6 claus per entendre la immersió lingüística: dels anys 80 fins a l'actualitat

La immersió lingüística en liquidació, després de la sentència del Tribunal Suprem que obliga les escoles a fer el 25% de les classes en castellà. Què va suposar la immersió als anys 80 i en quin punt es troba ara, gairbé 40 anys després? Joaquim Arenas, un dels artífexs de l'escola catalana i cap del Servei d'Ensenyament del Català entre el 1983 i el 2003, i Carla Benet, traductora i professora de llengua i literatura catalanes en un institut públic del Baix Llobregat 1. Què va suposar la immersió dels anys 80? És el millor que li ha passat al català en segles, segons Arenas: "És el fet més important que li ha passat a la pedagogia catalana des de Ramon Llull. Ha ajudat a formar un poble" Durant aquestes dècades, però, el context polític ha canviat força: "Aleshores hi va haver un context polític dolç: educar era ensenyar en català. Ningú pensava que educar fos una altra cosa" I és que per Arenas, la immersió és una metodologia universal. De fet, per aplicar-la van tenir la col·laboració de la Inspecció d'Ensenyament. 2. Quina és la situació actual de l'escola catalana? En 40 anys la situació del català ha empitjorat. Joaquim Arenas: "L'escola catalana està molt greu. És a l'UCI. Algú haurà de dir qui n'ha estat el responsable" Carla Benet: "Per la meva experiència, la situació del català és molt delicada. La immersió lingüística ha quedat només com una etiqueta" En els inicis de la immersió hi havia més consciència social. Un exemple és que a mitjans dels anys 90 hi havia 18.000 mestres que estaven fent reciclatge del català perquè no en tenien prou coneixements. En canvi, durant els darrers anys sembla que s'hagi mirat a una altra banda davant els avisos de la pèrdua d'ús del català Joaquim Arenas: "Europa va quedar admirada dels mestres catalans. Quan sortien de classe anaven a aprendre català, ja que no en sabien. Alguns dels que van aprovar les oposicions hi van renunciar perquè, primer, volien aprendre el català" Carla Benet: "Durant uns anys hi ha hagut un tabú en reconèixer que no es parlava català a les aules. Ara per fi se n'adonen alguns. El català està en declivi total a la secundària" 3. Què està passant a les aules? Tant Carla Benet, professora en actiu, com Joaquin Arenas, un dels impulsors de l'Escola Catalana, coincideixen en apuntar que la llei no es compleix. Una cosa és que la norma digui que cal parlar en català a les aules i una cosa diferent és el que passa realment. La LEC, en l'article 11, estableix que "el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu", i que "els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual". Joaquim Arenas: "El català no és la llengua vehicular a l'aula. Es fan les classes i els exercicis en català però ja està. No és la llengua de vincle amb l'alumne" Carla Benet: "Si les classes no són en català i bona part de la gent fa el que li dona la gana, per què serveix el director? Quina funció té el cap d'estudis? I, més amunt, què fa el conseller? De fet, la professora de llengua i literatura catalana parla de manca de consciència lingüística i conclou que el procés ha perjudicat el català: "El procés ha estat un tret al peu pel català en segons quins contextos. A vegades quan els professors veuen que hi pot haver conflicte, canvien de llengua. Si no t'expliquen la utilitat que tu, com a professor, parlis en català no ho entendràs i no actuaràs" 4. Què passa quan l'oci no és en català? Que no s'utilitzi el català fora de les aules perjudica els joves i fa un flac favor a la llengua. Joaquim Benet: "Moltes vegades els alumnes no em responen en català a les classes de català. No ho fan per cap mena de reticència. Ho fan per hàbit. Ells reprodueixen els usos lingüístics dels adults" Carla Arenas: "La immersió té com a gran factor positiu que cohesiona la societat. No es menysté a ningú. Poden seguir parlant en castellà a casa, però han de saber que a l'escola han de parlar en català. És la casa del saber i és la casa del català" Avui dia els adolescents no tenen exemples a seguir a les xarxes socials. No passa com a finals dels 80 i principis dels 90 amb sèries com "Bola de drac": "Cal una gran inversió pública en oci i entreteniment juvenil en català. Ara mateix ells no tenen referents a les xarxes que l'utilitzin. No s'ha defensat prou la llengua" 5. Com es pot fer créixer l'ús de la llengua? La clau és fer que el català sigui útil i una llengua estimada. Justament el que es va aconseguir en els inicis de la immersió lingüística a Santa Coloma de Gramenet, explica Joaquim Arenas: "Aleshores, les mares van anar a les escoles a demanar que els seus fills fossin educats en català perquè estiguessin en igualtat de condicions amb la resta d'estudiants. Qui en quedava a fora es posava a plorar" Amb els anys s'ha involucionat, considera qui va ser cap del Servei d'Ensenyament del Català entre el 1983 i el 2003 Arenas: "No entenc com el Departament no reuneix els pares i els explica el projecte de l'escola catalana. És un projecte cohesionador i integrador" En l'època en què Joaquin Arenas va estar al Departament d'Educació es van posar en marxa uns programes globals. És a dir que ho abastaven tot. Treballaven amb els pares, mestres i, fins i tot, també amb els auxiliars de conversa als parvularis. 6. Ens en sortirem? La professora de secundària és més optimista que l'impulsor de la immersió a les escoles catalanes. Tot i així els dos creuen que podrem revertir-ho: Carla Benet: "Penso que ens en sortirem. La llengua, a banda de ser una eina de comunicació, també estructura el nostre pensament. És part de la nostra identitat. Si la perdem, ho perdem tot" JoaquimArenas: "La societat és molt complexa i no podem pensar que l'escola ho salvarà tot. Hem de fomentar la fidelitat a la nostra llengua, augmentar-ne el coneixement, i ser conscients del tresor que tenim" Perquè ens en sortim és clau, doncs, l'actitud de tots nosaltres. Els parlants del català.

6 claus per entendre la immersió lingüística: dels anys 80 fins a l'actualitat

Un dels artífexs de l'escola catalana i una professora de llengua catalana alerten que no hi ha consciència lingüística i que el procés ha perjudicat el català