Madrid

Zaplana admet que l'executiu del PP es podria haver equivocat participant en la guerra a l'Iraq

El mateix dia que George Bush nomena la comissió que investigarà les proves sobre l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq -l'argument que es va fer servir per justificar la intervenció militar-, a Espanya, el govern ha admès per primera vegada que s'hauria pogut equivocar donant suport als Estats Units. El ministre Zaplana ha dit, però, que van actuar per coherència amb el convenciment internacional que Saddam Hussein sí que tenia armes de destrucció massiva i, sobretot, per defensar la seguretat d'Espanya i del món.

Actualitzat
El ministre portaveu del govern espanyol, Eduardo Zaplana, ha admès per primera vegada que l'executiu del PP es podria haver equivocat donant suport a la guerra a l'Iraq. Zaplana, però, ha insistit que la seva postura envers la guerra va ser coherent i ha defensat que van actuar de bona fe perquè aleshores tenien la convicció absoluta que hi havia armes de destrucció massiva. Segons Zaplana, la decisió adoptada per l'executiu d'Aznar va ser raonable tenint en compte els informes de les Nacions Unides i com a defensa de la seguretat mundial. El portaveu del govern ha recordat que el debat no era sobre l'existència d'armes de destrucció massiva, sinó sobre si s'ampliava el termini als inspectors de les Nacions Unides. En qualsevol cas, l'executiu no donarà més explicacions al Congrés dels Diputats ni desclassificarà els documents del Centre Nacional d'Intel·ligència que fan referència a l'armament iraquià, com ha sol·licitat l'oposició. Eduardo Zaplana no ha considerat necessari fer-los públics. Pel portaveu, es tracta d'una mesura coherent amb la política de l'executiu, que sempre s'ha mostrat contrari a desclassificar informes secrets. Per últim, Zaplana ha recomanat als periodistes que l'assetjaven amb preguntes sobre la guerra que es llegissin la declaració completa del cap del grup de reconeixement per la localització d'armament prohibit a l'Iraq, David Kay, i del director de la CIA, George W. Tennet.
Anar al contingut