Will Smith no rodarà a Geòrgia per la nova llei electoral, que considera racista
"Emancipation" no es rodarà a l'estat de Geòrgia, que s'ha convertit en el "Hollywood del sud"
Will Smith no rodarà a Geòrgia per la nova llei electoral, que considera racista
Will Smith no rodarà a Geòrgia el seu nou film, "Emancipation" (EuropaPress)

Will Smith no rodarà a Geòrgia per la nova llei electoral, que considera racista

"Emancipation" no es rodarà a l'estat de Geòrgia, que s'ha convertit en el "Hollywood del sud"

Judith Casaprima SaguésActualitzat
TEMA:
Cinema

L'actor i productor Will Smith no rodarà la pel·lícula "Emancipation" a l'estat de Geòrgia, als Estats Units, com a protesta per la controvertida reforma electoral que han aprovat els legisladors republicans, que, segons els detractors, limita els drets dels votants, sobretot de les minories i els afroamericans, i el vot per correu. Des de la indústria cinematogràfica, Smith s'ha sumat a grans companyies com Coca Cola, Apple o Delta, que també operen en aquest estat.

Precisament, aquest cap de setmana passat, un centenar de dirigents empresarials nord-americans van discutir sobre les reformes electorals que els legisladors republicans estan impulsant en 47 estats i van decidir accions per "protegir el dret de vot".

Smith i el director Antoine Fuqua, que havien de rodar "Emancipation", un drama de l'època de l'esclavitud, són els primers a buscar una altra ubicació per denunciar aquesta llei.

"La nostra consciència no ens permet donar suport econòmic a un govern que promou lleis de votació regressives que estan pensades per restringir l'accés dels votants. Lamentablement, ens sentim obligats a traslladar el nostre treball de producció cinematogràfica de Geòrgia a un altre estat."

El film, produït i finançat per Apple Studios, és la primera gran producció que deixa aquest estat, que ofereix generosos incentius fiscals a les produccions de Hollywood i s'ha convertit en un centre important per als estudis Marvel, Netflix i altres pesos pesants de la indústria.

Aquest estat, que s'anomena el "Hollywood del sud", ha experimentat un canvi demogràfic per l'arribada de professionals d'aquest sector. Un fet que s'ha vist en les darreres eleccions, que han suposat la victòria dels demòcrates en un feu tradicionalment republicà.

El director de cinema Antoine Fuqua, en una imatge del Festival de Venècia (WikimediaCommons/Nicogenin)

Aquesta nova llei electoral aprovada pels republicans ha estat denunciada pels activistes com "un esforç per fer més difícil el vot de la població negra". Smith i Fuqua consideren en un comunicat que és "una reminiscència dels impediments de sufragi que ja havien privat del vot molts nord-americans".

"En aquest moment, el país està assumint la seva història i mira d'eliminar vestigis del racisme institucional per assolir una veritable justícia racial."

Segons els detractors, la llei limita el dret de sufragi afegint nous requeriments per poder votar per correu, imposa més exigències per poder-se registrar i identificar, i prohibeix accions com donar menjar o beure als electors que fan llargues cues per dipositar la papereta, entre altres disposicions.

El vot per correu va ser essencial en les passades eleccions generals arran de la pandèmia i va ser el blanc de les crítiques de l'expresident Donald Trump, que va considerar, sense proves, com una font de frau electoral.

 

Front empresarial contra les reformes en 47 estats

Un centenar de dirigents empresarials han buscat estratègies per respondre no tan sols a aquesta, sinó a més de 350 lleis electorals que estan presentant els legisladors republicans en 47 estats. Durant la reunió virtual feta aquest cap de setmana han considerat que són discriminatòries i estan pensades per limitar la capacitat de vot. En un resum de la reunió s'explica que "s'han compartit fets, idees i opcions", i "els executius s'han pronunciat sense por de represàlies".

Alguns executius han decidit reconsiderar "les donacions a candidats que donin suport a projectes de llei que restringeixin el dret de vot" i "les inversions als estats que acceptin aquestes propostes".

Un dels participants, Jeffrey Sonnenfeld, professor de l'Escola de Gestió de la Universitat de Yale, ha destacat "l'ampli acord entre els CEOs de grans corporacions per protegir els drets dels votants, el seu important paper i l'interès que tenen a emprendre accions serioses". Lynn Forester de Rothschild, sòcia fundadora i directora d'Inclusive Capital Partners, afegeix: "Aplaudeixo tots els consellers delegats que utilitzen el poder de les seves empreses per al bé comú."

Segons el Wall Street Journal, entre els assistents hi havia l'exconseller delegat d'American Express Kenneth Chenault, que ha engegat una campanya entre grans corporacions com PepsiCo, PayPal o AMC; el CEO de la farmacèutica MSD (Merck, Sharp & Dohme), i també els de United Airlines, Target o Levi Strauss.

ARXIVAT A:
CinemaEmpresaEstats Units
Anar al contingut