Sis mortes en set dies.  En l'última setmana, sis homes han optat per matar la dona que -se suposa- estimaven. En un dels casos, fins i tot el fill de set anys. Matar per no assumir que la relació s'ha acabat. Matar per no demanar ajuda.  Cap altre virus és tan letal com el masclisme.  Les denúncies per violència masclista van baixar durant el primer confinament i s'han mantingut baixes durant tots els mesos de restriccions per la pandèmia. Ara les mesures es relaxen, no hi ha restriccions en els horaris per tornar a casa, les trobades es poden fer amb més gent i es pot viatjar a més llocs. Podríem convenir que comencem a tornar a la normalitat prepandèmia. I, tristament, normalitat és sinònim de feminicidis: dones assassinades.   Els experts vinculen l'esclat de casos de l'última setmana als canvis en les regulacions anti-Covid. La psicòloga Alba Alfageme ho explica amb una claredat aclaparadora: durant el confinament, els agressors creien tenir el control absolut sobre les dones i no els calia fer servir la violència. Ara que es torna a obrir la vida i les dones prenen decisions, ells senten que perden el control i, ara sí, recorren a la violència. Aquests sis casos posen de relleu, un cop més, com de profunda és l'arrel del masclisme. És un problema estructural, que va des dels missatges perillosíssims de certs polítics menystenint la violència masclista, als milers de dones (hi ha estadístiques que ho recullen) que cada dia decideixen no denunciar perquè pensen que ningú les creurà o no és prou greu, passant pels jutjats, on la víctima ha de donar explicacions mentre l'agressor calla.  El sistema no està protegint les dones. L'enfocament és equivocat i cal trobar-hi els errors. No falten veus reclamant que es deixi de posar l'atenció en la víctima i es dediquin més esforços i recursos a estudiar el comportament de l'agressor. Les preguntes s'han de fer a qui pega, qui anul·la l'altre psicològicament i qui mata. A dia d'avui, les institucions no aconsegueixen garantir la supervivència ni la protecció de les dones. La xarxa de suport és feble i té molts buits. Cal una estratègia nova.  El cost del masclisme, s'ha demostrat aquesta setmana, és brutal.