El periodista i escriptor gironí Xevi Sala amb un exemplar de 'I ens vam menjar el món', darrer Premi Prudenci Bertrana de novel·la que ar…
El periodista i escriptor gironí Xevi Sala amb un exemplar de 'I ens vam menjar el món', darrer Premi Prudenci Bertrana de novel·la que arriba ara a les llibreries (Horitzontal)

Xevi Sala: "La transició va ser una gran oportunitat perduda, com també ho han estat les bases americanes a l'Empordà"

Actualitzat

ACN Girona.-Una novel·la on la ficció juga amb la història més recent sense alterar-la. Un relat que converteix els antagonismes ideològics en amistat, amb les bases americanes de l'Empordà com a escenari de fons. 'I ens vam menjar el món', guanyadora del 49è Premi Prudenci Bertrana, arriba aquest dimecres a les llibreries. L'escriptor i periodista gironí Xevi Sala se serveix del misteri per fer arrencar una història que contraposa dues èpiques -la d'un soldat pacifista i la d'un pescador comunista- que li permeten definir "la complexitat d'una societat sotmesa permanentment entre la reivindicació i la reconciliació". Una novel·la que, al seu torn, posa en valor els herois anònims i ajuda a trencar estereotips. El més "gegantí", assegura l'autor, aquell que fa pensar que la transició va ser modèlica, quan en realitat "va ser una gran enganyifa i una oportunitat perduda". Com ho han estat també les bases americanes a l'Empordà; uns terrenys pendents encara de futur per la inacció de l'Estat.

Al seu perfil de Whatsapp, Xevi Sala (La Bisbal d'Empordà, 1965) hi té una fotografia de John Wayne. El periodista i escriptor no amaga que, més enllà de l'admiració que li desperta l'actor, la imatge té un punt de "provocació". "Interpretar el paper de cowboy racista a 'Centaures del desert' li va passar factura, perquè l'opinió pública va acabar confonent el personatge amb la persona", explica.Per a Sala, el pitjor assassí de les persones és l'estereotip. "Però quan grates en la seva història, sempre t'acabes adonant que no els coneixies prou", explica l'escriptor. La icona que fa servir a la xarxa social ja deixa entreveure que Sala, a l'hora d'escriure, furga en les històries. I que allò que en un principi sembla blanc, al final té matisos o -fins i tot- s'acaba tornant negre.Amb 'I ens vam menjar el món', el periodista gironí juga amb les contradiccions i el xoc d'ideologies. Demostra que, com ell defensa, "dels pitjors antagonismes en poden sorgir les millors amistats". Fidel als seus escenaris gironins, Xevi Sala ambienta la novel·la a l'Empordà. En concret, a les dues bases que hi van establir els americans (la Loran i Ràdio Liberty) i que, avui dia, o bé són runa o bé terra de ningú.Sala se serveix d'elements de misteri (una bandera, una perruca, un llibre en rus) per arrencar un relat que tira endavant i enrere en el temps -més de tres dècades- i que gira al voltant de tres personatges. El primer, Kirk Barrera, un soldat americà pacifista; el segon, Gori Vilar, un pescador de palangre comunista; i el tercer, Elias Barrera, fill del soldat que a la mort de son pare acaba descobrint, realment, qui era i com pensava.Història i realitatL'escriptor defuig emmarcar 'I ens vam menjar el món' dins la categoria de 'thriller' social. A diferència d'altres novel·les que ha escrit ('Les causes perdudes', 'En la pell d'un mort' i 'Esborraràs les teves petjades') Sala prefereix definir-la com un relat "que juga molt amb el fet d'intentar que la ficció interfereixi a la realitat sense modificar-la".Per això, l'autor fa "ensopegar" el soldat i el pescador amb personatges reals i episodis de l'època. I els protagonistes, integrants d'una cèl·lula comunista, a mesura que transiten per les pàgines entrellacen la seva particular història amb la del pintor Salvador Dalí, el polític comunista Santiago Carrillo, l'actor Kirk Douglas, l'escriptor Josep Pla o la cantant Amanda Lear. Però darrere les vivències dels protagonistes, Xevi Sala també hi amaga missatges. L'escriptor i periodista vol, amb aquesta novel·la, contraposar "dues èpiques" -la que representen el soldat i el pescador- i que li permeten definir "la complexitat d'una societat sotmesa permanentment entre la reivindicació i la reconciliació". Trencar estereotips'I ens vam menjar el món' li serveix a l'escriptor per fer xocar ideologies, per fer veure com l'amistat sobreviu a les contradiccions. Però també per exalçar els herois anònims -"tots en coneixem algun", precisa- i per trencar estereotips. Aquí, Sala ja alerta que la novel·la no és benèvola amb les bases americanes, però que tampoc les demonitza. I assegura que, sobretot, el relat li permet contribuir a trencar un tòpic "gegantí": el de creure que la transició democràtica va ser modèlica, quan en realitat "va ser una gran enganyifa i una oportunitat perduda".Més o menys també -diu en referència a oportunitats perdudes- com el que ha passat amb les bases americanes a l'Empordà un cop van quedar buides. "La manca d'iniciativa de l'Estat ho ha deixat perdre", subratlla. I aquí, Xevi Sala recorda que la base Loran està totalment en runes i que els antics terrenys de Ràdio Liberty es troben en una indefinició total. "I jo crec que situar allà un museu de la Guerra Freda, fins i tot des del vessant pacifista, hauria estat un referent de primer ordre", precisa. "Però en qualsevol cas, i com diuen els meus personatges, jo també penso que hauria estat millor que no s'haguessin construït; perquè fins i tot en temps de pau, una base americana ens recorda que en algun lloc del planeta hi ha una guerra", subratlla Xevi Sala.Un guardó "perseguit"El periodista i escriptor gironí no amaga que el Bertrana és un premi que ha "perseguit". Sobretot, després que al 2010 va quedar-ne finalista amb 'Les causes perdudes'. "I com tots els premis, fins que no el tens a les mans no t'ho acabes de creure; el Bertrana té molt prestigi, el desitjava i se m'ha resistit", confessa. Però també afegeix: "El Bertrana no és cap fita, cap estació final, sinó un punt de partida i rellançament, una empenta per continuar escrivint i publicant".I ara, Xevi Sala ja té algun altre projecte rondant-li pel cap. Això sí, assegura sense desvetllar res, abans no s'hi posi de debò, farà el que sempre ha fet amb tots els llibres que ha publicat. S'hi dedicarà plenament -"jo vaig projecte a projecte", explica- i mai abans d'haver-se assegurat que el primer capítol és impecable. "Hi dedico molt més temps que a qualsevol altre, perquè és el punt de partida", conclou.

Anar al contingut