Von der Leyen avisa que "actuarà" contra Polònia i Morawiecki l'acusa de "xantatge"

La Comissió Europea encara està "analitzant curosament" la sentència del Tribunal Constitucional de Polònia que qüestiona la primacia del dret comunitari, però la presidenta Von der Leyen ha volgut deixar clar que "actuarà" en defensa dels drets fonamentals dels ciutadans de la Unió, inclosos els de Polònia.

"No podem permetre, i no permetrem, que els nostres valors comuns es posin en perill. La Comissió actuarà."

En una sessió del Parlament Europeu, Ursula von der Leyen també s'ha mostrat "profundament preocupada" per una resolució que "qüestiona els fonaments mateixos de la Unió Europea".

"És un desafiament directe contra la unitat de l'ordre jurídic europeu", ha dit, abans de defensar que "només un ordre jurídic comú assegura la igualtat de drets, la seguretat jurídica i la confiança mútua entre estats membres".

La presidenta de la Comissió Europea també ha defensat la legitimitat del dret comunitari amb l'argument que va ser adoptat pels estats membres com a "pobles sobirans i nacions lliures".

"Visca Polònia, visca Europa"

Després de remarcar que encara no hi ha cap decisió presa ni avançar cap calendari possible, Von der Leyen sí que ha volgut deixar clar que la independència de la justícia "ha empitjorat" a Polònia amb les reformes del sistema judicial empreses en els últims anys pels governs presidits pel partit conservador Llei i Justícia (PiS).

Unes reformes que el desembre de 2017 ja van portar la Comissió Europea a valorar que hi havia "un risc clar d'una ruptura seriosa de l'estat de dret a Polònia" i a iniciar, per primera vegada, l'activació de l'article 7 contra Polònia.

La presidenta de la Comissió Europea, que també considera que la sentència del Tribunal Constitucional de Polònia coneguda el 7 d'octubre pot tenir "greus conseqüències" sobre els drets fonamentals dels polonesos, ha fet, malgrat tot, una defensa del "diàleg" amb Polònia i ha assegurat que "és possible i necessari trobar una solució".

I ha reblat la seva intervenció proclamant que "Polònia està i estarà sempre al cor d'Europa" i exclamant: "Visca Polònia, visca Europa."

Tres opcions contra el desafiament polonès

Malgrat tot, Von der Leyen ha repassat les tres opcions que els serveis jurídics de Brussel·les tenen damunt la taula per fer front al desafiament plantejat pel Constitucional i pel govern de Polònia.

La primera opció seria recórrer als articles 258 i 260 dels Tractats per obrir un procediment d'infracció, que podria acabar amb la imposició de multes milionàries.

La segona, activar el mecanisme de condicionalitat de l'estat de dret, que permet congelar els fons comunitaris corresponents a Polònia si es considera que es destinaran a finançar projectes que amenacen l'estat de dret.

La tercera opció passaria per tornar, per segona vegada, a activar l'article 7 dels tractats de la UE, procediment que podria acabar amb la suspensió el dret de vot de Polònia en les decisions adoptades pels estats membres.

Morawiecki denuncia "xantatge"

Von der Leyen ha parlat al Parlament Europeu abans que ho fes el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, que va demanar poder intervenir davant de l'Eurocambra sobre la situació al seu país.

En un discurs d'una mitja hora, Morawiecki ha acusat directament la Unió Europea de fer "xantatge" al seu país amb decisions com la congelació dels fons de recuperació.

"El xantatge s'està convertint en un mètode habitual en alguns estats membres, això no és la base de la democràcia."

En sintonia amb la sentència del Constitucional polonès, Morawiecki també ha aprofitat la seva compareixença per reiterar que el dret del seu país prima sobre el dret comunitari, i que, per tant, aplicant aquesta tesi, seria parcialment inconstitucional.

"El dret de la UE va després de la norma nacional i això s'aplica a tots els estats membres", ha defensat, abans de denunciar que la UE fa "diferències" en el tracte amb els vint-i-set socis.

Les paraules de Morawiecki només han estat aplaudides per la ultradreta d'Identitat i Democràcia i pels Conservadors i Reformistes Europeus, el grup parlamentari de l'Eurocambra on està integrat el PiS.

Han estat, per tant, rebutjades per la majoria de grups, des dels Populars fins als verds i el grup d'esquerres, passant pels socialdemòcrates i els liberals, que han acusat el primer ministre polonès de d'"emprendre un camí de regressió i autoritarisme", en paraules de l'espanyola Iratxe García, líder dels socialdemòcrates, i de voler fer "més dèbil" la Unió Europea, com ha dit l'alemany Manfred Weber, líder dels populars, que ha alertat del risc de Polexit, la sortida de Polònia de la UE.