ZBE: el repte de Terrassa i Badalona a set mesos de la data límit per implementar-la

L'Hospitalet de Llobregat ja l'ha posat en marxa, ja que forma part de la ZBE Rondes de Barcelona, però està pendent d'una possible suspensió

Tots els municipis de més de 50.000 habitants han de tenir una zona de baixes emissions abans que acabi aquest 2022, segons la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica aprovada pel govern espanyol ara fa un any. A Catalunya, aquesta obligació s'ha ampliat als municipis de més de 20.000 habitants que superin els límits de contaminació permesos, que tenen fins a finals del 2025 per restringir el trànsit als vehicles més contaminants.

Falten set mesos per a la data límit en el cas dels municipis més poblats, però alguns ja alerten que no hi arribaran a temps i confien en una moratòria per poder acabar d'implementar els projectes que tenen en marxa.

És el cas de Terrassa, al Vallès Occidental, la tercera ciutat més poblada de Catalunya, que encara no té el projecte enllestit. La meitat de dies de l'any la ciutat no té una bona qualitat de l'aire i el 15% de la població viu en carrers amb un soroll nocturn superior al permès, segons explica el consistori en el seu "pla per passar a l'acció".

Un pla començat fa 3 anys amb l'objectiu de reduir els desplaçaments en cotxe, ampliar l'espai per a vianants i reordenar el centre de la ciutat. I és en aquest centre de la ciutat, on viu el 12% de la població, on s'ha d'implementar la zona de baixes emissions.

Per què al centre?

La zona de baixes emissions comprèn l'àrea entre la carretera de Montcada, el passeig 22 de Juliol, el parc de Vallparadís i els carrers Josep Trueta i Faraday. S'ha triat el centre de la ciutat perquè és una zona de carrers estrets, amb moltes escoles, on costa dissipar la contaminació i el soroll. També perquè està ben connectada amb transport públic, tant en tren com en autobús i, per tant, segons el consistori, amb alternatives al vehicle privat.

L'Ajuntament de Terrassa assegura, però, que la ZBE no s'activarà fins a l'últim trimestre del 2023, és a dir, després de les properes eleccions municipals. El projecte egarenc preveu aplicar la zona de baixes emissions, en una primera fase, només en els episodis de contaminació, i deixar en una segona fase la seva aplicació tots els dies laborables, de dilluns a divendres, de set del matí a vuit del vespre. La llei obliga, però, que el canvi tingui caràcter estable, i no només per als episodis de contaminació.

El cas de Badalona

A Badalona fa tot just dos mesos que s'ha creat la comissió d'estudi que ha de redactar l'ordenança que regularà la zona de baixes emissions, que ocuparà pràcticament tota la ciutat.

Un total de 29 càmeres controlaran els accessos i el centre històric. Les càmeres, connectades en xarxa, reconeixeran les matrícules dels vehicles que circulin a l'interior de la zona i podran generar denúncies per infraccions a qui hi entri sense autorització.

El consistori rebrà 2 milions d'euros dels fons Next Generation per a la implantació d'aquesta zona de baixes emissions i per fer millores en el transport urbà sostenible, en concret, per a una nova terminal d'autobusos a l'Hospital Germans Trias i Pujol.

La regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Badalona, Anna Maria Lara Carmona, diu que són conscients que és un canvi important per a la ciutadania i que si hi ha una moratòria l'estudiaran, però que tothom ha de ser conscient que cal avançar, perquè hi ha la salut en joc.

"És un tema de salut, és greu el tema de la contaminació, i serem cautelosos a aplicar la normativa que ens correspongui."


El que sí que demanen les ciutats metropolitanes és que la normativa sigui conjunta, que s'activi al mateix moment i que hi hagi una aposta clara per millorar el transport públic.

 

L'Hospitalet, pendent de la suspensió a Barcelona

A l'Hospitalet de Llobregat són 14 les càmeres que controlen la zona de baixes emissions, que ja està operativa. Forma part de la ZBE Rondes de Barcelona, una àrea de més de 95 quilòmetres quadrats que inclou el terme municipal de Barcelona (excepte la Zona Franca industrial i els barris de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes) i els municipis circumdants a les rondes de l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i part dels municipis d'Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

Una zona de baixes emissions que ara mateix està anul·lada a Barcelona per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot i que encara s'aplica perquè la sentència no és ferma.  

La sentència del TSJC que tomba la zona de baixes emissions de Barcelona ha obert nombrosos dubtes entre els milers de persones que hi circulen dia a dia, però també en moltes altres poblacions on ja s'estan aplicant restriccions semblants o pensen fer-ho a curt termini.

Tres recursos al Suprem

L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana han presentat tres recursos al Suprem contra aquesta sentència del TSJC. Argumenten que la salut pública preval per sobre de la mobilitat dels vehicles més contaminants.

A més, l'Ajuntament de Barcelona actualitzarà l'ordenança que regula la zona de baixes emissions per incorporar-hi la llei contra el canvi climàtic i blindar, així, la normativa.

ARXIVAT A:
MobilitatCrisi climàticaZBE Barcelona
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut