Zapatero anuncia que no es presentarà com a candidat a les pròximes eleccions generals
José Luis Rodríguez Zapatero no es presentarà com a candidat a la presidència del govern espanyol en les eleccions generals previstes per l'any que ve. El president del govern espanyol i secretari general del PSOE ha revelat finalment el seu futur. En la reunió del comitè federal que els socialistes celebren a Madrid, Zapatero ha explicat que creu que aquesta decisió és la millor per al partit, per al país i també per a la seva família. El president del govern ha demanat al seu partit que després dels comicis autonòmics i municipals del 22 de maig obri un procés de primàries per escollir qui serà l'aspirant socialista a La Moncloa.
Enigma resolt. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat que no tornarà a ser candidat en les pròximes eleccions generals. El líder socialista s'ha dirigit als seus companys de partit en el comitè federal del PSOE i ha revelat la incògnita del seu futur.
El cap de l'executiu ha assenyalat que ara el PSOE haurà d'activar "quan correspongui" els mecanismes per designar la persona que encapçalarà la llista del PSOE per a les properes eleccions generals. Zapatero ha proposat que el PSOE convoqui un comitè federal després de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig per activar el procés d'eleccions primàries en el partit.
Zapatero ha deixat clar que el nomenament no es farà "a dit" i ha demanat al partit que respecti els temps i els mecanismes per elegir el candidat, així com una voluntat integradora un cop hi hagi un successor, si és que s'hi presenten diverses candidatures.
Per què ara?
Zapatero ha justificat l'anunci davant els companys de partit. Assegura que no hi ha precedents d'una decisió com la seva i que, per tant, s'ha hagut de guiar per la seva intuïció. El secretari general del PSOE argumenta que ho fa ara perquè així dóna prou temps al partit per escollir el millor candidat de cara al 2012.
El president del govern també ha expressat el temor que el debat sobre el seu futur pogués suposar una distracció "per a les reformes, la consolidació de la recuperació econòmica, la creació de llocs de treball i la pròxima cita electoral".
Zapatero ha recordat, a més, que quan fa set anys va ser elegit president del Govern ja pensava que dues legislatures, i "no més", era "el període raonable a què podia aspirar per estar al capdavant del destí del país ". I això no només perquè fos el "més convenient" per al PSOE, sinó també per al país i, ha afegit, per a la seva pròpia família.
Un any i mig d'especulacions
El mutisme de Zapatero, la seva pèrdua de popularitat arran de la crisi i la proximitat de les eleccions del 22 de maig han encoratjat el debat successori al PSOE.
Durant un any i mig, les especulacions han estat constants, tot i que davant les càmeres els membres del PSOE es mostraven aliens al debat. El president del govern va tancar el 2009 assegurant que no dedicaria "ni un minut" del 2010 a pensar si en tornaria a ser candidat. Però al gener del nou any les enquestes apuntaven que la majoria dels espanyols creien que Zapatero no hauria de repetir. Llavors els socialistes Patxi López i Tomás Gómez van animar-lo a decidir-se com més aviat millor, tot i que els principals dirigents del partit van fer pinya al voltant del secretari general.
Al maig del 2010, el govern espanyol va posar en pràctica el pla d'ajust ecònomic. La crisi obligava el govern a prendre decisions complicades que van suposar un gran desgast. El PP guanyava terreny a les enquestes i a poc a poc van començar les travesses en els mitjans de comunicació, amb noms com José Bono, Carme Chacón o José Blanco com a possibles successors.
El mateix Zapatero va afavorir els rumors. Primer quan a l'octubre va promocionar Alfredo Pérez Rubalcaba a la vicepresidència primera i després quan en la copa amb els periodistes a La Moncloa per Nadal va revelar que una persona del partit ja coneixia la seva decisió. Finalment, tres mesos després, l'ha fet pública. Curiosament, tot just una setmana més tard que els empresaris li demanessin que posposes el debat succesori per no perjudicar l'economia.
El cap de l'executiu ha assenyalat que ara el PSOE haurà d'activar "quan correspongui" els mecanismes per designar la persona que encapçalarà la llista del PSOE per a les properes eleccions generals. Zapatero ha proposat que el PSOE convoqui un comitè federal després de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig per activar el procés d'eleccions primàries en el partit.
Zapatero ha deixat clar que el nomenament no es farà "a dit" i ha demanat al partit que respecti els temps i els mecanismes per elegir el candidat, així com una voluntat integradora un cop hi hagi un successor, si és que s'hi presenten diverses candidatures.
Per què ara?
Zapatero ha justificat l'anunci davant els companys de partit. Assegura que no hi ha precedents d'una decisió com la seva i que, per tant, s'ha hagut de guiar per la seva intuïció. El secretari general del PSOE argumenta que ho fa ara perquè així dóna prou temps al partit per escollir el millor candidat de cara al 2012.
El president del govern també ha expressat el temor que el debat sobre el seu futur pogués suposar una distracció "per a les reformes, la consolidació de la recuperació econòmica, la creació de llocs de treball i la pròxima cita electoral".
Zapatero ha recordat, a més, que quan fa set anys va ser elegit president del Govern ja pensava que dues legislatures, i "no més", era "el període raonable a què podia aspirar per estar al capdavant del destí del país ". I això no només perquè fos el "més convenient" per al PSOE, sinó també per al país i, ha afegit, per a la seva pròpia família.
Un any i mig d'especulacions
El mutisme de Zapatero, la seva pèrdua de popularitat arran de la crisi i la proximitat de les eleccions del 22 de maig han encoratjat el debat successori al PSOE.
Durant un any i mig, les especulacions han estat constants, tot i que davant les càmeres els membres del PSOE es mostraven aliens al debat. El president del govern va tancar el 2009 assegurant que no dedicaria "ni un minut" del 2010 a pensar si en tornaria a ser candidat. Però al gener del nou any les enquestes apuntaven que la majoria dels espanyols creien que Zapatero no hauria de repetir. Llavors els socialistes Patxi López i Tomás Gómez van animar-lo a decidir-se com més aviat millor, tot i que els principals dirigents del partit van fer pinya al voltant del secretari general.
Al maig del 2010, el govern espanyol va posar en pràctica el pla d'ajust ecònomic. La crisi obligava el govern a prendre decisions complicades que van suposar un gran desgast. El PP guanyava terreny a les enquestes i a poc a poc van començar les travesses en els mitjans de comunicació, amb noms com José Bono, Carme Chacón o José Blanco com a possibles successors.
El mateix Zapatero va afavorir els rumors. Primer quan a l'octubre va promocionar Alfredo Pérez Rubalcaba a la vicepresidència primera i després quan en la copa amb els periodistes a La Moncloa per Nadal va revelar que una persona del partit ja coneixia la seva decisió. Finalment, tres mesos després, l'ha fet pública. Curiosament, tot just una setmana més tard que els empresaris li demanessin que posposes el debat succesori per no perjudicar l'economia.
