Com reaccionar davant la curiositat sexual infantil?

Un de cada cinc nens o nenes és o serà víctima d'abusos sexuals durant la infància. En una classe de primer, amb infants de 6 anys, van fer una sessió per parlar del consentiment i de les parts íntimes, explica l'antropòloga de Sex-AFIN Estel Malgosa. Amb una sola sessió una nena va identificar un abús: "A l'hora del pati un company de classe l'obligava a tocar-li el penis per jugar a un joc i poder accedir a jugar amb els altres companys; i es va adonar que l'estaven obligant i que no ho havien de fer i va trobar les eines per solucionar-ho: dir-ho al pare." Si això va passar en només una hora, apunta l'antropòloga, imaginem què passaria amb una educació sexual implementada per detectar situacions incòmodes i abusos. "Nosaltres que som fills i filles del silenci, hem de parlar-los, des de petites, a l'entorn familiar, de sexualitat", reivindica la psicòloga Elisenda Pascual, autora del conte per prevenir abusos "L'ombra de la Clara": "El que no anomenem no existeix. Aleshores apareix la perversió. I la perversió no genera prevenció, que és l'objectiu de l'educació afectivosexual. La sexualitat és integrar la vida." Una eina per acompanyar la sexualitat de la petita infància són els contes, com "Aigua Marina", de la sociòloga Júlia Sánchez. Des del 2015, a la cooperativa La Ciranda, fan tallers arreu de Catalunya d'educació afectivosexual. Taller sobre coneixement i cura del cos de la cooperativa La Ciranda a nens i nenes de P5 per prevenir abusos (La Ciranda) Com és la sexualitat infantil, a diferència de l'adulta? El projecte SexAFIN ha fet una enquesta amb nens i nenes de 3 a 12 anys per conèixer què saben sobre sexualitat, el cos, intimitat i plaer. L'Estel Malgosa explica que, pels més petits, la sexualitat és un concepte "massa complex". "Pels de 8-9-10 anys, sexualitat és sexe adult, el coit; una definició que exclou els infants, que des de la mirada adulta entenem com a asexuals. I quan explorem una mica més, els infants diuen que la sexualitat també és que t'agradi algú, que t'abracin, sentir plaer, i s'obre la definició de sexualitat." La primera confusió dels adults és reduir la sexualitat al sexe, lamenta l'antropòloga. Segons l'OMS, les persones neixen sexuades, amb sentiments, cos i plaers, i s'han de poder prendre decisions sanes, segures i plaents sobre sexualitat, i per això se'ls ha de donar informació. La construcció psíquica de la criatura quan neix es fa a través del cos de la mare, argumenta la psicòloga perinatal Elisenda Pascual: "I aquest pell a pell també és sexualitat. Els infants no són asexuats. Parlar de sexualitat infantil és parlar de plaer, desig, benestar, des d'un curiositat pura que no té res a veure amb el foc passional de la sexualitat adulta." Contes com "Aigua Marina" ajuden a companyar la sexualitat dels més petits (Text de Júlia Sánchez i il·lustracions de Glòria Fort) Com podem reaccionar davant les mostres de sexualitat de l'infant? Els nens i les nens quan es toquen la vulva i el penis senten pessigolles, explica l'Estel Malgosa. Quan ho fan els ensenyem amb indirectes que és un tema tabú i que no se'n pot parlar. A mesura que es fan grans, problematitzen aquest tipus de comportaments, que jutgem com a sexuals: "Una mare va dir a la seva filla que si es tocava la vulva tindria una infecció, si els diem que tocar-se no és correcte creixerà amb la culpa, i el dia que hi hagi un abús o una situació incòmoda mai ho explicarà." En lloc d'això, podem aprofitar per preguntar: "On s'està tocant? Què creus que obté, quan es toca? Quines consignes li estàs donant?", suggereix la sociòloga Júlia Sánchez, de La Ciranda: "No és el mateix que un infant es posi les mans als genitals perquè es relaxa en fer la migdiada que un amb ansietat que es frega intensament els genitals, o un altre que explora el cos. I s'ha de veure també on ets: al supermercat? A l'escola? A casa? A casa els avis? Cada espai ha de tenir unes normes per protegir l'infant i orientar l'adult en l'acompanyament." A vegades els relats a les escoles són distreure'ls quan es toquen, explica la sociòloga, en lloc de: "Veig que t'estàs tocant els genitals", i per això necessitem el vocabulari i dir-li si és o no el lloc adequat, i parlar-ho amb la família. És essencial que com a adults revisem també la nostra motxilla sexoafectiva, ens recomana la psicòloga Elisenda Pascual, per acollir el que l'infant expliqui, i si cal buscar ajuda. S'ha de parlar de sexualitat a l'escola amb un significat ampli a través del cos i que deixi de ser un tema tabú (Projecte SexAFIN ) Quina educació sexual es pot donar a Infantil? Quan no es dona l'espai ni l'oportunitat per parlar de sexualitat es crea el tabú. El tabú propicia situacions de vulnerabilitat, assegura la presidenta de la Fundació Vicki Bernadet: "L'educació sexual és un dret i un deure; la informació i la formació són imprescindibles per prevenir abusos, perquè quan s'ofereixen un espai lliure i de seguretat, els infants i joves parlen i es propicien les revelacions d'abusos i agressions sexuals." S'ha de parlar de sexualitat amb un significat ampli a través de les sensacions del propi cos a l'escola, i que deixi de ser un tema tabú, defensa l'Estel Malgosa, i donar-los vocabulari perquè identifiquin què els agrada i què no. L'eduació afectivosexual i la perspectiva de gènere ha entrat al currículum d'infantil, ja hi eren a primària i secundària, en el marc de l'Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius. A la cooperativa La Ciranda: "Tenim un programa d'acompanyament d'infantil, primària i secundària, 30 tallers adaptats a cada edat de 3 a 16 anys amb una proposta d'educació afectivosexual integral orientativa, comptem amb la maleta de recursos pedagògics "Celebrem la sexualitat" i també és valuós el programa Coeduca't de formació del professorat." "I en el dia a dia s'han d'aprofitar els moments quotidians: d'higiene, de nuesa, de vestir-se, de visita del pediatre, de canviar un bolquer, per posar nom", assevera la sociòloga Júlia Sánchez. Com detectar i prevenir abusos? En una presentació del conte "L'ombra de la Clara" van deixar una Clara de mida real amb una capseta on els infants podien explicar coses, i es va destapar un grapat de vivències abusives i d'abusos sexuals infantils, relata la psicòloga l'Elisenda Pascual. El conte "L'ombra de la Clara" ajuda a detectar i prevenir abusos (Conte d'Elisenda Pascual il·lustrat per Mercè Serra) També en els tallers de coneixement del cos de La Ciranda detecten casos: "No és només un ni dos ni tres, els agraïm i felicitem per la valentia d'explicar-ho i els derivem a Vicky Bernadet o s'obre el protocol de maltractament de la infància." Treballem l'assertivitat, assegura la sociòloga, perquè l'infant sigui capaç de posar límits al que no li agrada. Tot i que un infant mai pot aturar un abús sexual que ve d'algú més gran, alerta l'Elisenda Pascual, aquesta responsabilitat d'aturar l'abús i acompanyar l'infant sempre és nostra. Quotidianitzar la sexualitat a casa, proposa l'Estel Malgosa, fins i tot parlar-ne a la taula: "Se'n pot parlar de manera indirecta, comentant un programa que en parla en família, o bé parlar des de les experiències personals dels adults, sobre relacions sexuals per crear un clima de confiança i que el fill o filla s'obri a parlar". Il·lustració del llibre "La bici de la Lola", de Laia Pibernat, l'Alba Barbé i Judit Piella (Edicions Bellaterra) I fer servir eines de detecció com els contes: l'àlbum il·lustrat "La bici de la Lola", de la Laia Pibernat, l'Alba Barbé i la Judit Piella, el joc simbòlic o els dibuixos, que faciliten gran part de la detecció d'abusos a infantil i cicle inicial, conclouen les expertes.

Com reaccionar davant la curiositat sexual infantil?

La primera confusió dels adults és reduir la sexualitat al sexe. Com parlar-ne per prevenir abusos?