La Marina Vilalta té 96 anys. L'Abraham Orriols, 26. Junts han passat molts dies pasturant perquè l'Abraham pogués escriure aquest llibre que la Marina no llegirà mai, perquè no en sap:

"La Marina no sap llegir ni escriure. Signa per repetició, és l'única cosa que escriu. Però el llibre li ha llegit la Núria, la seva jove. Li ha llegit en veu alta a estones, ara a l'estable, ara a la cuina esmorzant, ara pasturant..."

L'Abraham Orriols ha parlat molt amb la Marina. Han parlat de la vida, de pasturar, del món rural, i tot això és el que es trobarà el lector d'"Una vida a les muntanyes", un relat que, a través de la pastora, permet al periodista parlar de la immensitat de la muntanya, dels oficis del bosc, dels animals salvatges o dels qui s'hi han amagat o dels qui s'hi han escapat:

"El que m'ha permès la vida de la Marina és explicar com ha canviat el camp, com s'han buidat els pobles i les muntanyes, i això ens ha permès parlar de quants caps d'oví hi havia fa cent anys i quants n'hi ha ara. Hem parlat d'un segle de vida rural a partir de la seva vida, però de marines n'hi ha moltes."

Abraham Orriols ha escrit "Una vida a les muntanyes"

La Marina Vilalta descriu una feina molt sacrificada. Ella, diu, tornaria a escollir el mateix ofici, però sense cap romanticisme perquè és molt dur. Les ovelles necessiten molta atenció, sempre. De vegades amb la meteorologia en contra, no és una imatge bucòlica del món rural.

"Només si t'agrada moltíssim la muntanya i els animals, només llavors pots ser pastora."

Però a la Marina Vilalta li agrada la muntanya, i les ovelles, i per això sempre canta. Té un assortiment de cançons impressionant: "Fadrins i fadrinetes", "El mariner", "La puntaire"...

"Les canto jo sola. Canto la que em sembla, de vegades les canto als gossos i tot."

A la Marina Vilalta li van atorgar la Creu de Sant Jordi, però no la va anar a buscar. No volia deixar les ovelles, el cotxe la mareja, a Barcelona no hi vol anar. Els està agraïda per la distinció, però li hauria agradat més que li donessin a un pastor jove, perquè per aquestes muntanyes del Ripollès ara la Marina Vilalta està sola.

Amb el llibre, que es publica el 9 d'octubre, l'Abraham Orriols va anar a veure la Marina a Bruguera, al seu poble, però del llibre en van parlar tan sols un minut! Ella, de seguida, li va dir a l'Abraham :

"Tu el que has de fer és pujar al Taga."

Al "Catalunya nit", en Manel Alías també s'ha enfilat a les muntanyes per parlar amb tots dos, en una entrevista entranyable.

Abraham Orriols esbufega pel Ripollès seguint la pastora més vella de Catalunya

"Una vida a les muntanyes" és el llibre que relata un segle de vida de Marina Vilalta: gairebé cent anys d'ofici pasturant ovelles a peu del Taga