Washington

Wall Street registra la pitjor caiguda de la història després del fracàs del "pla Bush"

L'inesperat rebuig de la Cambra de Representants al "pla Bush" per al rescat financer ha tingut la seva conseqüència immediata a les borses. Wall Street ha registrat la pitjor caiguda de la història, amb una davallada de més de 700 punts. El Dow Jones s'ha ensorrat un 6,98%. Als mercats asiàtics tampoc no els ha agradat el fracàs del "pla Bush". El Nikkei, l'indicador de la borsa de Tòquio, ha enregistrat pèrdues durant tota la jornada. A mitja sessió ja es parlava de dimarts negre i finalment, tots els parquets han tancat en pèrdues.

Actualitzat

L'efecte a la borsa del rebuig del pla econòmic per la Cambra de Representants ha estat immediat. El Dow Jones, el principal indicador de Wall Street, ha registrat la caiguda més gran de la seva història en punts, al caure'n més de 700 en una sessió que va tancar perdent gairebé un 7%.

Mercats asiàtics

L'inesperat rebuig al pla de rescat de les entitats financeres tampoc no ha agradat als mercats asiàtics. El Nikkei, l'indicador de la borsa de Tòquio, ha enregistrat pèrdues durant tota la jornada i ha tancat amb una caiguda del 4'1%. A la borsa de Hong Kong, l'índex de referència, el Hang Seng ha tancat amb una baixada de l'1'3%. I la borsa de Corea del Sud ha tancat amb un retrocés del 0'6% després d'unes pèrdues inicials de fins al 5'5%. Els parquets xinesos no obren avui, Dia Nacional de la Xina.

Com l'11-S

La caiguda d'ahir va ser molt semblant a la que hi va haver després dels atemptats de l'11 de setembre. Llavors, Wall Street va tancar perdent més de 680 punts, que equivalien a un 7%.

Els mercats europeus van tancar les seves sessions sense conèixer el resultat de la votació a la Cambra de Representants nord-americana. Tot i això, la jornada també va estar protagonitzada pels números vermells. Les pèrdues van superar el 4% en la majoria de parquets. L'Ibex-35 va tornar a perdre els 11.000 punts caient més d'un 3,8%. Les més perjudicades van ser les borses britàniques i franceses, que van superar el 5% de pèrdues.

Tot plegat a causa de les intervencions fetes en entitats financeres per part de diversos governs europeus. A la Gran Bretanya, el govern va nacionalitzar la divisió hipotecària i de préstecs personals del banc Bradford & Bingley. L'àrea d'estalvis i tota la xarxa d'oficines d'aquesta entitat ha estat adquirida pel Banco Santander per uns 770 milions d'euros. A Alemanya, el govern d'Angela Merkel va donar llum verda al banc hipotecari Hypo Real State per demanar una línia de crèdit de milers de milions d'euros a un consorci de 5 bancs alemanys.

Va ser el mateix cas de Fortis, una entitat que va rebre 11.200 milions d'euros per part de Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. A última hora de la nit, l'estat belga i els governs de les tres regions del país també van fer una altra aportació, en aquest cas per reflotar l'entitat francobelga Dèxia, a punt de fer fallida.

Sarkozy convoca una reunió del G-8


Davant d'aquest panorama de crisi general, el president francès, Nicolas Sarkozy, ha organitzat una trobada dels líders europeus del G-8. Una reunió per analitzar la crisi als mercats i preparar la trobada mundial que ha d'establir les bases d'un nou sistema financer.

Anar al contingut