Conflicte a Kosovo: ningú està disposat a cedir

Els governs de Kosovo i Sèrbia s'acusen mútuament d'atiar la tensió, després que la investidura de quatre alcaldes albanesos en municipis del nord hagin fet desencadenar les escenes de violència més greus dels últims temps. Els serbis, que són majoria en aquesta zona, però minoria a la resta del país, van boicotejar les eleccions locals del mes d'abril. Els comicis van tenir una participació molt baixa, només van acudir a les urnes el 3,5% dels electors, i els serbis ara no reconeixen com a legítims els nous batlles. La majoria de serbis a Kosovo viuen al nord, a Mitrovica (REUTERS/Valdrin Xhemaj) Des del dia de la constitució dels governs municipals, el 26 de maig, s'han concentrat davant dels ajuntaments per protestar i s'han enfrontat amb les tropes de la Força Internacional de Seguretat per a Kosovo (KFor), liderades per l'OTAN, que des de fa anys porten a terme una missió de pau al país i ara custodien els edificis municipals. Acusacions encreuades La presidenta kossovar, Vjosa Osmani, culpa el president serbi, Aleksandar Vu&#269;i&#263;, d'intentar desestabilitzar el país i de no reconèixer la seva independència de Sèrbia l'any 2008: "On la pressió ha d'anar ara és a l'oficina de Vu&#269;i&#263;, a Belgrad, perquè entengui, d'una vegada i per sempre, que Kosovo és una nació sobirana i independent i que ho continuarà sent per sempre." La minoria sèrbia no accepta els resultats de les eleccions de l'abril (Reuters) En canvi, el president serbi exigeix que Prístina destitueixi els alcaldes com a condició per a començar a negociar: "El moviment que podria resoldre el problema passa per la retirada dels suposats alcaldes. Així, crec que tindrem prou força per mantenir les converses no només per desescalar la situació, sinó per fer algun pas endavant." La Unió Europea, l'OTAN i els Estats Units, ara, demanen a les dues parts rebaixar la tensió. Cap a una escalada del conflicte? El cap de la diplomàcia europea i mediador entre els dos estats, Josep Borrell, ha instat a Pristina a retirar les forces de l'ordre kosovars de les localitats del nord, i ha exigit a la comunitat sèrbia acabar amb l'espiral de violència. Malgrat l'actual incertesa, l'investigador del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (Cidob), Pol Bargués, diu a Catalunya Ràdio que no hi ha risc de l'esclat d'una crisi més greu: "Hi ha molts esforços perquè això no passi: per part de la Unió Europea i de l'OTAN, que ja ha dit que enviarà més reforços. Però sí que ha escalat més del compte. Hi ha hagut molts ferits i escenes de violència molt greus, i això sí que no estava previst." La Unió Europea i, fins i tot, estats aliats de Prístina, aquest cop, s'han mostrat molt crítics amb el govern kosovar. Prístina, qüestionada En aquest sentit, Bargués apunta que el president serbi podria sortir reforçat de la crisi. En altres ocasions, els líders de la comunitat internacional el criticaven de torpedinar la normalització de les relacions entre els dos països. En canvi, aquest cop, responsabilitzen Prístina de crispar la situació: "El president de Kòsovo ha volgut forçar una situació de manera, potser, innecesària, pensant-se que més estats li donarien suport, donant suport a la democràcia i a unes eleccions. Però quan les coses no es fan bé, se't poden girar en contra, com en aquets cas." Serbis manifestant-se per bloquejar l'entrada als ajuntaments del nord de Kosovo (Reuters) Països com els Estats Units, el Regne Unit o França han lamentat que el primer ministre de Kosovo, Albin Kurti, hagi donat per vàlides unes eleccions boicotejades per la majoria de la població d'aquesta zona septentrional. Una pau fràgil Sèrbia segueix sense reconèixer la independència de la seva antiga província, Kosovo, l'any 2008. Des de fa més d'una dècada, els dos països negocien la normalització de les seves relacions amb el suport de la Unió Europea i dels Estats Units. Tot i això, són freqüents les crisis entre els dos estats, i les disputes entre la població sèrbia i albanesa de Kosovo. Una dona a la finestra de casa seva amb una bandera sèrbia, a Mitrovica (Reuters) Bargués assenyala que els dirigents dels dos països sovint utilitzen el conflicte, molt sensible per a les respectives poblacions, per obviar els problemes interns: "Quan Vu&#269;i&#263; veu que la seva gent desconfia del govern, sempre fa esclatar alguna tensió amb Kosovo, perquè fa que els serbis s'uneixin: tots tenen clar no volen que Kosovo sigui ndependent. És un joc polític on s'aconsegueix desviar l'atenció. I el mateix passa amb el primer ministre kosovar." Segons l'investigador del Cidob, Albin Kurti es mostra compromès amb el diàleg, però no sol fer concessions a la població sèrbia. De fet, ja ha dit que està obert a unes noves eleccions municipals a les quatre localitats septentrionals, però, de moment, no contempla apartar els nous alcaldes albanesos.

Conflicte a Kosovo: ningú està disposat a cedir

Els governs de Kosovo i Sèrbia es culpen mútuament de no voler posar fi a la situació de tensió i violència dels últims dies