Xina, EUA i Europa: cursa de potències per trobar una vacuna contra el coronavirus

En joc, el prestigi internacional i una valuosa patent

Actualitzat

La guerra entre les potències per trobar una vacuna contra el coronavirus està en marxa. La Xina ha anunciat aquest dimecres que n'han desenvolupat una "amb èxit", que ja s'han autoritzat les proves en humans i que estan preparats per fer-ne una producció a gran escala.

Tot plegat l'endemà que els Estats Units iniciessin proves en humans d'una altra vacuna contra la malaltia. Per la seva banda, Europa és la tercera participant en aquesta cursa per aconseguir no només la vacuna, sinó una patent molt valuosa.

És un desafiament sanitari, social i econòmic que donarà reconeixement mundial a qui l'aconsegueixi.


Una vacuna sol requerir anys

Obtenir una vacuna requereix una feina de deu anys o més, perquè a part de trobar-ne una que sigui efectiva, cosa que ja porta temps, cal fer assaigs en animals, primer, i després en humans per assegurar que és segura. I després cal produir-la, distribuir-la i administrar-la. Ara com ara, la vacuna que s'ha obtingut més ràpidament és la de l'Ebola, que ha trigat cinc anys.

Els terminis es poden reduir molt, però segons els científics, si es fa en setmanes o pocs mesos és a costa de no estar segurs de la seva seguretat.

Segons l'OMS, en aquest moment hi ha més de 40 candidates a vacunes. D'aquestes, sis estan finançats per la CEPI. Constituïda el 2017, la CEPI (Coalició per a Innovacions de Preparacions davant d'Epidèmies), finançada per la Fundació Bill & Melinda Gates, el Wellcome Trust i diversos governs.

Les vacunes es basen en quatre estratègies: virus o bacteris vius però atenuats, virus o bacteris inactivats, vacunes que preparen el cos per produir toxines que maten els bacteris i vacunes amb petites peces des virus o bacteris, suficients per provoca la reacció del sistema immunitari de l'organisme.

Les vacunes que s'assagen contra la COVID19 es basarien en aquesta última estratègia. Però amb tècniques innovadores que ajuden a reduir terminis. La seqüenciació del SARS-CoV-2 va dur a cercar, immediatament, la seva forma d'actuar i els seus punts febles. L'ús de models informàtics ha fet avançar en aquesta recerca.

Una de les coses que es van comprovar és que hi ha semblances genètiques –un 0%- entre el virus de la SARS i el de la COVID19. I això ha dut a descobrir que el sistema immunitari respon de forma més contundent a les proteïnes que formen la corona que envolta el virus i que dóna nom a la família: coronavirus.
 

Vacuna xinesa

La vacuna anunciada aquest dimecres pel Ministeri de Defensa xinès l'ha desenvolupat un equip d'investigació liderat per l'epidemiòloga Chen Wei, de l'Acadèmia Militar d'Investigació Mèdica, que depèn de l'Acadèmia Militar de Ciències. El Ministeri de Defensa xinès ha assegurat que s'ha fet seguint "els estàndards internacionals i les regulacions locals". La doctora Chen ha manifestat que ja se'n pot fer "una producció a gran escala, segura i efectiva". De moment no han concretat quan començarien els assajos.


Altres assajos clínics a la Xina

Però dintre de la Xina també hi ha una pugna entre diversos equips d'investigació que estan desenvolupant altres vacunes contra el coronavirus, i que sí que han anunciat que aquest mes d'abril iniciaran els assajos clínics.

Una d'elles, basada en els vectors virals de la grip, es troba actualment en fase experimental amb animals i està impulsada pel Ministeri d'Educació, que ha anunciat que els assajos clínics començaran a l'abril amb la participació de les universitats de Tsinghua i Xiamen de Pequín.

També s'està desenvolupant una vacuna basada en l'ARN missatger o mRNA, una substància emparentada amb l'ADN i essencial perquè es sintetitzin les proteïnes. Els assaigs clínics haurien de començar a l'abril.

Mentrestant, la Xina també ha aprovat i aplicat clínicament a Xangai tres nous productes per a les proves diagnòstiques per detectar el coronavirus.

 

Un dels laboratoris dels Estats Units que treballa en la recerca de la vacuna (REUTERS/Bing Guan)

Primers assajos amb humans als EUA

La vacuna RNA-1273 l'han desenvolupat a l'Institut Nacional d'Al·lèrgia i Malalties Infeccioses (NIAID) i la companyia de biotecnologia Moderna, segons va anunciar dimarts l'Institut Nacional de Salut (NIH) dels Estats Units.

La primera dosi s'ha administrat a 45 voluntaris, adults sans d'entre 18 i 55 anys, que participaran en l'experiment durant 6 setmanes. Els investigadors han dit que els resultats en animals han estat prometedors. La vacuna conté un codi genètic innocu copiat del virus i no pot causar el Covid-19. Ara es necessiten potser fins a 18 mesos per saber si funciona aquesta o altres vacunes que s'estan desenvolupant.


Europa també competeix

Dimarts, després de saber-se la notícia dels assajos amb humans als Estats Units, la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va apostar per tenir una vacuna contra el coronavirus aquesta tardor, després que la CE donés dilluns una ajuda de 80 milions d'euros al laboratori alemany CureVac. Aquests diners van allunyar el rumor que els Estats Units volguessin tenir el dret exclusiu d'una potencial vacuna d'aquest laboratori que vol iniciar els assajos clínics amb humans aquest estiu.

El laboratori CoVac, a Alemanya, farà assajos clínics a partir de l'estiu (REUTERS/Andreas Gebert)

Laboratoris de tot Europa participen en aquesta cursa. Per promoure la investigació els líders europeus insten a compartir la informació i el president del Consell Europeu, Charles Michel, anima els estats membres a "donar suport a les empreses de cada país".

Europa finança 17 projectes de recerca europeus, pel desenvolupament de vacunes, tractaments i proves de diagnòstic, com el projecte de test de diagnòstic en 30 minuts que desenvolupa l'Institut Català de Nanociència o el tractament amb anticossos amb què treballa un equip del CSIC a Madrid.

En aquest sentit, a Espanya el president Pedro Sánchez va dir dimarts que "els diners no han de ser un impediment per fer tot el possible per controlar aquesta epidèmia", abans d'anunciar 30 milions d'euros destinats als laboratoris espanyols que investiguen una vacuna o una cura contra el coronavirus SARS-CoV2.

En concret, es tracta de 29,65 milions d'euros, dels quals 4,5 milions es destinaran al CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) -específicament, al Centre Nacional de Biotecnologia de Madrid— i la resta serà per a l'Institut de Salut Carlos III, que està adscrit a la Secretaria d'Estat d'Universitats. Segons el Ministeri de Ciència i Innovació, l'Institut de Salut Carlos III destinarà els diners a "subvencions de concessió directa per a projectes i programes d'investigació del nou coronavirus".

A Catalunya, treballen conjuntament amb un equip de l'IrsiCaixa de Badalona, l'lRTA i el Supercomputing Center de Catalunya .

 

Casos importats

Aquest anunci arriba quan la majoria de casos nous del Covid-19 a la Xina són "importats". Aquest dimarts només es va detectar un sol cas de contagi local. Segons el subdirector del Departament de Malalties Infeccioses de l'Hospital de la Universitat de Pequín, Cao Wei, la Xina està al final de l'epidèmia.

"El brot gairebé ha arribat al final a la Xina. Hem d'esperar un altre mes, però, personalment, no crec que veiem un segon brot, donades les fortes mesures de prevenció i control que s'estan prenent."

Des que va començar l'epidèmia fins ara, a la Xina hi han mort pel coronavirus més de 3.200 persones i més de 80.000 s'han infectat.

Es calcula que la vacuna estarà enllestida almenys d'aquí un any (PIXABAY/Katja Fuhlert)

Trilla: bona notícia amb reserves

El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, ha rebut amb reserves la notícia d'aquesta vacuna. Tot i que ho considera una bona notícia, ha explicat en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" que dubta que es pugui tenir abans de 12 mesos.

"Han dit que poden tenir una vacuna i això és una magnífica notícia. D'aquí que aquesta vacuna funcioni i se'n pugui disposar per vacunar la població, tots pensem que és molt difícil que pugui ser abans d'aquest 12 mesos que sempre hem dit."

Trilla admet que els estàndards de qualitat de l'Agència Xinesa del Medicament son equiparables als dels països occidentals i que ho poden fer més ràpid però no es poden saltar passos.

"S'ha de provar, s'ha de confirmar que sigui segura, s'han de fer moltes proves. Una cosa és saltar-se els procediments de seguretat i de qualitat de fabricació, que això no es pot fer; i l'altra és que es pugui fer amb certa rapidesa."

L'investigador de l'Hospital Germans Trias i Pujol Julià Blanco ha dit a RAC1 que és difícil que la vacuna es pugui tenir per a la pandèmia actual, però sí per a altres brots que puguin venir.

ARXIVAT A:
Coronavirus SalutXina
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut