El drama de la sequera: 282 pobles depenen de la pluja per tenir aigua

A l'Agència Catalana de l'Aigua cada cop li arriben més peticions i consultes de pobles que ara depenen de l'aigua de la pluja i volen connectar-se a la xarxa general. Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l'ACA, ens explica que la zona més crítica dibuixa una línia vermella entre Montserrat i el Montseny, amb pobles com Vacarisses, Castellvell o Rellinars. "El dèficit de pluges és espectacular i a més el tipus de geologia que tenen fa que els aqüífers siguin més petits. Això fa que els pous aguantin menys i a les petites rieres que actuen de suport també hi escasseja el cabal." Al Moianès, 9 dels 10 municipis de la comarca depenen de la pluja per al subministrament d'aigua a la població. Només Calders està connectat a la xarxa general. Sonsoles Letang, consellera comarcal de l'àrea de canvi climàtic, té clar que el futur serà precari si no es troba una solució. "Ens hem trobat que els escenaris d'abastament d'aigua a mitjà i llarg termini, sobretot en el context de canvi climàtic, les possibilitats d'abastament d'aigua actuals a cada municipi amb les infraestructures que utilitzen actualment, excepte Calders, que està connectat a una xarxa d'abastiment en alta, no satisfan les necessitats futures per a la ciutadania i la indústria." A Catalunya, encara avui, hi ha molt municipis que s'abasteixen de pous, rieres i dipòsits, i amb la sequera i la crisi climàtica els problemes se'ls multipliquen Pous i rieres secs De fet ja fa mesos que en alguns dels pobles del Moianès els pous estan secs o tenen nivells molt baixos d'aigua i han de fer arribar camions cisterna per garantir el subministrament. Granera és un dels pobles que ho està passant malament. Dels dos pous que fins fa tres o quatre anys donaven aigua sense problemes, ara l'aqüífer del principal s'ha assecat i ja no hi ha aigua. L'alcalde, Pere Genescà, explica que cada vegada ho tenen més complicat perquè els pobles veïns també les passen magres: "Fins ara carregàvem camions cisterna a Moià però ja ens han dit que mirem de reposar una mica perquè ells també tenen problemes d'aigua. Ara anem a Monistrol de Calders però ens queda molt més lluny. A Moià podíem fer cinc viatges al dia i a Monistrol, només tres." El consell comarcal ha fet un diagnòstic a fons de la situació dels diferents municipis amb la intenció inicial de buscar fórmules que els permetessin resoldre els problemes creixents d'abastament amb els recursos dels deu municipis, però sembla que serà impossible. "Volíem veure si entre municipis excedentaris d'aigua i municipis deficitaris hi podia haver alguna sinergia, alguna connexió, però el que ens hem trobat és que tot el Moianès sud té riscos de dèficit d'aigua i el Moianès nord l'aigua de què disposa està contaminada per nitrats, per tant la solució és la connexió a una xarxa d'abastiment en alta." Veïnes de Sarroca de Lleida omplen garrafes d'aigua potable del camió cisterna Una factura més cara El consell comarcal ja ha fet arribar el seu informe a l'ACA, que haurà de valorar les possibilitats de dur a terme la connexió a mesura que els diferents municipis facin la petició. El problema, ens diu Enrique Velascos, és que això comporta un increment de la factura, sobretot si, com passa a molts llocs, les canonades tenen pèrdues. "Hi ha un fre per aquesta petició per part dels municipis, sobretot en xarxes que tenen pèrdues que poden arribar a ser del 40%. L'aigua d'ATL per exemple és més cara que l'aigua que agafen de la riera o del pou. Si compren a preu més car i resulta que una part de l'aigua la perden, la tarifa els hi puja molt." En paral·lel a la petició de connectar-se a la xarxa, els municipis del Moianès estan fent estudis hidrològics per veure com poden millorar els pous que ja exploten i valorar la possibilitat d'obrir-ne de nous. El consell comarcal també està treballant per fer canvis en la gestió dels boscos de la comarca de manera que retinguin més aigua que ara. Calculen que amb aquesta fórmula es podrien incrementar els recursos hídrics de la zona entre un 20 i un 30%.

El drama de la sequera: 282 pobles depenen de la pluja per tenir aigua

A Catalunya, encara avui, hi ha molts municipis que no estan connectats a la xarxa general d'aigua: s'abasteixen de pous, rieres i dipòsits, i amb la sequera i la crisi climàtica els problemes se'ls multipliquen