Anar a la navegació principalAnar al contingut
Aïllats: diferenciació genètica a MallorcaDurant prop de tres segles, una quinzena de cognoms mallorquins d'origen jueu, els anomenats "xuetes", s'han anat casant entre ells. Ara, un equip d'investigació de la Universitat de les Illes Balears ha demostrat que aquest grup té un dels percentatges més alts de tot el món d'una mutació genètica relacionada amb l'hemocromatosi. A propòsit d'aquest fet, el "Quèquicom" explica l'efecte de l'aïllament en la genètica de les poblacions. A Mallorca hi ha uns 200 llinatges que podrien tenir arrels jueves. Però, per motius històrics, només 15 d'aquests cognoms han estat considerats descendents de jueus en els últims quatre segles. Fins a l'arribada del turisme, cap als anys 50, si es portava un dels 15 cognoms denominats xuetes era molt difícil trobar parella fora d'aquest cercle. Ara, un equip d'investigadors de la UIB ha descobert que entre els descendents dels xuetes és molt freqüent una mutació genètica relacionada amb un trastorn metabòlic d'absorció del ferro: l'hemocromatosi. Segons aquest equip, un efecte anomenat "deriva genètica" i la consanguinitat que s'ha donat en quatre segles d'aïllament social en són la causa principal. A la natura mallorquina hi ha exemples molt més excepcionals dels canvis que pot provocar en els éssers vius l'aïllament, que pot tenir com a resultat l'aparició de noves espècies. És el cas del centenar d'endemismes botànics registrats a Mallorca o de l'extingit miotragus balear, una cabra que hi va haver a Mallorca fins a l'arribada de l'home, fa uns cinc mil anys. La cabra mallorquina n'és un exemple més recent. El "Quèquicom" és un espai que compta amb la col·laboració del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).
Insectes que ens donen ales
Insectes que ens donen ales
reproduir

Insectes que ens donen ales

Icona rellotge
34 min

Els insectes s'associen a tota mena de desgràcies. Les llagostes i els tàvecs van fer posar de genolls els faraons d'Egipte. Les puces van escampar la pesta bubònica que va exterminar mig Europa al segle XV. Els mosquits i les xinxes són vectors de malalties víriques i parasitàries. Les mosques fan la vida impossible a molta gent i, si no, se li pot preguntar a l'Ebre per la mosca negra. I les al·lèrgies què provoquen? Només de pensar en la processionària o en certes papallones, a molts se'ls posa la pell de gallina. Però sense insectes no hi hauria pol·linització, la majoria de vegetals es moririen i no hi hauria menjar ni per a l'ésser humà ni per a molts animals, ni fibres naturals ni ocells ni vida als rius; el mar no patiria tant perquè els insectes ho han colonitzat tot, excepte el mar. I la vida seria impossible. Els insectes estan protegits per un exosquelet semblant a una armadura medieval, però en lloc de ser d'acer està fet de quitina. Aquest sistema ha resultat evolutivament molt útil, però té un parell d'inconvenients. D'una banda, com que és una estructura rígida, no els permet créixer de manera contínua i han de mudar periòdicament l'esquelet i créixer mentre s'endureix el nou, i de l'altra, per moure's han de tenir les extremitats dividides, segmentades, en unes peces petites anomenades artells, que és precisament la part que els dona nom, perquè en llatí "in sectum", o en grec "en tomos" vol dir el mateix: tallat per l'interior.