Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Von der Leyen treu pit de la gestió de la Covid: "Ho hem fet a l'europea i ha funcionat"

En el discurs sobre l'estat de la Unió Europea, la presidenta confia en la recuperació econòmica i en el fet que els 27 puguin arribar als nivells prepandèmics a finals de l'any que ve

Actualitzat
TEMA:
Covid-19

L'any passat, la presidenta de la Comissió Europea, Urusula von der Leyen, va pronunciar el seu primer discurs sobre l'estat de la Unió Europea des de Brussel·les davant un hemicicle desangelat, amb una presència reduïda d'eurodiputats. Aquest any, tampoc s'ha omplert l'hemicicle, però el discurs s'ha pogut fer des d'Estrasburg --on hi ha la seu oficial del Parlament Europeu-- perquè la situació de la pandèmia ha millorat.

La Unió Europea ha assolit l'objectiu de vacunar el 70% de la població adulta, ha produït més vacunes que ningú i ha estat el primer proveïdor de dosis a la resta del món. Von der Leyen, només començar, ha posat aquestes dades en valor per treure pit de la seva gestió de la pandèmia:

"Ho hem fet a la manera europea i ha funcionat."

Queden enrere les crítiques pels desajustos inicials en la campanya de vacunació, i la presidenta de la Comissió s'ha presentat amb la sensació d'haver fet els deures, conscient, alhora, que encara queden moltes assignatures pendents.

Ha ressaltat les desigualtats en les campanyes de vacunació dels diferents estats membres, especialment als de l'est, on els percentatges no arriben al 70%. I ha assegurat que no afluixarà el ritme per proveir de vacunes els països més vulnerables, moment en què ha anunciat que hi enviarà 200 milions de dosis extres.

Diu que gestionar una pandèmia "és una marató i no un esprint" i ha fet notar que cal preparar-se davant amenaces sanitàries futures, en una declaració d'intencions que ha concretat com cal encarar: invertint 50.000 milions d'euros des d'ara i fins al 2027 en recerca científica i en mecanismes per augmentar l'autonomia europea i no dependre tant de tercers països.

Autonomia estratègica

Brussel·les capgira la idea de reduir la dependència d'altres potències i s'hi refereix així: augmentar l'autonomia estratègica. No es limita només a la gestió de crisi sanitàries, sinó també a grans reptes del futur com ara la digitalització. Aquest també ha estat un punt central en el discurs de Von der Leyen, que s'ha proposat convertir la Unió Europea en un líder mundial en producció de semiconductors, de xips al capdavall.

La cursa tecnològica està liderada per la Xina i els Estats Units, però la presidenta Von der Leyen té coll avall que els 27 s'han de posar les piles per escalar posicions en aquest terreny. I no només aquest, també en el terreny militar.

L'Afganistan ha posat de manifest aquest estiu com el bloc comunitari ha anat a remolc, i fins i tot, s'ha acomboiat en la fortalesa militar dels Estats Units, en una actitud que ha evidenciat les mancances a l'hora de tenir autonomia també militar.

Per això, Von der Leyen ha alimentat el debat per crear una Unitat de Defensa Europea, una manera eufemística de referir-se a la idea de tenir un exèrcit europeu. Diu que no s'explica que aquesta qüestió no s'hagi debatut abans, davant les amenaces globals.  

Aquesta unitat d'acció ha de servir a la UE per continuar assistint els afganesos amb ajuda humanitària tant al seu país com també a la regió, per evitar un èxode migratori que Europa no vol.

Tot plegat s'emmarca en el repte que Europa té en qüestions de defensa, i Von der Leyen ha avançat que durant el primer semestre del 2022, sota la presidència rotatòria francesa del Consell Europeu, es farà una cimera de defensa que abordi, també, les amenaces cibernètiques.


Economia i emergència climàtica, els altres plats forts

Durant una hora, Ursula von der Leyen ha mirat de posar en alerta els eurodiputats dels 27 estats membres davant els reptes més importants que afronta la Unió Europea. N'hi ha dos que competeixen en urgència: la recuperació econòmica i l'escalfament global.

Per refer-se de l'impacte de la pandèmia a les butxaques dels europeus hi ha en marxa el Fons de Recuperació de 750.000 milions d'euros. És l'eina que ha de servir per recuperar els nivells prepandèmia aquest mateix curs que ara comença. Però Von der Leyen avisa que no n'hi haurà prou d'obrir l'aixeta de les ajudes i els crèdits. Diu que calen reformes estructurals.

I aquí s'ha referit a Espanya com un dels exemples d'estats membres que tenen deures a fer. Diu la presidenta que el govern espanyol no es pot adormir per impulsar de manera decidida la reforma laboral.

Aquesta és una línia d'actuació en matèria econòmica que ha d'anar de bracet amb les inversions que, tant sí com no, s'han de fer en transformació verda. Liderar la lluita contra la crisi climàtica és un objectiu indefugible per a Ursula von der Leyen. És la manera de respondre als efectes de l'escalfament global que s'han fet visibles aquest estiu, amb inundacions al centre d'Europa i greus incendis a Grècia.

Però la lluita climàtica també és una oportunitat per la Unió Europea per erigir-se en líder en un tauler internacional tan marcat per una competència entre les grans potències de la qual, sovint, els Estats Units o la Xina són els que en surten més ben parats.

Von der Leyen ha recordat el compromís de reduir en un 55% les emissions de gasos contaminants fins al 2030, però avisa que això no serà possible sense el compliment de les obligacions legals europees per part de tots els estats membres.

Complir les lleis és indiscutible, per a Von der Leyen. Ho ha fet notar també per referir-se a les derives que en països com Polònia i Hongria estan amenaçant el compliment de l'estat de dret.

Reconeixement als joves

El discurs de la presidenta de la Comissió Europea ha volgut tenir una menció especial per a les generacions joves d'europeus. Ha admès que no viuen moments fàcils quan, en una edat d'obertura i creixement personals, la pandèmia els ha obligat a tancar-se a casa.

Diu Von der Leyen que la Unió Europea ha d'avançar fent-se seu l'esperit de les noves generacions, que demostren, per exemple, amb la seva consciència davant la crisi climàtica. Però fixar-se en els joves també vol dir donar-los eines perquè no quedin despenjats del progrés de la UE. I és en aquesta línia que ha anunciat la creació del programa ALMA, una mena d'Erasmus perquè els joves puguin acollir-se a contractes de treball temporals a qualsevol dels 27 estats membres.

El segon discurs sobre l'Estat de la Unió Europea que pronuncia Ursula von der Leyen ha acabat posant en valor els drets i llibertats que veu amenaçats. Començant per les dones, a qui la xacra de la violència de gènere posa en perill. Ha anunciat que impulsarà una llei de violència de gènere al llarg dels propers mesos.

També la llibertat de premsa. Diu que no hi ha democràcia sense llibertat d'informació i que a Europa també moren periodistes per exercir aquesta llibertat.

El discurs, per cert, no ha estat presidit per David Sassoli, que a última hora ha anunciat que no hi ha pogut assistir per problemes de salut. Els metges li han fet diverses proves, entre les quals un test de Covid-19, per descartar que s'hagi infectat d'una malaltia que està marcant --i de quina manera-- la presidència d'Ursula von der Leyen.

ARXIVAT A:
Covid-19 Coronavirus Ursula von der Leyen Unió Europea
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut