Els valors socials estan en crisi, veiem polítics que presumeixen de no respectar el pluralisme i defensen sense vergonya el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia i el masclisme. Ho veiem fora de l'aula i també a dins, com constata el professor de l'Escola Sadako, de Barcelona, Jordi Nomen, Premis EDU21 i Arnau de Vilanova. Ha escrit el llibre "El niño filósofo y la ètica", on defensa que el millor antídot és pensar:

"Educar en l'ètica i la filosofia, com a saber crític i alliberador, que aporta el contrapunt necessari, perquè desenvolupa l'esperit crític i evita la manipulació en un temps que la veritat passa per falsedat i la falsedat per veritat."

Jordi Nomen ha observat que el que més costa als seus alumnes és l'atenció. Viure "passant pantalles" porta a una estupidesa narcotitzant, afavorida per les xarxes, que no donen el fil de qui pensa diferent i no generen pensament divergent.

El més preocupant per al professor són alguns polítics que avalen contravalors amb tota la tranquil·litat del món, i la cerca per part dels alumnes de referents i models d'èxit fàcil, de youtubers o esportistes que entronitzen l'egoisme, la vanitat o la falta d'integritat.

Una ment dura i un cor tendre

Pera al Jordi Nomen, a l'escola cal treballar la pedagogia de la tendresa, per fer-se responsables dels altres i de la natura, i recorda una frase de Marthin Luther King que parla de combinar una ment dura, crítica, i un cor tendre, capaç d'entendre els altres.

També proposa treballar a l'aula una pedagogia de la pau, de l'empatia, dels drets humans i de l'ètica i la moral. Davant l'exclusió i la marginació, planteja educar per a la inclusió. Davant el maltractament, proposa la cura, el perdó i la reparació:

"Reivindicar la bondat, que et permet tenir cura de tu mateix, l'altre i l'entorn, i es multiplica i ens eduquem mútuament, el pensament curós."

Són valors que es transmeten a fills i alumnes amb l'exemple, la coherència, la passió, l'amor, les preguntes i el diàleg; despertant-los el desig, la curiositat i el deure de comptar amb els altres.

Infants que filosofen

A l'Escola Sadako els infants comencen a filosofar, generar pensament propi, a partir dels tres anys, de manera transversal i fins que es fan grans, tot i que hi ha experiències de filosofia a partir d'un any amb titelles.

A la Julia i al Marcel, de cinquè de primària, els agrada fer filosofia perquè escolten l'opinió dels companys i poden opinar. Al Manel, de sisè, la filosofia l'ha ajudat a pensar, compartir i crear, i per la Júlia, també de sisè, la filosofia fa que vegis que els altres poden pensar diferent, comparteixen el que pensen i aprenen.

Jordi Nomen defensa que estimar és el brou en què suren els valors:

"Els infants que filosofen se senten en una situació d'igualtat amb els altres. El que diuen val la pena analitzar-ho, té validesa i pot aportar, i els dona autoconfiança."

Darrere cada infant hi ha els valors de la seva família, i Nomen explica que no s'ha trobat mai famílies que defensin contravalors, que és més propi de la política o dels mitjans. Les famílies, en canvi, defensen que el seu fill sigui bona persona, com també ho fan els docents.

La pràctica del diàleg filosòfic a l'aula

En una classe del Jordi Nomen els alumnes s'asseuen en cercle, llegeixen un conte o alguna manifestació artística, recullen opinions, problematitzen conceptes i ho tradueixen a un llenguatge artístic. Una proposta d'exercici: "Com podem ser millors persones?"

Es llegeix el conte breu "La sospita", de Lie Zi, que el mestre ha de tenir preparat, amb preguntes que disparen el diàleg, com ara: Sospitar és prudència o desconfiança?
Es projecta la pel·lícula "Wonder", sobre un infant amb una certa malformació, que permet parlar de la diferència, la por i la ràbia.
Es planteja una acció per millorar el món, fer aterrar els valors: obrir el diàleg quan es detecti una sospita a classe.
Es fa una creació: un cuidadòmetre, per avaluar el grau de cura a l'aula davant de les sospites.
Es trasllada a la família, es pregunta a la família sobre la desconfiança i es porten els resultats a l'escola en format d'un diari, "Pensem Junts".

Alumnes "enfilosofats" per transformar la societat

Pel Jordi Nomen amb la filosofia a l'aula els alumnes s'empoderen, perquè se senten escoltats, la seva opinió té valor i poden rectificar, si s'equivoquen. Per al professor, necessitem:

"Ciutadans i ciutadanes lliures i responsables, que pensin per ells mateixos, inconformistes, rebels, que puguin afrontar els reptes actuals amb solucions creatives, i sobretot democràtiques, i que creixin amb llibertat intel·lectual."

Pel professor, també cal que els incomodin, de vegades, perquè han adquirit la pràctica de qüestionar, i alhora que acceptin que l'altre té una part de raó, que pot aportar, i aprendre a escoltar-lo rebutjant els prejudicis i els estereotips; i que siguin capaços de guiar una transformació social al més igualitària i humana possible.

Filosofia des de la infància, l'antídot per a contravalors com la mentida

El professor Jordi Nomen, autor d'"El niño filósofo" amb 20.000 exemplars venuts, ara publica la guia pedagògica "El niño filósofo y la ética"