en el vostre dia a dia, en el de tots vosaltres." Així de directa i punyent la periodista Fàtima Llambrich (l'Ametlla de Mar, 1980) s'adreça als lectors en el seu nou libre, "Brots de narcosocietat".

La publicació és una extensa investigació periodística que recull les diverses etapes en la ruta de la marihuana a Catalunya i aporta de primera mà els testimonis dels principals actors que participen en aquest fenomen, que els diferents cossos policials ja consideren que té implicacions molt greus.

Dimecres a les llibreries o quan obrin portes si teniu un dealer llibreter o una dealer perquè us avanci les novetats unes hores pic.twitter.com/5xmAXLzm0B
Fàtima Llambrich (@fatimallambrich) September 25, 2023

Un viatge que comença a Gibraltar

Catalunya ja és un dels principals productors de marihuana d'Europa. Tot i així, la majoria d'aquesta droga que es consumeix al continent prové de fora, sobretot del Marroc. I en aquest context, Gibraltar, per la seva situació geostratègica i el seu singular estatus polític, hi juga un paper fonamental.

Llambrich indica que el 70% de l'haixix que entra a Europa ho fa per aquest punt. I considera que les tensions de la Guàrdia Civil amb la policia gibraltarenya, el precedent del contraban de tabac a la zona o la manca d'oportunitats econòmiques al territori contribueixen a crear un caldo de cultiu perfecte perquè hi proliferi el crim organitzat:

"La gent que excerceix el narcotràfic estan arrelats al territori i volen continuar estant-ho. Tenen facilitat per generar connexions i corrompre l'entorn. És el que està passant al sud d'Espanya: és complicat que els policies no tinguin connexions amb els narcos. Tampoc ajuda el passat del contraban de tabac. S'ha instaurat una manera de treballar tan habitual que desdibuixa el que és delicte del que no ho és."

Nau d'Empuriabrava on es construïen les narcollanxes que transportaven haixix provinent del Marroc

Malgrat que sovint es focalitza l'atenció en els carregaments que arriben a Gibraltar a través de narcollanxes, Llambrich insisteix que hi ha una entrada molt important d'haixix a través de contenidors als ports i que "és molt difícil de detectar".

"La policia calcula que només aconsegueix decomissar el 10% de l'haixix que circula. Als ports hi ha escàners, òbviament. Però no es poden passar escàners a tots els contenidors perquè l'economia legal es paralitzaria."

Marroc-Catalunya, una ruta que no és nova

Malgrat que darrerament s'ha reactivat la ruta per mar entre el Marroc i Catalunya, Llambrich assegura que la realitat actual "tampoc és tan estranya", ja que es tracta d'una ruta que anteriorment havia estat molt activa:

"No és una ruta nova i no és una ruta perquè s'estigui fent pressió al sud d'Espanya. És una ruta perquè hi ha comerç per a tothom. Hi ha tant negoci que també arriba aquí amb molta força. Aquí ja hi ha una estructura criminal per fer front a això."

Els pols d'activitat principal són al Delta de l'Ebre, on ara "potencialment és el lloc on està arribant més mercaderia", i a la Costa Brava, on "alguns narcotraficants disposen d'embarcadors privats, molt difícils de controlar".

Els Mossos d'Esquadra decomissen plantes de marihuana en una plantació a Prades.

"El negoci de la marihuana atreu el jovent de poca edat"

La proliferació del negoci de la marihuana preocupa també per com el crim organitzat està estenent ràpidament la seva activitat en sectors de població vulnerables. La policia està detectant un augment en el nombre d'adolescents amb pocs recursos que "s'estan introduint al món delinqüencial a través del cultiu de marihuana".

Llambrich cita el cas d'adolescents menors d'edat que les organitzacions contracten en diversos punts del litoral andalús per avisar de l'activitat de les embarcacions policials a canvi de salaris que ronden els 1.500.

Es posen en un lloc estratègic, davant del port, per veure si les embarcacions policials han sortit i alertar per telèfon els narcotraficants. Això ho pot fer qualsevol persona, no cal formació. És molt temptador. Però després qui et recondueix a l'economia legal?

També hi ha qui s'acaba dedicant a engegar plantacions de marihuana, que no requereixen una gran inversió inicial. Tot i així, encara que es tracti de petits productors, sovint acaben venent el producte a màfies o involucrats en el crim organitzat:

"Estan havent-hi casos greus per part de gent que no tenia historial delinqüencial. Gent que tenia una feina en un supermercat, ara es dedica a fer segrests."

Amb tot, Llambrich alerta que la situació actual preocupa als cossos policials i apunta que a casa nostra "comencem a trobar brots de narcosocietat", sobretot pel que fa la problemàtica derivada del tràfic de marihuana.

Fàtima Llambrich: "A Catalunya comencen a haver-hi brots de narcosocietat"

La periodista Fàtima Llambrich desgrana en el seu nou llibre el fenomen del tràfic de marihuana a casa nostra