Castella i Lleó: buida però decisiva

Salamanca és una ciutat desperta, hi ha bullici, amb milers d'estudiants que omplen els carrers, s'asseuen a les escales dels magnífics edificis universitaris construïts fa cinc segles, als bars i cafès. Són joves de diverses províncies de Castella i Lleó, com l'Álvaro Sánchez, estudiant de Ciències Polítiques d'Encinas de Abajo, un poble a 25 quilòmetres de la província de Salamanca, que té clar que els joves que acaben els estudis queden "relegats a treballs en precari, aquí". "L'alternativa és marxar a altres comunitats autònomes que tenen grans ciutats. A Salamanca no hi ha feina per a la gent que ens hem format", assegura. Però l'Álvaro no és un cas aïllat: la Laura Martínez, estudiant d'Econòmiques, preveu un futur lluny de Castella. "No em veig capaç de plantejar-me un futur aquí", diu. "Si a tot Espanya els joves ja tenen dificultats, aquí ni t'ho explico -comenta. Aquí tenim la comunitat més envellida d'Espanya i això es tradueix en falta d'oportunitats". Però si a la província de Salamanca els joves veuen el futur negre, els de Zamora encara el veuen pitjor. La Carmen Moral, estudiant de Medicina, i en Pablo Mezquita, de Dret, creuen que "no hi ha cap política perquè els joves es quedin a la seva terra". "Al final és un peix que es mossega la cua, la gent es lamenta que marxem però no ens ajuden a quedar-nos", afegeix. Un crac demogràfic immens La despoblació, després de trenta anys, per fi ha entrat en el debat polític i social. El crac demogràfic és de grans dimensions, gairebé tant com la mateixa comunitat, una de les més extenses d'Europa, com tres vegades Catalunya. A la majoria dels més de 4.000 pobles només hi queda gent gran, es tanquen serveis, escoles, metges, farmàcies, notaris, bancs, botigues, bars i cafès. Els agricultors pleguen, els ramaders venen les granges a grans propietaris i multinacionals. Als pobles molt petits -n'hi ha més de 1.000- no hi neixen nens, a tota la comunitat només 7.700 en els últims sis mesos, i a més a més molts d'aquests nens acabaran vivint amb les seves famílies a Madrid, Bilbao, Barcelona o Sevilla. !function(e,t,s,i){var n="InfogramEmbeds",o=e.getElementsByTagName("script")[0],d=/^http:/.test(e.location)?"http:":"https:";if(/^\/{2}/.test(i)&&(i=d+i),window[n]&&window[n].initialized)window[n].process&&window[n].process();else if(!e.getElementById(s)){var r=e.createElement("script");r.async=1,r.id=s,r.src=i,o.parentNode.insertBefore(r,o)}}(document,0,"infogram-async","https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js"); La despoblació de l'Espanya buida és producte del desarrollismo franquista. Llavors va començar la sagnia i ningú, ningú fins ara, ha mirat com tapar la ferida i aturar l'hemorràgia Des de l'Associació Professional de la Sociologia de Castella i Lleó (SOCYL), el seu president, Ángel Martín, explica que "les polítiques econòmiques neoliberals a Espanya van deixar excloses les zones rurals, o perquè no es consideraven eficaces, o perquè es considerava que no eren prou emprenedores...". El fet és que el camp va quedar al marge de l'anomenat "progrés", o si més no al marge del progrés tecnològic, llevat del que s'ha aplicat a la mecànica rural. I amb això no n'hi va haver prou. "I ara que diuen que volen revertir la despoblació -apunta Ángel Martín- no són capaços de posar en qüestió el marc econòmic dominant, i llavors és difícil canviar una tendència si no es toca la pedra angular sobre la qual se sustenta el desastre". I encara un altre problema, el de l'envelliment, que encara amoïna més, perquè, com apunta Israel Gómez, un altre dels sociòlegs de SOCYL, "si els que marxen són els joves perquè no troben un lloc a la seva terra, vol dir que marxen els més neguitosos, els que tenen més esperit crític, els que podrien generar un altre caldo de cultiu diferent". Electoralisme, incapacitat o voluntat? Ara es comença a tenir consciència social del problema. Algunes anàlisis de demògrafs, politòlegs i sociòlegs apunten que en aquest fenomen demogràfic tan terrible hi ha hagut una mica de tot. Una mica d'electoralisme, perquè els governs autonòmics del PP dels últims trenta anys han mantingut el vot captiu del camp sense aportar solucions globals. També hi ha hagut una bona dosi d'incapacitat per fer front a l'emigració massiva, i encara una gran dosi de voluntat perquè durant el franquisme l'Espanya urbana, moderna i Europea va créixer a costa de l'Espanya rural. Ara diuen que és massa tard per revertir la situació: Castella i Lleó ja no es tornarà a omplir per una pura qüestió demogràfica, l'ordre de les coses s'ha trencat. El degà de Ciències Socials de la Universitat de Salamanca, José Manuel del Barrio, està convençut que sense inversió al món rural "serà impossible revertir la situació". "Cal una inversió sobretot en tecnologies de la informació i la comunicació. Això -diu- està bloquejant iniciatives de gent jove amb talent i idees que es voldrien quedar als pobles i no poden fer-ho". El degà encara va més enllà i apunta que "hauria calgut que la inversió que s'ha fet amb l'AVE s'hagués dedicat a fer infraestructures d'aquestes tecnologies perquè els nous emprenedors i els negocis petits que hi ha als pobles s'haguessin pogut instal·lar o quedar al camp". Molts creuen que l'AVE que enllaça Madrid, Valladolid, Palència i Lleó no ha fet res més que obrir una gran via perquè la gent s'escapi directament cap a Madrid. Espanya ha capturat Castella Davant d'aquest panorama tan poc esperançador la pregunta és ineludible. Si fa trenta anys que els castellanolleonesos voten el Partit Popular, que no ha estat capaç de solucionar el gran problema d'aquesta terra, què és el que passa? Iván Llamazares, el catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Salamanca, desmenteix, sense anomenar-lo, Ortega y Gasset. Castella no va fer Espanya, diu que Espanya ha capturat Castella perquè "tot ha estat succionat per Espanya i a més a més hi ha una manca d'autocrítica regional i no hi ha propostes". "Aquí, només es mira el món a través de la lògica de l'Estat", afegeix. De fet, els estudis d'opinió que s'han fet des de l'Associació Professional de la Sociologia de Castella i Lleó indiquen que els ciutadans de la comunitat se senten més espanyols que no pas castellanolleonesos, en canvi sí que tenen un sentiment de pertànyer a la seva província. És a dir, se senten més espanyols que segovians, o tant espanyols com de Palència. Però a més a més, el votant de Castella i Lleó és conservador perquè, com apunta el catedràtic, "la cultura social és conservadora, sobretot al camp, on hi ha tradició de petita propietat i també per l'experiència de la Guerra Civil". "Hem de pensar que aquesta zona majoritàriament es va decantar a favor del franquisme, per la composició del camp i perquè aquí no hi ha hagut mai una classe obrera industrial. I encara hi ha un altre factor molt important -afegeix Llamazares-: el nacionalisme espanyol. L'opció conservadora es vincula al nacionalisme i llavors com més àlgida està la qüestió nacional a Catalunya o al País Basc, més es congreguen aquesta mena de lleialtats espanyoles. És el nacionalisme espanyol". En debat electoral És veritat que en aquesta campanya electoral ja ha entrat en debat la despoblació del territori. El PSOE, que sap que difícilment guanyarà les eleccions sense Castella i Lleó, ha fet una maniobra de darrera hora i Pedro Sánchez ha anunciat a Segòvia i també a Salamanca un pla de retorn per als expatriats, sobretot per als 165.000 joves que han marxat de Castella i Lleó en els últims deu anys. Però els castellanolleonesos ja estan escarmentats, tant amb el PP com amb el PSOE. Recorden bé l'anomenat "Pla de l'Oest" aprovat pel govern del president Rodríguez Zapatero el 2004, i executat només en un petit tant per cent. La majoria d'iniciatives previstes en aquell pla no van passar del paper, les úniques inversions destinades a revitalitzar l'oest de Castella i Lleó van ser infraestructures, justament com l'AVE Madrid-Lleó que alguns posen en dubte. El que sí que ha entrat en campanya, en el debat social, i ha ocupat les portades dels principals diaris de la comunitat, ha estat la prohibició de caçar ordenada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó. La prohibició, però, només ha durat un mes perquè el PP, el PSOE i Ciutadans han votat a la Junta un canvi normatiu per eludir la prohibició del Tribunal. La caça és una activitat tradicional al territori, però ara que el camp s'ha buidat, molts creuen que només serveix per acontentar els que utilitzen la caça com a oci, els estiuejants i gent de cap de setmana que viu a Madrid. Altres, però, la defensen com una activitat que complementa la vida als pobles, i els joves demanen que la seva situació sigui el centre del debat i no pas una llei de caça que no els solucionarà el futur. La caça, la pesca, el món rural i la natura van ser les principals fonts d'inspiració de l'escriptor de Valladolid Miguel Delibes. El seu fill Adolfo el recorda com un home sobri i auster, com l'essència dels paisatges i els pobles de Castella. Buida però decisiva Castella i Lleó és buida però alhora decisiva: triaran 31 escons del Congrés dels Diputats, uns escons que poden fer decantar un govern. Per això la batalla per aconseguir els favors de l'Espanya rural sembla que aquesta vegada serà més definitiva. Ara bé, trencar una tendència conservadora de tants i tants anys no li serà fàcil al PSOE, com tampoc ho serà per al PP mantenir les bosses de vots que li han servit tantes vegades per guanyar el govern de l'Estat. I és que ara sembla que el gran problema de la despoblació ja no té espera. Ara potser els habitants de l'Espanya buida ja no en tenen prou veient candidats fent-se fotos sobre els pocs tractors que encara llauren la terra. Ja ho veurem.

Castella i Lleó: buida però decisiva

És la comunitat més extensa d'Espanya i la menys poblada, envellida i conservadora. Els castellanolleonesos trien 31 escons al Congrés, uns escons que poden fer decantar un govern. Fins ara sempre hi ha guanyat el PP