Vot de càstig al govern i als partits a Xile, amb grans resultats dels independents

Gairebé un terç dels 155 constituents seran ciutadans independents, aliens als partits polítics, que obtenen menys vots dels esperats
Redacció Actualitzat
TEMA:
Xile

Els comicis per elegir els 155 redactors de la nova Constitució de Xile, celebrats aquest cap de setmana, s'han convertit en un plebiscit sobre la classe política, que no n'ha sortit ben parada.

Els ciutadans han donat gairebé un terç dels 155 escons de l'assemblea constituent als candidats independents, desvinculats dels partits tradicionals.

Els més castigats són els de dretes, integrants de la candidatura oficialista unitària Chile Vamos: amb més del 96% dels vots escrutats, haurien obtingut 38 representants.

Les dues llistes de l'oposició d'esquerres en sumen 52.

Els independents quedarien entre l'una i l'altra, amb 48 escons.

Francisca Linconao, candidata maputxe, just abans de votar (Reuters/Juan González)

Els 17 escons restants ja havien estat reservats per als pobles indígenes, absents de la Constitució actual, promulgada el 1980, durant la dictadura d'Augusto Pinochet.

El president de Xile, el conservador Sebastián Piñera, ha admès que els partits tradicionals no han sabut sintonitzar amb els anhels de la ciutadania.

"El nostre deure és escoltar amb humilitat i atenció el missatge de la gent", ha dit, abans d'admetre: "Som interpel·lats per noves expressions i lideratges."

Col·legi electoral a Santiago de Xile (EFE/Alberto Valdez)

Heraldo Muñoz, socialdemòcrata, ministre d'Exteriors sota la presidència de Michelle Bachelet i precandidat a la presidència, no dubta a parlar de "triomf categòric del canvi, dels desitjos de transformació del nostre país per tenir un Xile més digne, més just i més pròsper".

A partir d'aquí, per tant, els partits tradicionals de dretes i d'esquerres hauran de ser capaços d'arribar a acords amb els constituents independents, perquè, a més, les propostes han de ser aprovades per dos terços.

Els independents, en general, són defensors de posicions progressistes, procedents d'àmbits com el feminisme, la defensa del medi ambient o de l'educació i la salut públiques.

L'assemblea constituent sorgida dels comicis d'aquest cap de setmana, que per llei ha de ser paritària, té un any, com a molt, per enllestir el redactat de la nova Constitució, que s'haurà de votar a mitjans del 2022 en un referèndum en què serà obligatori participar.

ARXIVAT A:
Xile
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut