Zapatero contraresta les pressions sobre el terrorisme i l'Estatut amb mesures d'impacte en el Debat de Política General
El Debat de Política General ja ha superat la fase més densa. Els diferents partits polítics ja han dit la seva sobre la gestió del govern Zapatero i el president els ha pogut respondre un per un. Amb qui ha tingut més feina ha estat amb el PP, que li ha suspès la seva política antiterrorista i li ha arribat a demanar la dimissió. Tampoc no ho ha tingut fàcil amb els grups catalans, que li han demanat compromís real en el desplegament de l'Estatut si vol comptar amb el seu suport. Els bascos també li han retret poca implicació amb l'autogovern. I a tot això, Zapatero ha contraatacat amb mesures d'impacte. Les dues més sonades: subvencionar amb 2.500 euros les famílies que tinguin un fill i traspassar Rodalies Renfe a la Generalitat de Catalunya. Ara només queda posar els compromisos en negre sobre blanc.
Aquest dimecres a la tarda, els diferents grups parlamentaris presenten les seves resolucions en el Debat de Política General, celebrat al Congrés dels Diputats i aquest dijous es votaran. Una de les resolucions més destacades és la presentada pel Partit Popular, ja que demana al govern que ensenyi les actes de negociació amb ETA. Això és el que va demanar el líder del PP, Mariano Rajoy, en la seva intervenció d’aquest dimarts a Zapatero. Va anar més enllà, i li va demanar al president que dimitís si no era capaç de demostrar que no va negociar amb els terroristes.
La picabaralla entre Rajoy i Zapatero, que va deixar clar que la legislatura s’esgotaria, va ser el moment més tens d’aquests dos dies de debat. Era previsible que el terrorisme planés en el debat i, conscient d’això, Zapatero va adoptar una actitud molt crítica amb Rajoy, fins al punt d’acusar-lo de fer “d’oposició a l’Estat”. Però Rajoy no es debilitava i insistia que la legislatura estava acabada perquè, a aquestes altures del partit, ni ell “ni la majoria de la societat es refia” de Zapatero. Rajoy tenia clar que en aquest debat s’havia d’erigir com alternativa de govern tenint en compte que les eleccions seran l’any que ve. Zapatero també havia de jugar aquesta carta i va afegir llenya al foc preelectoral desacreditant la capacitat de Rajoy de presidir el país.
El terrorisme va destacar, i molt, en un debat que havia inaugurat el mateix president del govern espanyol amb un discurs triomfalista. Rodríguez Zapatero va posar sobre la taula els mèrits d’un govern que ha potenciat “el creixement econòmic, l’ocupació, els drets i les llibertats dels ciutadans, la igualtat entre homes i dones, les polítiques socials...”. Zapatero va donar dades econòmiques i va remarcar titulars com la llei de la dependència, la de matrimonis homosexuals o la d’igualtat. Però el titular que s’havia guardat a la cartutxera per silenciar possibles atacs a la seva gestió va ser el de subvencionar, “a partir d’avui” (dimarts), les famílies que tinguin o adoptin un fill amb 2.500 euros.
La proposta estrella de Zapatero va servir per omplir els informatius a l’hora d’anar a dinar. A la tarda s’havia d’enfrontar a l’espinós tema del terrorisme, que ha suposat un revés des que ETA va trencar la treva. Zapatero ho va reconèixer i va assumir la responsabilitat del fracàs del procés de pau, i també va demanar unitat democràtica per posar fi al terrorisme. La tarda va ser dura, però al vespre, Rodríguez Zapatero tenia un altre titular: “El gener del 2008 traspassaré la gestió de Rodalies Renfe a la Generalitat de Catalunya.”
Era la resposta a Josep Antoni Duran Lleida (CiU), que en la seva intervenció havia deixat clar a Zapatero que amb la lentitud en el desplegament de l’Estatut i l’incompliment de promeses no s’havia guanyat la confiança de CiU. Duran també va mirar a la dreta de l’hemicicle per dir el mateix, que tampoc el PP li mereixia confiança. CiU podria ser decisiva després de les eleccions i, en el seu discurs, Duran ja va voler assumir la seva posició de força exigint a Zapatero inversió a Catalunya i eixugar el dèficit en infraestructures. Tot plegat, per Duran, passa per desplegar sense reserves l’Estatut.
En aquesta línia s’han anat expressant la resta de partits catalans. Així, Esquerra Republicana tancava el torn d’intervencions de dimarts amb una crida del seu portaveu, Agustí Cerdà, que es mostrava “decebut” amb el model d’estat de Zapatero i recriminava al president espanyol que s’hagués “quedat lluny” de les expectatives de descentralització de l’Estat. Cerdà no va ser menys dur que Duran a exigir que el desplegament de l’Estatut s’allunyi de més demores i s’impulsi decididament.
Davant aquestes reivindicacions, l’altre portaveu català al Congrés dels Diputats, Joan Herrera (ICV), ha optat per adoptar una actitud més que contundent i que donés un tret diferencial a la seva intervenció. Herrera ho ha aconseguit amenaçant Zapatero de no votar-li els pressupostos si no es fa efectiu el desplegament de l’Estatut. Herrera també ha animat els diputats del PSC a desmarcar-se de la disciplina de partit per tal de pressionar el president. Zapatero però, ha respost que no ha fallat mai a Catalunya i, en aquesta al·locució, ha afegit que el traspàs de rodalies anirà acompanyat de finançament.
El debat amb els bascos ha girat al voltant del terrorisme, però també de l’autogovern. En el primer negociat, Josu Erkoreka, del PNB, ha aplaudit l’intent de Zapatero d’encarrilar un procés de pau que posés fi a ETA i ha posat totes les culpes del fracàs en la banda terrorista. Erkoreka, en canvi, no ha estat gens condescendent amb Zapatero a l’hora de valorar la seva predisposició a millorar l’autogovern d’Euskadi. Aquí ha estat dur el líder jeltzale: “Vostè ha estat el millor continuador d’Aznar”.
Finalment, el Debat de Política General ha continuat amb les intervencions del grup mixt. Tots els partits han tingut retrets per al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, encara que també han aprovat el seu intent de posar fi a ETA. El BNG ha reclamat més competències, Na Bai li ha retret que no s'atreveixi a pactar amb ells a Navarra, la CHA li ha retirat el suport que li va donar al principi de la legislatura i CC li ha criticat que esmenés l'Estatut canari fins a desvirtuar-lo.
