"Vols expropiar les grans immobiliàries?" Referèndum a Berlín coincidint amb les eleccions

Lloguers impagables i gentrificació. És un binomi malauradament infal·lible, vinculat a les grans ciutats europees, que està expulsant sense fre la població autòctona cap als extraradis de les metròpolis.

A Alemanya, la necessitat d'un lloguer assequible i l'accés a l'habitatge han estat un dels temes estrella de la campanya electoral de les eleccions generals d'aquest 26 de setembre, que a Berlín són també locals. Serà un diumenge intens que no només coincideix amb la marató de la capital alemanya.

En el lloc de votació, els electors, fins i tot els no nacionalitzats però residents, tindran la possibilitat de participar en una consulta històrica, un referèndum per saber si la població està a favor que tornin a mans públiques els habitatges de la immobiliària Deutsche Wohnen i altres consorcis que posseeixen més de 3.000 pisos.

Un referèndum constitucional

La iniciativa "Deutsche Wohnen & Co enteignen" (expropiar Deutsche Wohnen i companyia) pretén socialitzar uns 243.000 habitatges a canvi d'indemnitzacions que la iniciativa assegura que pot finançar a través d'un model de crèdits que el govern ja ha fet servir en altres ocasions. Per poder fer la consulta, els organitzadors han recollit 350.000 firmes, tot i que només en necessitaven 170.000 per tirar endavant.  

El que és inèdit és el fet de dur a la pràctica un procés massiu d'expropiacions d'habitatges que, de fet, la Constitució alemanya permet a través de l'article 15 de la llei fonamental, que fa referència a la possibilitat d'aplicar un "règim de propietat col·lectiva" amb la finalitat de "socialitzar el sòl, els recursos naturals i els mitjans de producció" si està en joc l'interès general i a canvi d'una indemnització regulada. La llei, aprovada al 1949, després de la Segona Guerra Mundial, no s'ha utilitzat mai.

Existeixen divergències sobre el que costaria l'expropiació. El govern de Berlín calcula que rondaria els 36.000 milions d'euros, mentre que els activistes creuen que no passaria dels 11.000 milions.

Lloguers disparats

Alemanya és un país eminentment de llogaters. De mitjana, més de la meitat de la població viu en habitatges llogats, però en el cas de Berlín la xifra supera el 85%. D'aquí la urgència de recuperar els preus assequibles de fa un parell de dècades, abans que es privatitzessin immobiliàries públiques com, precisament, Deutsche Wohnen. Vendre habitatge públic va ser aleshores una solució per resoldre els problemes financers d'una ciutat ofegada pels deutes.  

La pujada del preu del lloguer és generalitzada a Alemanya, però especialment a la capital. Els darrers 5 anys, els lloguers s'hi han disparat per sobre del 43%, més que en cap altra gran metròpoli alemanya, on els sous són més alts de mitjana. De fet, dels 10 districtes menys assequibles per a les famílies a tot Alemanya, 7 són a Berlín, i només 2 a Munic i 1 a Hamburg.

Londres i París, l'antiexemple

Els organitzadors de la consulta adverteixen que és urgent aturar la tendència que ha transformat ciutats com París o Londres, on el centre de les ciutats s'ha buidat de la població autòctona, és apte només per a les capes més adinerades i milers de pisos s'han convertit en béns especulatius i estan buits. La gentrificació, alerten, no només expulsa els veïns dels seus barris, sinó que destrossa l'entorn social i condemna els treballadors a recórrer diàriament llargues distàncies.

A Berlín, el referèndum té només el suport polític explícit del partit de l'Esquerra Die Linke. Els Verds s'hi han posicionat d'una forma ambigua, mentre que els grans partits, els socialdemòcrates de l'SPD i els conservadors del CDU, s'hi oposen.

Marxar o resistir amb inventiva

La família Gonsior-De Almeida, dues mares i dues filles bessones, viuen a Schöneberg, un barri central i privilegiat de Berlín. Gaudeixen d'un contracte de més de 25 anys d'antiguitat que les filles tindran dret a continuar, amb un lloguer molt assequible de menys de 700 euros mensuals. Fins aquí, una sort, però el problema és que l'espai per a 4 persones no és suficient perquè l'habitatge només té un dormitori.  

Renunciar al contracte actual suposaria doblar el preu del lloguer o haver d'abandonar el centre de Berlín, una possibilitat que no volen i tampoc es poden permetre per motius laborals.

Stephanie Gonsior, professora autònoma de violí, no vol renunciar al barri on ha viscut mitja vida i on té la majoria dels seus alumnes.  

"Al centre de Berlín i també a altres barris és impossible. No t'ho pots permetre, els lloguers s'han disparat."

Davant la falta d'espai i la falta d'èxit amb la recerca de pisos més grans que es poguessin permetre econòmicament, la parella ha optat per adaptar el pis per treure'n el màxim rendiment. D'aquesta manera, han fet construir un altell per crear un dormitori a l'habitació on imparteix classes de música. El mateix faran a la sala d'estar en un futur, perquè la possibilitat de poder canviar a un pis adequat a les dimensions de la família és cada vegada més llunyana. Això si la tendència no s'inverteix o almenys es frena, tal com intenta la iniciativa "Expropiem Deutsche Wohnen i companyia", que aquest diumenge passarà la seva prova de foc en forma de referèndum.
 

Els sondejos apunten que la majoria de la població de Berlín hi votarà a favor. Però més enllà de guanyar o perdre, els organitzadors consideren que la victòria es haver aconseguit mobilitzar la gent i situar la urgència de recuperar un lloguer assequible el centre de la campanya electoral.

Això precisament després que el Tribunal Constitucional va anul·lar a l'abril la llei que permetia congelar durant 5 anys el preu del lloguer, l'anomenada "Mietendeckel", aprovada pel govern de coalició a Berlín entre socialdemòcrates (SPD), els Verds i l'Esquerra Die Linke.