Editar els missatges una vegada ja s'han enviat, una funció polèmica (Pixabay)

WhatsApp, Twitter i Apple permetran editar després d'enviar, una funció amb polèmica

Cada cop més grans tecnològiques cedeixen a l'edició de missatges, una opció amb certs perills que molts usuaris reclamen de forma reiterada

Toni Noguera MartínezActualitzat

"Aquest missatge s'ha suprimit". Poques notificacions desperten tantes suspicàcies com la que indica una publicació eliminada. Des d'un simple error ortogràfic a un genuí penediment, l'eliminació d'un missatge pot amagar múltiples raons, però sempre genera preguntes.

Per tal d'impedir que es confongui una correcció puntual amb un acte de remordiment, entre altres motivacions, són molts els que opten per l'opció d'editar: modificar un missatge publicat per no veure's obligat a esborrar-lo. Però no totes les plataformes socials ho permeten.

Apple acaba d'anunciar, en la presentació de les seves jornades WWDC 2022, que aviat es podrà anul·lar l'enviament o modificar els missatges de Messages, la seva versió supervitaminada de missatges SMS. Això sí, aquestes opcions desapareixeran després de 15 minuts d'haver enviat el missatge.


WhatsApp i Apple, darrere l'estela de Telegram

També s'ha sabut fa poc, gràcies a les filtracions de WABetaInfo, que WhatsApp està treballant en el desenvolupament d'una funció similar i Twitter va acabar confirmant aquest abril que treballa en l'opció de modificar tuits publicats, cedint d'aquesta manera a una petició pràcticament tan antiga com la mateixa plataforma.

WhatsApp està treballant en permetre editar missatges enviats, tal com ja fa Telegram
WhatsApp està treballant per permetre editar missatges enviats, tal com ja fa Telegram (WABetaInfo)

Tot i aquesta nova onada, les grans empreses tecnològiques semblen no posar-se d'acord. Editar un text un cop publicat, com a alternativa a haver d'esborrar-lo, és el que permeten serveis com Telegram, Slack, Instagram, Reddit o Facebook, amb diferents aproximacions sobre com s'indica el canvi realitzat: mentre a Telegram, per exemple, només es notifica que un missatge ha estat "editat", a Facebook és possible veure un historial complet i detallat de totes les modificacions que s'hi han fet des de la seva publicació.

A WhatsApp tenen planejat introduir aquesta funcionalitat, com a mínim, des del 2017, però fins fa poc sembla que no l'havien prioritzat o no acabaven de veure clar com implantar-la.

L'opció que es va imposar abans a WhatsApp va ser la d'esborrar completament un missatge, més senzilla d'aplicar. Una opció que, tot i així, només es permet en missatges relativament recents i té les seves limitacions.

Però la possibilitat de canviar un missatge un cop ja s'ha publicat comporta una sèrie de reptes, i inclús perills: la funció pot contribuir al soroll i a la desinformació a les xarxes socials i facilita la tendència a fer un ús irreflexiu de la llibertat d'expressió.

El cas de Twitter, editar missatges a la xarxa més impulsiva

Twitter és, segurament, la plataforma on es discuteix més sovint l'opció de modificar publicacions. Els arguments a favor i en contra hi són recurrents. El debat és viu perquè un nombre important d'usuaris de Twitter reclama aquesta funció de forma periòdica i des de fa molts anys, tal com es pot comprovar en una cerca ràpida a la plataforma.

Fa un temps, la posició de Twitter semblava inamovible. El mateix Jack Dorsey, cofundador i ex-CEO de Twitter, va arribar a dir que "probablement mai" implementarien la possibilitat d'editar tuits, i va detallar-ne uns quants motius en una entrevista en vídeo organitzada per "Wired".

Per començar, Dorsey explicava que Twitter va néixer amb els missatges de text SMS com a nucli de l'experiència. Aquests missatges no es poden modificar a posteriori i a Twitter van voler reproduir aquest comportament.

A més, afegia l'exconseller delegat de Twitter, hi ha alguns problemes evidents amb l'edició de missatges a Twitter que no tenen solució fàcil: "algú podria retuitar un missatge i, una hora després, es podria canviar completament el contingut d'aquell tuit", perdent pel camí el sentit del primer retuit.

Encara l'1 d'abril, Twitter va reconèixer que està treballant en un botó per editar els tuits: es tractava d'una broma emmarcada en l'April Fools, el dia dels innocents nord-americà.

El parer granític de Twitter, però, sembla que ha canviat des de la pressió pública que ha fet Elon Musk durant els primers compassos de la seva batalla personal per comprar la plataforma social.

En una enquesta dirigida als seus més de 80 milions de seguidors, Musk va preguntar per la que és una de les seves obsessions personals: "Voleu un botó d'editar?".  

L'actual CEO de Twitter, Parag Agrawal, va repiular el missatge de Musk, potser sarcàsticament, afegint-hi que calia votar amb cura perquè les conseqüències de l'enquesta "serien importants". 3,2 milions d'usuaris, el 74 % dels enquestats, van respondre positivament.

Poques hores després d'aquesta enquesta, el compte oficial Twitter Communications confirmava que l'opció d'editar tuits s'està treballant des de fa més d'un any i, efectivament, arribarà ben aviat per a tots els usuaris. Tot fa pensar que ho farà acompanyada de determinades limitacions.

Tal com ha explicat que farà Apple, i segons apunten filtradors professionals, l'opció d'editar tuits sembla que només es permetria dins d'un període limitat de temps per tal d'evitar que algú revisités tuits antics i en modifiqués el sentit original.


No és un problema (només) tècnic

A escala tècnica, afegir l'opció d'editar un missatge és relativament senzill. Però treballar en les seves diferents versions no ho és tant, especialment quan el teu ecosistema compta amb eines de tercers que descarreguen els missatges per gestionar-los fora de la plataforma original i, per tant, més enllà dels servidors propis.

Passa el mateix amb l'enviament de correus electrònics. L'única opció que ofereix Gmail per modificar un correu o anul·lar l'enviament és postergar-lo uns segons per tal de donar l'oportunitat de repensar-s'hi.

Un cop enviat un correu, però, el servidor del recipient ja l'ha rebut i modificar-lo o desfer l'enviament ja no està a les mans de l'emissor del missatge. Això mateix és el que li passa a Twitter amb eines com TweetDeck, Twitteriffic o Echofon.

Els perills que implica poder modificar el contingut d'un missatge públic, tanmateix, van més enllà dels problemes tècnics.


Reptes i perills de l'edició de missatges

El perill més evident de l'edició de missatges, al qual feia referència Jack Dorsey, és la possibilitat que algú modifiqui el contingut d'un missatge (una piulada, per exemple) un cop ja ha aconseguit certa visibilitat.

Lorenzo Marini, cofundador de Verificat, considera que la possibilitat d'editar els missatges publicats no és necessàriament negativa, ja que "depèn molt de com s'implementa en l'àmbit tecnològic i en el comunitari". No obstant això, reconeix que és una funcionalitat que "pot ser aprofitada per pervertir un missatge en què els usuaris ja han interactuat", per exemple, introduint-hi "una campanya de desinformació o un discurs d'odi".

També hi ha la possibilitat que l'autor d'un missatge en retoqui el significat, sense canviar-lo completament, tal com explica Marini: "Es podria enviar un missatge molt incendiari, molt polaritzant, que provoqui una reacció forta dels usuaris, per després matisar el missatge i fer passar les reaccions per exagerades".  

En aquest escenari, totes les interaccions que hagi pogut acumular el missatge modificat perden el seu sentit o esdevenen malinterpretables. De cop i volta, reposteigs, comentaris, m'agrades o referències a un missatge concret són susceptibles a la manipulació.

A tall d'exemple, un missatge públic que reclamava ràtios més baixes per als professors, que acumulava un nombre determinat de respostes a favor, de cop és modificat per demanar el contrari i criticar els suposats privilegis del sector educatiu. Les respostes a favor, però, es mantindrien intactes, donant suport ara, aparentment, a un missatge contrari a l'original.

El risc també és de ciberseguretat. Per exemple, un missatge que incloïa un enllaç segur es fa viral. Un cop el tuit s'ha escampat, l'autor del missatge decideix reemplaçar l'enllaç original per un de maliciós que, a partir d'aleshores, roba les dades de qui hi faci clic. El missatge segueix escampant-se, validat pels primers usuaris, però ara convertit en una amenaça.

L'opció d'editar missatges podria reduir l'esforç de reflexió previ abans de fer publicacions, contribuint al soroll a les xarxes socials
L'opció d'editar missatges podria reduir l'esforç de reflexió previ abans de fer publicacions, i contribuir al soroll a les xarxes socials (Unsplash)

Per altra banda, que un missatge no es pugui modificar un cop enviat incentiva un ús més reflexiu de la xarxa social: pensar-s'ho dues vegades abans de publicar res, o donar més ressò a un missatge. De fet, Twitter demana des del 2020 als seus usuaris que obrin els enllaços dels articles i els llegeixin abans de retuitar-los o comentar-los:

En una època de debats viscerals i posicions polaritzades a les xarxes socials, treure qualsevol incentiu que reclami pausa i mesura pot contribuir a la publicació de missatges menys meditats, converses més tòxiques i un augment de la desinformació i les opinions radicals que no acceptin ni valorin altres punts de vista. Permetre l'edició de missatges, per tant, afavoreix una xarxa social més procliu a la impulsivitat.


Com s'hauria de plantejar l'edició

Editar els missatges també té múltiples casos d'ús legítim. "A vegades, algú publica un tuit que té molt èxit que inclou una dada equivocada, però no l'esborra perquè ja ha acumulat moltes interaccions", planteja Lorenzo Marini, que afegeix: "És molt important la manera en què s'implementi la funció".

La solució que preveuen algunes plataformes implica establir un límit de temps per modificar els missatges i, un cop fets, incloure algun indicatiu sobre el canvi. Moltes plataformes, com Telegram, opten per un concís "missatge editat" que no aporta prou informació per fer una valoració fonamentada de les modificacions que s'hi han aplicat.

Una altra opció ben vista per la majoria és l'historial de canvis, tot i que inclou derivades tècniques més complexes i un problema afegit: del total de persones que veuen un missatge, poques hi fan cap interacció i només una fracció n'amplia la informació. Un enllaç a un historial de canvis, aleshores, passaria inadvertit per moltes persones. Seria el missatge alterat el que, impulsat per l'algoritme, arribaria a la gran majoria d'audiència i provocaria gran part de les reaccions.

Facebook permet esborrar publicacions sense límit de temps, però ofereix un historial complet i detallat de modificacions
Facebook permet esborrar publicacions sense límit de temps, però ofereix un historial complet i detallat de modificacions (Unsplash)

Per tal d'impedir aquest problema, Lorenzo Marini aposta per augmentar els esforços a notificar els canvis: "quan una publicació hagi estat editada, es podria indicar de forma més visible, amb colors", optant així per una solució visual, però també valorant opcions més proactives, com per exemple, "notificar tots els usuaris que hagin interactuat amb un missatge quan aquest hagi estat modificat".

Que la funció d'editar missatges tingui un impacte positiu depèn molt, apunta Marini, "de com la gent desenvolupi una ètica comuna d'ús de la xarxa" i posa d'exemple el fòrum Reddit, on es permet editar els missatges ja publicats i la comunitat ho ha regulat internament:

"Reddit és molt conversacional i dona ampli espai per escriure. La seva cultura interna ha portat els usuaris a afegir una nota explicant com ha canviat un missatge quan en fan una versió modificada."

Poder editar missatges ja publicats no és una opció inherentment negativa o positiva. La solució aplicada ha de garantir els usos legítims de les modificacions i reduir al mínim els seus possibles abusos. En tot cas, significa un canvi de paradigma que els usuaris hauran d'encaixar culturalment dins les particulatitats cada xarxa social.

ARXIVAT A:
Xarxes socials AppleTwitterWhatsAppTecnologia
Anar al contingut